Iodur de liti

El iodur de liti, LiI, és un compost inorgànic iònic format per cations liti, Li⁺, i anions iodur, I^–. Es presenta en forma de cristalls blancs, que són molt higroscòpics, per la qual cosa forma hidrats, el més important el iodur de liti trihidratat, LiI·3H₂O. La seva estructura cristal·lina és cúbica centrada en les cares, tipus clorur de sodi. És molt soluble en aigua i soluble en etanol i acetona.

Iodur de liti

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	133,92 Da
Estructura química
Fórmula química	LiI
SMILES canònic	Model 2D [Li+].[I-]
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Moment dipolar elèctric	7,428 D
Punt de fusió	469 °C
Punt d'ebullició	1.171 °C (a 101,325 kPa)
Moment dipolar elèctric	7,428 D

Preparació

Es pot preparar de les següents maneres:

• Passant iode, I₂, en forma de vapor damunt liti calent:

Li + ½ I₂ → LiI

• Mitjançant reacció de l'hidròxid de liti, LiOH, o del carbonat de liti, Li₂CO₃, amb àcid iodhídric, HI:

Li₂CO₃ + 2HI → 2LiI + CO₂ + H₂O

Aplicacions

• El iodur de liti activat amb europi, LiI (Eu), i enriquit en l'isòtop Li-6, s'empra com a detector de neutrons tèrmics. La detecció s'aconsegueix indirectament a través de la reacció nuclear:

⁹Li + ¹n → ³H + α

• Les bateries elèctriques per a marcapassos són de Liti/Iode-polivinilpiridina. L'oxidació del liti produeix cations liti, Li⁺, i la reducció del iode, I₂ complexat amb la polivinilpiridina (PVP), produeix anions iodur, I^–, que formen el iodur de liti. Aquestes piles presenten un voltatge molt estable (2,8 V), la seva descàrrega és molt predicible i no produeixen gasos. Poden durar més de 5 anys.^[1]
• En síntesi orgànica s'utilitza per a la hidròlisi d'esters metílics a àcids carboxílics:^[2]

RCO₂CH₃ + LiI + H₂O → RCO₂H + LiOH + CH₃I

• S'utilitza, conjuntament amb altres halogenurs de liti, en sistemes de refrigeració per absorció.

Referències

1. Venkateswara Sarma Mallela, V. Ilankumaran, and N. Srinivasa Rao. Trends in Cardiac Pacemaker Batteries. Indian Pacing Electrophysiol J. 2004 Oct–Dec; 4(4): 201–212
2. André B. Charette, J. Kent Barbay, Wei He "Lithium Iodide" in Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis, 2005, John Wiley & Sons. doi:10.1002/047084289X.rl121.pub2

Bibliografia

• LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York
• ACROS ORGANICS http://www.acros.be Arxivat 2008-05-21 a Wayback Machine.
• SCIENCELAB http://www.sciencelab.com/xMSDS-Lithium_Iodide-9924513 Arxivat 2006-10-25 a Wayback Machine.