From Wikipedia, the free encyclopedia
Una impressora 3D és una màquina que serveix per produir representacions 3D físiques de models creats per ordinador, mitjançant una tècnica anomenada fabricació additiva.[1] Sorgeixen amb la necessitat de crear prototips d'una manera més ràpida i econòmica del que es feia fins llavors, a partir d'arxius de disseny assistit per computador (CAD).[2] Un dels principals avantatges que té la impressió 3D respecte a altres mètodes de fabricació, és que elimina moltes de les restriccions de disseny que aquestes altres tenen; com per exemple la possibilitat de desemmotllament en les peces fabricades per injecció de polímers. Tot i que en un primer moment la tecnologia s'utilitzava bàsicament per a la fabricació de prototips[3] i maquetes per sectors com l'arquitectura i el disseny industrial, actualment, gràcies a la reducció dels costos i l'increment dels materials i tecnologies disponibles, la impressió 3D està incrementant la seva presència no només en l'àmbit industrial, sinó també domèstic, formatiu i en la generació de teixits humans.
 |
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. |
Qualsevol mètode d'impressió 3D segueix el mateix procés d'impressió, i té cinc passos obligatoris i un últim opcional.[4]
Els models comercials actualment són de dos tipus:
Segons el mètode utilitzat per a la compactació de pols, es poden classificar en:
Per a les impressores de tinta, s'utilitza compost de pols, pot ser guix o cel·lulosa (el més comú és el guix). El resultat és bastant fràgil, per la qual cosa s'ha de sotmetre la peça a un bany de cianoacrilat o resina epoxi per donar-li la duresa necessària. Les peces elaborades amb pols de cel·lulosa s'hi pot afegir cautxú per obtenir parts flexibles. Aquest sistema té l'avantatge que és un mètode ràpid i econòmic, encara que les peces són més fràgils.
En el cas d'impressores làser, al final del procés d'impressió, s'ha d'esperar un temps perquè polimeritzi el material acabat. L'avantatge d'aquest sistema és que les peces són més resistents, encara que el procés és més lent i més car.
Un altre sistema d'impressió de peces 3D, és la tecnologia per injecció de polímers amb resines líquides que polimeritzen amb la llum ultraviolada. Es tracta de fotopolímers a base d'acrílic amb diferents propietats, presenta avantatges com: varietat, flexibilitat, millora de la resistència al trencament, colors, etc. Es caracteritza per la seva precisió i acabat de superfície, que fa que la seva aplicació per eines sigui molt apropiada. Algunes peces s'han polimeritzat completament al final de la impressió i no hi ha cap temps d'espera afegit, però la peça ha de ser retirada aplicant un raig d'aigua a pressió. Aquesta tecnologia ha estat la primera a injectar dos materials diferents en una mateixa secció, que permet la creació de materials digitals amb propietats "a la carta". Els avantatges d'aquesta tecnologia són peces de gran qualitat, encara que una mica més cares.
Les impressores que imprimeixen fins i tot en color, són les tècniques més evolucionades en les que les capes fonen amb un líquid barrejat amb tinta, per tal d'obtenir les peces fins i tot en color, amb una capacitat de 2 ^ 24 colors diferents. Els arxius que contenen les dades d'aquestes peces són com el stl, triangles, que també incorporen la característica de color en cada triangle, així que la impressió de textures també és totalment factible.
Aquesta tecnologia és relativament nova i, per tant, incorpora els avantatges inherents a això com la simplicitat de gestió, fiabilitat i medi ambient net de treball, per nomenar uns quants. Aquestes màquines, en funció de la tecnologia utilitzada, són capaços d'imprimir a més o menys velocitat, aquesta està estretament relacionada amb el gruix de la capa amb la qual han de treballar.
En el cas de la ZPrinter, que endureix compòsits basats en guix o cel·lulosa, la impressora funciona amb capes de 0,089 i 0,203 mm, a una resolució de l'eix x i 300x450 dpi. Això es tradueix a una velocitat d'impressió entre 2 i 3 cm vertical, en funció de la geometria de les peces, si es tracta de color o monocrom o què ha omplert el cub.
El preu del ZPrinter està per sobre de 20.000 € en la seva versió més barata, molt lluny encara del mercat de consum, però sí que són una eina molt rendible per professionals. Pels models professionals és de més de 60.000 € i la seva contribució i rendibilitat en el sector de desenvolupament de productes és indiscutible.
Actualment les impressores 3D són capaces d'imprimir pràcticament en qualsevol material, aquesta és un dels grans avantatges que aconsegueixen que evolucionin tan positivament en el món empresarial. A continuació és mostra un llistat dels principals materials:
Taula de quota de mercat de les impressores 3D més importants.
| Empresa | Percentatge |
|---|---|
| Rep Rap Project | 26,01% |
| Maker Bot | 17,71% |
| Objet | 9,42% |
| Zcorp | 8,97% |
| Stratasys | 7,85% |
| 3D Systems | 8,30% |
| EOS | 7,17% |
| Dimension | 5,16% |
| BitsfromBytes | 4,71% |
| Ultimaker 21 | 4,71% |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
