personatge fictici From Wikipedia, the free encyclopedia
El Dr. Henry Walton "Indiana" Jones, Jr., també anomenat Indy, és un personatge fictici, arqueòleg aventurer i professor universitari estatunidenc.
És el protagonista d'una sèrie de pel·lícules d'aventures (realitzada per la Paramount) formada pels films següents:
(Quan parlen d'aquesta sèrie de films, els mateixos creadors sovint s'hi refereixen, en anglès, amb les paraules clau: Raiders, Temple, Crusade, Skull i Dial. En català es poden designar, doncs, Arca, Temple, Croada, Calavera i Dial.)
Indiana Jones és un professor universitari d'arqueologia. Tanmateix, com a arqueòleg la seva feina preferida és cercar arreu del món objectes antics perduts amb un gran valor. Des del punt de vista interpretatiu, es caracteritza per un cert cinisme i un pànic terrible a les serps; també el caracteritzen el seu atractiu físic, un barret característic i un fuet llarg.
Com que molts dels objectes que cerca tenen propietats màgiques, sovint també són cobejats per altres persones amb fins poc honorables, de manera que Jones s'hi ha d'enfrontar. Les seves activitats i el seu talent fan que, en un principi, Jones sigui cridat pels serveis secrets nord-americans per tal d'evitar que aquests objectes caiguin en males mans (Arca) i a la llarga acabarà treballant com a agent governamental (tal com es desprèn d'alguns diàlegs del darrer film (Calavera)).
Les cerques, les baralles, les persecucions i les discussions tenen lloc a tot el món: des de l'Amèrica del Nord (on viu i treballa Jones) fins al Tibet (Arca), passant per la Xina (Temple), l'Índia (Temple), l'Amèrica del Sud (Arca i Calavera), Egipte (Arca), el Marroc (Dial), Jordània (Croada) i Europa -concretament Portugal, Àustria, Grècia, Alemanya i Itàlia- (Croada i Dial).
Els tres primers films estan ambientats a la segona meitat dels anys 30 del segle xx. En dues d'aquestes ocasions (Arca, ambientada el 1936, i Croada, ambientada el 1938) s'enfronta a l'exèrcit nazi, primer buscant l'arca de l'aliança dels antics israelites i després buscant el Sant Greal. Per la seva banda, al segon film (Temple, ambientat el 1935) s'enfronta a una secta índia que vol controlar el territori gràcies a les pedres sankara, tres rocs sagrats amb propietats màgiques. Al quart film (Calavera, ambientat el 1957, factor condicionat per l'edat de l'actor que l'interpreta, ja que gairebé havien passat vint anys des que es va filmar la tercera pel·lícula) ha de lluitar contra els soviètics per tal que no s'apoderin de la poderosa calavera de cristall, guardada en una ciutat secreta inca del Perú. Al cinquè film (Dial, ambientat el 1969, just després de l'arribada dels humans a la Lluna) torna a enfrontar-se als nazis.
El personatge d'Indiana Jones va ser creat el 1973 (amb el nom d'Indiana Smith) per George Lucas. Lucas es va inspirar en personatges reals i en personatges de còmic dels anys 20 i 30 del segle xx.
Les quatre pel·lícules han estat conduïdes per George Lucas (com a productor, a través de la seva empresa Lucasfilm) i Steven Spielberg (com a productor i director), amb la col·laboració de Frank Wilton Marshall (com a productor). La cinquena pel·lícula va ser dirigida per James Mangold, que també n'és co-guionista conjuntament amb Jez Butterworth, John-Henry Butterworth, i David Koepp; però Spielberg i Marshall van supervisar la producció.
En principi només era previst de filmar les tres primeres pel·lícules (Arca, Temple i Croada); però les peticions dels fans d'aquesta saga va fer que Lucas i Spielberg en fessin una altra entrega el 2008 (Calavera). Aquesta darrera entrega va tardar força temps a fer-se perquè tots els implicats (Lucas, Spielberg i Ford) tenien l'agenda plena quan van decidir-se, i perquè el primer guió (elaborat pel cineasta M. Night Shyamalan, especialitzat en pel·lícules de misteri) no va satisfer els productors, de manera que se'n va haver de fer un altre.
Acabada la quarta entrega es va rumorejar la possibilitat de fer una cinquena entrega, que va acabar rodant-se entre el 2021 i el 2022.
En els cinc llargmetratges, Indiana Jones és interpretat per l'actor Harrison Ford. En un principi se n'havia d'encarregar Tom Selleck, que hi va renunciar perquè treballava en la filmació de la sèrie de televisió Magnum.
