empresari i remer estatunidenc From Wikipedia, the free encyclopedia
James Stillman Rockefeller (Manhattan, 8 de juny de 1902 - Greenwich, 10 d'agost de 2004) va ser un destacat membre de la família Rockefeller dels Estats Units. Va guanyar una medalla olímpica de rem[1] i posteriorment fou president del què acabaria sent Citigroup. Va ser administrador del Museu Americà d'Història Natural i membre de la junta de supervisors del Memorial Sloan Kettering Cancer Center.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 juny 1902 Manhattan (Nova York) |
Mort | 10 agost 2004 (102 anys) Greenwich (Connecticut) |
Causa de mort | accident vascular cerebral |
Formació | Universitat Yale |
Activitat | |
Ocupació | remer, empresari, financer |
Membre de | |
Carrera militar | |
Rang militar | tinent coronel |
Nacionalitat esportiva | Estats Units d'Amèrica |
Esport | rem |
Participà en | |
1924 | Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Vuit amb timoner masculí |
Família | |
Cònjuge | Nancy Campbell Sherlock Carnegie (1925–1994), mort del cònjuge |
Fills | Nancy Sherlock Carnegie Rockefeller, Georgia Stillman Rockefeller, Andrew Carnegie Rockefeller, James Stillman Rockefeller, Jr. |
Pares | William Goodsell Rockefeller i Sarah Elizabeth Stillman |
Germans | Godfrey Stillman Rockefeller John Sterling Rockefeller William Avery Rockfeller III |
Medaller | |||
---|---|---|---|
Rem | |||
Representa: Estats Units | |||
Jocs Olímpics | |||
París 1924 | Vuit amb timoner |
Fill de William Goodsell Rockefeller (1870-1922) i Elsie Stillman, va néixer al barri de Manhattan de la ciutat de Nova York.[2] Es va graduar a The Taft School, Watertown, Connecticut el 1920 i a la Universitat Yale el 1924. Aquell mateix any Rockefeller va capitanejar una tripulació de companys de Yale que va guanyar una medalla d'or en la prova del vuit amb timoner del programa de rem en els Jocs Olímpics d'Estiu de París.[1][2] Rockefeller va aparèixer a la portada de la revista Time el 7 de juliol de 1924.
En tornar dels Jocs Olímpics va passar els sis anys següents al banc Brown Bros. & Co., de Wall Street. El 1930 entrà a treballar al National City Bank de Nova York, del qual en va ser president de 1952 a 1967.[2][3] Durant la Segona Guerra Mundial va servir a l'Airborn Command.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.