L'Institut Ostrom Catalunya, antigament conegut com a Col·lectiu Catalans Lliures (CCL) és un think tank català nascut com a col·lectiu el 2016, i registrat com a associació el 2018,[1] per introduir el discurs i les propostes liberals en "l'articulació del nou model de país".[2]
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
(ca) Associació Institut Societat Global  | |||||
|
|||||
| Epònim | Elinor Ostrom | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | fàbrica d'idees | ||||
| Ideologia | liberalisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 5 octubre 2018 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Atlas Network | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | https://institutostrom.org/ | ||||
    
| |||||
L'Institut Ostrom Catalunya s'autodefineix com un pol independent de coneixement, debat i generació d'idees, «compromès amb el pluralisme, els drets civils, les societats obertes, les institucions inclusives i l'economia de lliure mercat» i amb vocació d'incidir de manera determinant en l'opinió pública i les institucions catalanes. L'institut, amb seu a Barcelona, s'erigeix en "una via de participació i influència en el debat social, un pont entre el món acadèmic, la societat civil i els gestors públics per unir esforços amb vista a contribuir al progrés de la societat catalana". No rep subvencions públiques i afirma finançar les seves activitats exclusivament a través del mecenatge privat i les aportacions dels seus socis.[3]
És membre oficial de l'Atlas Network, la xarxa de think tanks liberals més important del món.[4][5][6]
El 20 de setembre del 2016 es va presentar com a col·lectiu amb el nom inicial de Col·lectiu Catalans Lliures a l'Ateneu Barcelonès, en forma de think tank per organitzar cursos, seminaris, conferències i debats; realitzar publicacions, vídeos i informes de recerca i dedicar esforços a la difusió de llarg abast de les idees liberals a través de campanyes i la participació en els mitjans de comunicació.[7]
Algunes de les cares més visibles de l'entitat són l'empresari i músic Eric Herrera (actual president de l'entitat),[1] el científic biomèdic Martí Jiménez, l'economista Roger Medina o l'enginyer i economista Pau Vila.[8]
Al llarg dels darrers anys, han convidat a Barcelona a personalitats com Deirdre McCloskey, catedràtica d'història econòmica a la Universitat d'Illinois a Chicago; Chandran Kukathas, cap del departament de teoria política de la London School of Economics i Stian Westlake, assessor de tres ministres britànics d'innovació.[9]
L'entitat forma part de la xarxa de think tanks Atlas Network,[10] definit com a ultraconservador,[11] de dreta extrema[12][13] o dreta radical [14] i ultraliberal,[15][16] activa en més de 100 països per assolir influència global sobre els governs i polítiques públiques.[17] Adopta el nom en referència a l'economista Elinor Olstrom, que paradoxalment, no defensava les polítiques econòmiques d'orientació neoliberal que propugna aquest grup.[18][19]
Durant el 2021, entorn de la discussió política sobre l'harmonització fiscal entre comunitats autònomes a Espanya, va aportar les seves receptes basades en el foment del qual anomenen "competitivitat fiscal", i altres autors "dúmping fiscal".[20][21] Segons l'Índex Autonòmic de Competitivitat Fiscal (AICF), elaborat pel lobby compost per diferents grups activistes de caràcter neoliberal[22] com l'espanyol Fundación para el Avance de la Libertad i el Tax Foundation de Washington D.C., en col·laboració amb Friedrich Naumann, Fundación Civismo, l'Instituto de Estudios Económicos, la Fundación Juan de Mariana i el mateix Institut Ostrom, Catalunya era la comunitat menys "competitiva i atractiva" per als evasors fiscals, mentre que Madrid era al capdavant de les polítiques fiscals "en benefici de ciutadania i teixit econòmic",[23] referint-se als inversors i empresaris que volen pagar menys impostos.[22]
