Inuit Ataqatigiit

L'Inuit Ataqatigiit (en groenlandès: Comunitat del Poble; IA) és un partit socialista democràtic i independentista de Groenlàndia. L'actual president és el també Primer Ministre Múte Bourup Egede.

Inuit Ataqatigiit

Dades
Tipus	partit polític
Ideologia	Socialisme, Independentisme grenlandès
Alineació política	esquerra
Història
Creació	1976
Activitat
Membre de	Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica
Governança corporativa
Seu	Nuuk, Sermersooq, Groenlàndia
Presidència	Sara Olsvig (2014–)
Diputats al Parlament de Groenlàndia	12 / 31
Municipalitats	32 / 81
Diputats al Parlament de Dinamarca (del total de la circumscripció groenlandesa)	1 / 2
Altres
Color
Lloc web	www.ia.gl

Història

Fundat com a organització al 1976, l'IA nasqué arran de l'increment del radicalisme entre els joves inuits sota sobirania de Dinamarca durant els anys setanta, situats inicialment a l'extrema esquerra, tot i la posterior moderació progressiva. Transformat com a partit al 1978, no va aconseguir entrar al primer Parlament de Groenlàndia al 1979.^[1] Tanmateix, l'exitosa campanya en el referèndum per la sortida de la CEE i les seves posicions crítiques des de l'esquerra amb el govern de Siumut, van provocar un fort augment de suport per a les eleccions de 1983, obtenint dos escons.^[2]

En endavant, el partit creixeria de manera constant i formaria part de governs de coalició liderats per Siumut, i a partir de 2001 obté de manera ininterrompuda un escó al Folketing danès.^[3]

Al 2009 obtindria per primera vegada la victòria a les eleccions generals, amb els millors resultats històrics amb 14 diputats.^[4] El president del partit Kuupik Kleist esdevindria així el primer PM de Groenlàndia que no era membre de Siumut des de 1979. Kleist impulsaria un govern de coalició en una legislatura estable amb Demokraatit i els independents Associació de Candidats.

Tanmateix, a les següents eleccions perdrien suport electoral, passant de nou a l'oposició. De 2016 a 2018 formarien part del govern de coalició del tercer gabinet de Kim Kielsen,^[5] però es mantindrien a l'oposició en la següent legislatura.

Més recentment, tornarien a guanyar a les eleccions generals de 2021, impulsant un govern de coalició amb el president del partit i PM Múte Bourup Egede, el qual faria especial èmfasi en el procés d'independència de l'illa.^[6][7]

Resultats electorals

Parlament de Groenlàndia (Inatsiartut)

Any	Vots	%	Escons	±	Pos.	Govern
1979	813	4,4	0 / 21	Nou	4t	Extraparlamentari
1983	2.612	10,6	2 / 26	2	3r	Oposició
1984	2.732	12,1	3 / 25	1	3r	Coalició
1987	3.823	15,3	3 / 26	=	3r	Coalició (1987-88)
						Oposició (1988-91)
1991	4,848	19,4	5 / 27	2	3r	Coalició
1995	5.180	20,3	6 / 31	1	3r	Oposició
1999	6.214	22,1	7 / 31	1	3r	Coalició (1999-01)
						Oposició (2001-02)
2002	7.244	25,3	8 / 31	1	2n	Coalició (2002-03)
						Oposició (2003)
						Coalició (2003-05)
2005	6.517	22,6	7 / 31	1	3r	Coalició (2005-07)
						Oposició (2007-09)
2009	12.457	43,7	14 / 31	7	1r	Coalició
2013	10.374	34,4	11 / 31	3	2n	Oposició
2014	9.783	33,2	11 / 31	=	2n	Oposició (2014-16)
						Coalició (2016-18)
2018[8]	7.478	25,5	8 / 31	3	2n	Oposició
2021[8]	9.933	36,6	12 / 31	4	1r	Coalició
2025	6,119	21.6	7 / 31	5	3r	Per determinar

Parlament de Dinamarca (Folketinget)

Any	Vots	% Groenlàndia	Escons (Dinamarca)	Escons (Groenlàndia)[a]	±
1984	2.972	13,9 (3r)	0 / 179	0 / 2	Nou
1987	2.001	12,5 (3r)	0 / 179	0 / 2	=
1988	3.628	17,3 (3r)	0 / 179	0 / 2	=
1990	3.281	17,0 (3r)	0 / 179	0 / 2	=
1998	4.988	21,4 (3r)	0 / 179	0 / 2	=
2001	7.172	30,8 (1r)	1 / 179	1 / 2	1
2005	5.774	25,5 (2n)	1 / 179	1 / 2	=
2007	8.068	32,5 (1r)	1 / 179	1 / 2	=
2011	9.780	42,7 (1r)	1 / 179	1 / 2	=
2015	7.904	38,5 (1r)	1 / 179	1 / 2	=
2019[9][8]	6.867	33,4 (1r)	1 / 179	1 / 2	=
2022[8]	4.852	24,6 (2n)	1 / 179	1 / 2	=

1. Groenlàndia pot aconseguir dos diputats al Parlament de Dinamarca com a màxim.

Eleccions locals

Any	Vots	%	Escons	+/-
2008	6,590	27.2	21 / 72	15
2013	7,006	29.7	20 / 70	1
2017	8,117	32.4	26 / 81	6
2021	9,822	37.6	32 / 81	6