From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Argiròpul (Joannes Argyropulus, Ἀργυροποῦλος) (Constantinoble vers 1400/1410- Florència vers 1478) fou un dels romans d'Orient que van anar a Europa occidental al segle xv i van contribuir al Renaixement.[1]
El presumpte retrat de Joan Argiròpul a la Capella Sixtina, per Domenico Ghirlandaio | |
Nom original | (el) Ιωάννης Αργυρόπουλος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1415 (Gregorià) Constantinoble (Turquia) |
Mort | 26 juny 1487 (71/72 anys) Roma |
Residència | Constantinoble, Florència, Roma, Padua |
Religió | Catòlica |
Formació | Universitat de Pàdua |
Director de tesi | Bessarió |
Es coneix per | Filosofia humanista Traduccions d'Aristòtil |
Activitat | |
Camp de treball | Modern Greek philosophy (en) , activitat traductora, ensenyament de llengua, grec, filologia grega, retòrica i teologia |
Lloc de treball | Imperi Romà d'Orient |
Ocupació | Filòsof, traductor |
Ocupador | Università degli Studi di Firenze Universitat de Pàdua Florentine Studium (en) |
Professors | Jordi Gemist Pletó, Josep Brienni i Joan Cortasmè |
Alumnes | Lorenzo de Mèdici, Marsilio Ficino, Jacques Lefèvre d'Étaples, Donato Acciaiuoli (conseller), Constantí Làscaris, Pietro de' Medici i Leonardo da Vinci |
Obra | |
Estudiant doctoral | Jacques Lefèvre d'Étaples i Johannes Reuchlin |
Altres | |
Títol | Doctor |
Premis | |
Rector artistarum et medicorum (Universitat de Padua) |
Va néixer a Constantinoble de família nobles i fou prevere en aquesta ciutat, es diu que fins a la conquesta otomana el 1453 quan hauria fugit a Itàlia on ja havia estat anteriorment (suposadament hauria estudiat llatí a Pàdua quan tenia uns 40 anys). El 1439 un Argiròpul fou presentat per l'emperador Joan V Paleòleg al concili de Florència i probablement és el mateix personatge.
El 1441 apareix a Constantinoble on impartia classes i va tenir entre els seus deixeble a Miquel Apostoli. El 1442 tornava a ser a Pàdua on fou rector de la Universitat i encara hi era el 1444 quan Francesco della Rovere (després Sixt IV) el va contractar com a mestre de filosofia. Quan va tornar a Constantinoble abans del 1453, si és que hi va tornar, no se sap. Nicolau Comnè Papadopoli diu que va anar dues vegades a Itàlia abans de marxar definitivament de la capital de l'Imperi d'Orient per la caiguda de Constantinoble. Després de 1453 en tot cas ja no va tornar a Grècia i va viure a Itàlia fou mestre de Pere de Mèdici (fill de Cosme de Mèdici) i preceptor de Llorenç de Mèdici al que va instruir en grec i en filosofia aristotèlica. Llorenç va succeir al seu pare el 1469 i llavors va establir una acadèmia grega a la ciutat. Altres deixebles famosos van ser Constantí Làscaris, Angelo Poliziano, Donato Acciaiuoli, Bartolomeo Sacchi i Johannes Reuchlin.
Sembla que el 1456 va visitar França per intentar un ajut francès per l'alliberament d'uns familiars presoners dels otomans, però va tornar a Florència sense aconseguir res. Després va viure també a Roma durant una plaga que va assolar Florència probablement abans del 1471. A Roma es va guanyar molt bé la vida ensenyant grec i filosofia, i sobretot exposant públicament les obres d'Aristòtil.
Era viu encara el 1478, ja que se sap que va sobreviure a Teodor de Gaza. Fabricius pensa que va morir el 1480 amb uns 70 anys però probablement el 1480 ja era mort. Va tenir diversos fills però mal coneguts. Un Joan Argiròpul que va traduir una obra d'Aristòtil podria ser fill seu, però hi ha alguns dubtes. Un altre de nom Bartolomeo, molt intel·ligent, fou mort per assassins el 1467 a Roma on vivia sota patrocini de Joan Bessarió. Un altre, Isaac, va sobreviure al pare i es va destacar en música. Es menciona també un Demetri Argiròpul, que probablement era germà de Joan.[2]
Va ser retrat per Domenico Ghirlandaio amb altres personatges florentins il·lustres al fresco La vocació dels primers apòstols a la Capella Sixtina.[3]
Les seves obres són:
Les seves traduccions principals (la majoria d'Aristòtil) foren:
Alguns autors parlen d'altres traduccions d'Aristòtil que no han estat localitzades:
També va traduir:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.