Institut Europeu de Normes de Telecomunicacions

L'Institut Europeu de Normes de Telecomunicacions és una organització d'estandardització que crea normes relatives als equips i sistemes de telecomunicació. Original centrat en Europa, amb el temps va rebre projecció mundial. Va ser creat el 1988 per la Conferència europea de les administracions de correus i telecomunicacions (CEPT).^[1] Està basada al parc tècnic de Sophia Antipolis, al sud de França.

Institut Europeu de Normes de Telecomunicacions

Dades
Nom curt	ETSI
Tipus	European Standardization Organization (en) organisme de normalització organització sense ànim de lucre
Camp de treball	estandardització
Forma jurídica	associació segons la llei francesa de 1901
Història
Creació	1988
Activitat
Membres	906 (2023)
Governança corporativa
Seu	Sophia Antipolis (França)
Lloc web	etsi.org

És un dels tres organismes de normalització (amb CEN i el CENELEC) reconeguts per la Unió Europea (UE).^[2] L'ETSI produeix normes industrials aplicables a la telecomunicació, incloent-hi ràdio, telefonia mòbil i fixa, tecnologies d'emissió i Internet.

Els estàndards industrials tenen dues funcions majors: d'un costat protegir la població (seguretat, salut i medi ambient) i, d'un altre costat, facilitar els intercanvis comercials per una harmonització. Hi ha normes voluntàries, i altres que tenen caràcter d'obligació legal.^[3]

La norma sobre el carregador únic per a tots els mòbils és un exemple com una norma alhora pot fer la vida més fàcil als consumidors, reduir els residus i beneficiar a les empreses.^[4]

Certes normes, com per exemple Bluetooth, contenen «patents essencials d'estàndard» el que implica que les empreses que les fan servir len els seus productes, han de comprar una licència al propietari de la patent. El 2020, dels 12.390 estàndards de telecomunicació que contenen patents essencials, només hi havia dues d'una empresa espanyola.^[5]

L'ETSI ha tingut gran èxit en estandarditzar el sistema de telefonia mòbil GSM3GPP (per a xarxes UMTS) o TISPAN (per a xarxes fixes i convergència amb Internet).

Les normes són publicades i es poden descarregar de franc. A principi de 2023 n'hi havia gairebé 47.000 incloent-hi normes històriques i obsoletes o noves en via de preparació.^[6]

Membres

  Membres

  Membres associats

  Observadors

El 2023, l'ETSI tenia 906 membres, membres associats i observadors d'una setentena de països dins i fora d'Europa, Són fabricants, operadors de xarxa, administracions, proveïdors de serveis, organitzacions de recerca i d'usuaris. Gairebé un terç dels membres són PIMES.^[7]

Els membres establerts a la Unió Europea són majoritàriament membres complets,^[8] els membres associats provenen entre d'altres d'Austràlia, Canadà, Estats Units, Brasil, Sud-àfrica, Lesotho, Egipte, Israel, Iemen, Qatar, Emirats Àrabs, Iran, Uzbekistan, República Popular de la Xina, Taiwan, Índia, Corea del Sud, Japó, Malàisia, Singapur i Indonèsia.^[7]

Exemples de normativa ETSI

• ES 203-021: norma que aplica als dispositius que es connecten a la xarxa telefònica commutada.^[9]
• ETSI EN 301 893: norma que especifica la xarxa de ràdio de banda ampla a la banda ISM de 5 GHz.^[10]
• ETSI 300 220: norma que aplica als dispositius RF de baixa potència dins el marge de freqüència de 25 MHz a 1000 MHz.^[11]
• ETSI EN 300 330: norma que aplica a dispositius ràdio amb freqüències de 9 kHz a 25 MHz
• ETSI EN 300 328: norma que especifica la xarxa de ràdio de banda ampla a la banda ISM de 2,4 GHz.
• ETSI EN 302 291: norma que aplica a dispositius ràdio amb freqüències de 13,56 MHz
• ETSI EN 300 328: norma que especifica la xarxa de ràdio de banda ampla a la banda ISM de 2,4 GHz.
• ETSI ES 202 663: norma que aplica als sistemes de transport intel·ligents (ITS) a la banda dels 5 GHz. Capa física i d'enllaç.
• ETSI EN 302 567: norma que especifica la xarxa de ràdio de banda ampla a la banda ISM dels 60 GHz

Vegeu també

Organismes as Estats Units:

• UL (Organització de seguretat)
• ANSI (Institut Nacional dels Estats Units d'Estàndards)
• TIA (Telecommunications Industry Association)
• FCC (Comissió Federal de Comunicacions)

Referències

1. JoBS. «Institut Europeu d’Estandardització de les Telecomunicacions». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 2 gener 2023].
2. «La normalisation en Europe – Exigences techniques – Normes harmonisées – Marquage CE» (en francès i més de vint altres llengües europeus, excepte el català). Unió Europea. [Consulta: 2 gener 2023].
3. Hauert, Christophe. Le rôle des normes européennes et internationales dans le façonnage du monde du travail dans le secteur européen des services. (pdf) (en francès). Brussel·les: Confederació Europea de Sindicats, juny 2020, p. 12-13.
4. «Els primers carregadors únics per a mòbils es comercialitzaran al començament de 2011». Consumer. Eroski, 29-12-2010. [Consulta: 2 gener 2023].
5. «Els estàndards tecnològics». La Vanguardia, 14-03-2020.
6. «Search & Browse Standards» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2023].
7. «List of All ETSI Full Members - ETSI Associate Members - Observers - Counsellors» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2023].
8. «ETSI Membership by Country». [Consulta: 27 setembre 2018].
9. «Norma ES 203-021» (en anglès). ETSI. [Consulta: 1 desembre 2016].
10. «Norma ETSI EN 301 893» (en anglès). ETSI. [Consulta: 30 novembre 2016].
11. «Norma ETSI 300 220» (en anglès). ETSI. [Consulta: 30 novembre 2016].

Enllaços externs

• Institut Europeu de Normes de Telecomunicacions - Lloc web oficial
• Web per descarregar de franc les normes ETSI: «Search & Browse Standards» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2023].