Irena Sendler
treballadora social i infermera polonesa From Wikipedia, the free encyclopedia
Irena Stanisława Sendler (Otwock, Voivodat de Masòvia, 15 de febrer de 1910 - Varsòvia, 12 de maig de 2008),[1] coneguda com "l'àngel del Gueto de Varsòvia", va ser una treballadora social i infermera polonesa que durant la Segona Guerra Mundial, essent cap de la secció de Żegota dels infants[2][3] (el Consell Polonès d'Ajuda a Jueus, polonès: Rada Pomocy Żydom, i que va estar actiu des de 1942 fins al 1945) va ajudar i salvar infants jueus amb risc de la seva vida.[4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pl) Irena Krzyżanowska 15 febrer 1910 Varsòvia (Tsarat de Polònia) |
| Mort | 12 maig 2008 (98 anys) Varsòvia (Polònia) |
| Causa de mort | causes naturals |
| Sepultura | Cementiri de Powązki |
| Religió | Església catòlica llatina |
| Formació | Universitat de Varsòvia |
| Activitat | |
| Ocupació | infermera clínica especialista, militant de la resistència |
| Partit | Partit Obrer Unificat Polonès Partit Socialista Polonès |
| Família | |
| Pare | Stanisław Krzyżanowski |
| Premis | |
| |
| | |
Amb l'assistència d'unes dues dotzenes d'altres membres Żegota, Sendler va aconseguir traspassar fora del gueto de Varsòvia, d'amagat, uns 2.500 nens jueus i després els va proporcionar documents d'identitat falsos i refugi a fora, escapant així de l'Holocaust.[5] Amb l'excepció de diplomàtics que van emetre visats per ajudar els jueus a fugir de l'Europa ocupada pels nazis, Sendler va salvar més jueus que qualsevol altra persona durant l'Holocaust.[6]
Els ocupants alemanys finalment van descobrir les seves activitats i va ser detinguda per la Gestapo, va ser torturada i condemnada a mort, però es va poder escapar de l'execució i va sobreviure a la guerra. El 1965, Sendler va ser reconeguda per l'Estat d'Israel com a Justa entre les Nacions.[7][8] Al final de la vida, se li va concedir l'Orde de l'Àliga Blanca, l'honor més alt de Polònia, pels seus esforços humanitaris en temps de guerra.
Llegat i memòria
Es diu que l'any 2007 el govern de Polònia la va presentar com a candidata per al premi Nobel de la Pau.[9] Tanmateix, segons els estatuts de la Fundació Nobel, no es pot saber el nom dels nomenats d'un any concret fins a 50 anys després.[10]
Les ciutats de Barcelona i Sant Boi de Llobregat han posat el seu nom a sengles carrers de les localitats.[11][12] A Palafrugell, en un procés participatiu realitzat al març del 2010, el d'Irena Sendler ha estat seleccionat per donar nom, en un futur, a un carrer de la població.[13]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.