Imaginisme

L'imaginisme (anglès: imagism) va ser un moviment literari circumscrit a l'avantguarda angloamericana.^[1]

Els seus poetes cercaven la precisió en la imatge i un llenguatge clar i punyent. Els imaginistes rebutjaven el sentiment i la forma discursiva pròpia de la major part de la poesia romàntica i victoriana. L'actitud de trencament dels imaginistes, és contrària a la dels poetes georgians, que en primer lloc volien la continuïtat amb la tradició. Els imaginistes publicaven col·lectivament sota el nom “Imagist” durant el període 1914-1917. Entre els seus membres es troben alguns dels autors més importants de la tradició modernista en llengua anglesa, alguns dels quals foren més importants en camps aliens a la poesia.

El centre d'aquest moviment era Londres i els seus practicants provenien de Gran Bretanya, Irlanda i els Estats Units. Una de les característiques més inusuals per a l'època és la gran quantitat de dones pertanyents al moviment i que foren importants en el seu desenvolupament. L'imaginisme és també significant com a primer moviment modernista en llengua anglesa. En paraules de T.S. Eliot, “El point de repère que es pren normalment i convenientment com punt d'inici de la poesia moderna és el grup denominat “imaginistes” a Londres el 1910”.^[2]

A l'època en la qual sorgiren els poetes imatgistes, Longfellow i Tennyson eren considerats com els grans noms de la poesia, i el públic admirava el to ocasionalment moralitzador dels seus escrits. En canvi, l'imatgisme cercava un retorn al que anomenava valors “clàssics”, com la presentació directa i l'economia de llenguatge, a més de la voluntat d'experimentar amb versificacions no tradicionals. El focus del seu plantejament és la “cosa” quant a “cosa”: la voluntat d'aïllar una imatge solitària per tal de revelar la seva essència, portant al terreny de la poesia tècniques contemporànies de l'art d'avantguarda com el cubisme. Tot i que l'imatgisme vol aïllar els objectes mitjançant allò que Ezra Pound anomenava “detalls lluminosos”, el mètode ideogramàtic de Pound consistia a juxtaposar instàncies concretes per expressar una abstracció, de forma semblant a la manera en la qual el cubisme sintetitza múltiples perspectives en una sola imatge.^[3]

Vegeu també

• imaginisme rus
• Imaxinismo

Referències

1. «Imaginisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Brooker, Jewel Spears (1996). Mastery and Escape: T. S. Eliot and the Dialectic of Modernism (University of Massachusetts Press). ISBN 1-55849-040-X, p. 46.
3. Michael Davidson, Ghostlier Demarcations, modern poetry and the material world, University of California Press, 1997, pàgines 11–13. ISBN 0-520-20739-4