.jpg)
A l'inici del tercer film (Croada) el personatge hi apareix de jove amb 13 anys i és interpretat per River Phoenix. Es va triar aquest actor perquè a la pel·lícula La costa de 'Los mosquitos' ja havia encarnat el fill d'un personatge caracteritzat pel mateix Ford. En les sèries televisives posteriors, on Indiana Jones hi surt d'infant, de jove i de vell, el personatge ha estat interpretat per Corey Carrier (infant), Sean Patrick Flanery (jove) i George Hall (vell).
Hi ha molts altres personatges que participen en les aventures d'Indiana Jones:
Mentre es preparava el quart film (Calavera) es va especular amb la possibilitat que també hi sortís el pare d'Indiana Jones, interpretat per Sean Connery, malgrat que aleshores ja s'havia retirat. Tanmateix, finalment no hi surt perquè no participava en la trama, i es va preferir evitar-ne una aparició puntual.
A les pel·lícules hi ha força cameos curiosos. Així, Ronald Lacey, que interpreta el major Toht a Arca, apareix momentàniament interpretant Heinrich Himmler a Croada. Igualment, tant a Arca com a Temple un dels malvats és una persona molt forta i corpulenta, amb la qual s'ha de barallar Indiana Jones; aquests dos personatges secundaris van ser interpretats pel mateix actor, Pat Roach, bé que degudament caracteritzat, i encara Roach fa un cameo a Croada. Finalment, Frank Wilton Marshall, productor, fa un cameo al pròleg del primer film (Arca) com a pilot d'avioneta.
El gran èxit de tots els films es deu a cinc elements:
Per aquests fets, la primera pel·lícula (Arca), va rebre força premis.
Els guionistes han dotat la sèrie de films d'alguns elements comuns. Així, la primera imatge sempre és un con amb la punxa cap dalt (excepte a Dial), coincident amb la forma de la muntanya que serveix de logotip de la productora Paramount. Un altre element que es repeteix sempre és que Jones no deixa mai enrere el seu barret. En cada film també hi ha una escena amb animals perillosos: serps a Arca, insectes a Temple, rates a Croada, formigues gegants carnívores a Calavera i anguiles a Dial. A banda, els quatre films contenen petits lligams anecdòtics entre uns i altres. Així, si bé l'arca de l'aliança és el tema central del primer film (Arca), al tercer film (Croada) apareix dibuixada en una paret i Indiana Jones la reconeix; i al quart film (Calavera) fins i tot es pot veure al magatzem on és guardada al final de la primera pel·lícula.
Tots cinc films tenen una mena de pròleg que constitueixen petites aventures al marge de l'argument principal (al quart film, Calavera, el pròleg forma part de la trama principal). A més, al tercer film (Croada) el pròleg, ambientat el 1912, explica per què Jones du barret i fuet, té pànic a les serps i té una cicatriu sota el llavi. La intenció dels productors era que a l'espectador li fes la sensació que es tractava de l'escena final d'una pel·lícula d'aventures, quan tot just havia acabat de començar el film.
La banda sonora, a càrrec de John Williams, es basa en dues melodies que han esdevingut molt populars des que es va estrenar el primer film.
Les cinc pel·lícules han estat doblades al català (l'actor Jesús Ferrer dona veu a Indiana Jones en les quatre primeres). L'edició en DVD dels films comercialitzats a Espanya contenen la versió catalana.
A més de les pel·lícules, les aventures del personatge també inclouen una sèrie de televisió emesa entre 1992 i 1996 titulada Les aventures del jove Indiana Jones (títol original en anglès: The Young Indiana Jones Chronicles), on se'l pot veure amb 10, 16-21 i 93 anys, interpretat per altres actors diferents de la sèrie de pel·lícules.
També se n'han fet diversos videojocs (Indiana Jones and the Fate of Atlantis, Indiana Jones and the Infernal Machine i Indiana Jones and the Emperor's Tomb).
Les pel·lícules, alguns capítols de la sèrie televisiva i els videojocs s'han adaptat com a novel·les i com a còmics (aquests darrers, publicats per Marvel i Dark Horse). Amb el format de còmic s'hi ha introduït una altra història ambientada a Irlanda el 1945 en què participen tant Indiana Jones com son pare.
A Disneyland París hi ha la muntanya russa Indiana Jones i el temple del perill, construïda per Intamin AG.[1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
