Jacques Lefèvre d'Étaples
From Wikipedia, the free encyclopedia
Jacques Lefèvre d'Étaples,també conegut pel seu nom llatinitzat de Jacobus Faber Stapulensis (Étaples sur mer, 1450 - Nérac, 1536), va ser un humanista i teòleg francès. És un precursor del moviment protestant a França tot i que ell personalment es va mantenir fidel al catolicisme. Alguns dels seus llibres van ser condemnats per herètics i va patir l'exili. Tingué la protecció de Francesc I de França. Va ser un clergue d'existència retirada i consagrat a l'erudició clàssica i els estudis teològics i exegètics. Viatjà a Itàlia a partir de 1486 i 1492. Disposava d'una sensibilitat que l'inclinava al misticisme. El 1512 elabora un comentari de les epístoles de Sant Pau i el 1530 tradueix el Nou Testament del grec al francès.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1450 Étaples (Regne de França) |
| Mort | març 1536 (85/86 anys) Nerac (Regne de França) |
| Religió | Església Catòlica |
| Director de tesi | Hermònim i Joan Argiròpul |
| Activitat | |
| Ocupació | teòleg, musicòleg, traductor de la Bíblia, teòric musical, traductor, filòsof, prevere |
| Ocupador | Collège du Cardinal-Lemoine |
| Professors | Hermònim, Joan Argiròpul i Alexander Hegius von Heek (en) |
| Alumnes | Guillaume Farel, Charles de Bovelles, Guillaume Briçonnet i Melchior Volmar (en) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | François Vatable i Melchior Volmar (en) |
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.