In Pisonem (Contra Pisó) és un discurs de Ciceró pronunciat al Senat romà l'any 55 aC[1] contra Luci Calpurni Pisó Cesoní, acusant-lo d'estar “fora de la llei”,[2] bàsicament, pel malestar de la província que supervisava, Macedònia. És un discurs molt dur per la seva època i pels seus costums i morals, però alhora amb un tacte especial de Ciceró per evitar l'ofensa als poderosos Cèsar i Pompeu,[3] als quals seguia Pisó.
| Tipus | discurs i obra escrita  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Ciceró |
| Llengua | llatí clàssic |
Amb la marxa de Cèsar l'any 58 aC[4] a la Gàl·lia, per no deixar Ciceró,[5][6] contrari a ell, sol a Roma i que pogués frustrar les seves aspiracions, va encarregar al cònsol Luci Calpurni Pisó la seva desaparició temporal mentre ell no fos a la ciutat; Publi Clodi va promulgar l'exili de Ciceró. Així doncs, en tornar l'orador de l'exili el 57aC[7] va continuar la seva carrera política amb els discursos, tenint com a objectiu Pisó en diverses ocasions;[8] per això avui dia no es pot conèixer totalment si realment aquestes acusacions eren certes o si darrere d'elles hi havia un motiu de venjança[9][10] aprofitant que Pisó tenia uns alts càrrecs que podien ser objecte d'atac, com era la supervisió de Macedònia com a procònsol.
Ciceró en aquest discurs acusa Pisó d'estar “fora de la llei” quan va governar com a procònsol la província de Macedònia provocant-hi malestar.[11] Concretament, l'acusava d'assassí i de torturador de ciutadans romans innocents amb l'objectiu d'obtenir riqueses; d'haver allunyat de Roma persones fidels a la pàtria com el mateix Ciceró; d'irregularitats financeres en els tributs i impostos; i d'haver desfet l'exèrcit romà,[12] ja que seguia una filosofia epicúria i no anhelava la glòria militar, per la qual cosa Ciceró li recrimina de no haver comprès les idees epicúries i d'haver-les utilitzat com a excuses.[13]
El discurs està bàsicament dividit en dues parts: la primera, en què parla del passat (1-63) i la segona, del present (64-final). Aquesta última part, alhora està subdividida en tres fragments: primer informa de les dades en què es basa el seu discurs, la segona en què acusa i amenaça Pisó, i l'última en què resumeix les idees principals de l'acusació; en tot el discurs mostra un to d'intensitat ascendent fins al final amb una gradatio (gradació).[13]
D'altra banda, segons R.G.M.Nisbet, hi ha una altra possible estructura:[14]
- (1-3) Ciceró afirma que Pisó va obtenir el títol de cònsol a través de falses aparences; mentre que ell mateix el va aconseguir amb triomfs i treballs propis.
- (4-7) Ciceró mostra els mèrits propis que va esmentar anteriorment.
- (8-11) L'orador descriu el consolat de Pisó.
- (12-21) Torna a descriure el consolat de Pisó, però, ara, en el moment en què va haver d'exiliar-se.
- (22-31) Ciceró explica com va estar el consolat de l'acusat en estar-hi ell fora a l'exili.
- (32-36) Explica el seu exili i com, tot i així, va rebre més honors fins i tot que Pisó com a cònsol.
- (37-50) Descriu com va governar Pisó a Macedònia i com va desfer l'exèrcit.
- (51-63) Informació de la seva tornada a Roma de forma grandiloqüent i de la ridiculització de Pisó en aquell moment.
- (64-67) Ciceró conclou la comparació entre ells dos amb la idea que fins i tot la seva vida és més gran en honor i qualitat.
- (68-72) Dona informació de les seves fonts i a través d'on ha tret les seves dades, concretament, per uns epigrames de Filòdem, filòsof, poeta i defensa de Pisó.
- (73-82) Recrimina que Pisó fins i tot va fer una broma de la seva vida en l'exili, i que tot i així, no l'acusarà personalment, sinó políticament per la degradació durant el seu consolat.
- (83-95) Ciceró denuncia les seves conductes de crudelitas (crueltat) i d'avaritia (avarícia).
- Resumeix i retorna als punts del seu discurs per concloure.
Per tot això que acusava Ciceró de Pisó, sol·licitava que retornés de la província on es trobava, i que fos substituït, proposicions que va acceptar la vox populi (“veu del poble"), és a dir, el senat, i que es van realitzar per la llei.[15]
L'any 1425 es va trobar l'anomenat Codex Vaticanus(V),[16] amb uns discursos de Ciceró i una part d'In Pisonem; no va ser fins al 1426 en què es va trobar l'altra part, trobat al còdex (TEe).[17] Se'n van trobar més còdexs, com el χ i l'E (família dels manuscrits Σ i B),[18] que concordaven els dos; o el M, entre d'altres; però el que majoritàriament s'utilitza actualment (juntament amb el V) és el text del manuscrit P, trobat en un palimpsest.[19]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
