L'indicatiu és un tipus de mode del verb que expressa esdeveniments reals o jutjats com a plausibles per l'emissor. És el mode més freqüent en tots els idiomes.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
A les llengües romàniques s'oposa al subjuntiu i s'usa en oracions principals i en enunciats declaratius respecte al present, el passat i el futur. També pot incloure la frase en forma de pregunta. En les llengües germàniques l'ús és més ampli, i inclou les oracions subordinades considerades veritables i els desitjos que es puguin assolir.
El mode indicatiu conté sis temps simples: present, pretèrit imperfet,[1] pretèrit perfet (en la forma simple i perifràstica), futur i condicional. Inclou els seus corresponents compostos: pretèrit indefinit o perfet compost, pretèrit plusquamperfet, pretèris anterior, futur perfet i condicional compost.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