Durant el 2021, l'Institut Ostrom també va fer altres propostes entorn altres aspectes d'actualitat com les llars compartides,[24] els peatges,[25] les elèctriques públiques[26] o el toc de queda[27] en l'època Covid-19 i l'estat d'alarma que l'emparava, defensant la privatització de la sanitat, la indústria farmacèutica sense control públic,[28] la major desregulació del sector.[29]
Posteriorment, va defensar la supressió dels impostos de Patrimoni i de Successions, així com polítiques fiscals més favorables a les rendes altes,[30] posant com a exemple el govern de la Comunitat de Madrid de Diaz Ayuso;[31][32] va denunciar les diferents regulacions de l'habitatge[33] i va defensar agilitzar i facilitar els desnonaments.[34] Va criticar la possibilitat d'empreses elèctriques públiques.[35] Va denunciar possibles regulacions en el sector del transport públic, defensant les empreses VTC davant del sector del taxi[36] i el model de plataformes de repartiment a domicili com Glovo, davant les denúncies de precarietat laboral i fraus en la contractació -cas dels «falsos autònoms»-.[37] Ostrom també va defensar l'abaratiment de la indemnització d'acomiadament dels treballadors i la desregulació laboral[38] i va defensar l'ampliació de l'aeroport de Barcelona reclamada per sectors empresarials.[39] En general, ha defensat en informes i articles les mesures econòmiques favorables a l'empresariat,[40] conjuntament amb les organitzacions patronals.[41]
Els seus representants han qualificat de "plebs extractives" els ciutadans treballadors i pensionistes que reben prestacions socials, al mateix temps que l'entitat defensa tots els avantatges fiscals, ajudes i subvencions a empreses i altes rendes, i el finançament públic d'infraestructures per als negocis privats.[42]
El 13 de setembre de 2021, el seu director de Programes i cofundador Alexànder Golovín fou nomenat assessor especial en matèria de polítiques estratègiques del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya. Aquest fet comportà una forta controvèrsia pública[43] entorn del seu perfil liberal, de la seva edat (22 anys) i per no haver acabat els estudis universitaris. L'Institut Ostrom va emetre un comunicat l'endemà[44] desmarcant-se de l'esmentat nomenament:
| « | Des de l’Institut ens desvinculem de la decisió empresa per la Conselleria d’Universitats i Recerca i refermem el nostre compromís amb la qualitat institucional. Reivindiquem transitar d’un model de selecció assentat en pautes de confiança i discrecionalitat cap a un que incorpori els principis de publicitat, transparència, competència i aptitud. | » |
| — Institut Ostrom | ||
En el mateix comunicat l'Institut Ostrom anunciava el nom de la persona que passava a substituir-lo com a director de Programes, càrrec intern que havia tingut durant 5 anys. El 15 de setembre de 2021 el mateix Alexànder Golovín anunciava la seva renúncia al càrrec públic al qual dos dies abans havia estat nomenat.[45]
Aquesta controvèrsia fou seguida d'una altra que, tot i que feia referència a fets anteriors, fou especialment ressaltada posteriorment, entorn d'un suposat suport de l'entitat a la presidenta de la Comunitat de Madrid Isabel Díaz Ayuso, en el marc de l'encàrrec d'un assessorament que Institut Ostrom, junt amb altres entitats, havia rebut per a participar en un informe en matèria fiscal a principis de setembre, pocs dies abans, doncs, en plena discussió política sobre si la Comunitat de Madrid era un "paradís fiscal".[46] En la seva resposta el president de l'institut va posar en relleu el poc sentit que tenia, a parer seu, l'harmonització fiscal que busca el govern central i els seus aliats parlamentaris sobiranistes catalans, en lloc d'apostar per un règim fiscal propi, millor i competitiu, recordava que el 2018 l'institut havia treballat pel Departament d'Economia, però que no havia estat consultat pas ara, i va afegir que:[47]
| « | Madrid no és un paradís fiscal. Cal ser curós amb les paraules. A Madrid no han eliminat els impostos principals, com el de societats o l'IRPF. Tampoc té secret bancari. Bàsicament han abaixat l'impost de patrimoni. A Portugal també ho han fet i allí hi governen els socialistes amb els comunistes. | » |
| — Eric Herrera, VozPópuli | ||
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
