cuiner i gastrònom català From Wikipedia, the free encyclopedia
Ignasi Domènech i Puigcercós (Manresa, 8 de setembre del 1874[1] - Barcelona, 11 de novembre de 1956)[2] fou un cuiner i gastrònom català, autor d'una trentena de llibres de cuina, entre els quals La Teca (1924),[3] el clàssic i best-seller de la cuina catalana casolana que ha tingut més reedicions, malgrat la seva estructura caòtica.[4]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 setembre 1874 Manresa (Bages) |
Mort | 11 novembre 1956 (82 anys) Barcelona |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | Cuiner i gastrònom |
Fill de Josep Domènech i Prunés, de Manresa i fuster de professió, i Josefina Puigcercós i Puig, de Gironella,[1] es va iniciar en la professió en una modesta fonda de Manresa, la Fonda del Centre. Després de 3 anys d'ofici a Barcelona, va anar a formar-se com a cuiner a Madrid, Burgos, París i Londres. Va ser membre de la Societat de Cuiners de París. Va treballar a Londres a l'Hotel Savoy a les ordres del gran Auguste Escoffier. El 1899 es trasllada a Madrid. Va ser cap de cuina de l'Ambaixada Britànica a Espanya a Madrid. El 1906 va començar a publicar la prestigiosa revista gastronòmica en castellà El Gorro Blanco. Va retornar definitivament a Catalunya, a Barcelona pels voltants del 1921.
A banda de publicar llibres i de la docència, es va dedicar a negocis al voltant de la gastronomia, com l'organització de banquets, indústries de les innovacions gastronòmiques com llets tractades per a nens, pastilles de caldo concentrat, vestuari professional per a cuiners, etc.
Domènech va escriure una trentena de llibres i esdevé pioner en molts camps diferents: El arte del coctelero europeo (1911), La cocina vegetariana moderna (1923), Un festín en la edad media (1913), La cocina vasca (1935), La cocina de recursos. Deseo mi comida (1941), Los helados (1916), 160 platos de arroz (1930) o l'excepcional La guía del gastrónomo. Vademécum de cocina internacional (1919). Aquest darrer llibre és anterior al Ma cuisine (1934), d'Auguste Escoffier, considerat la bíblia de la cuina clàssica internacional. Precisament, a les darreries del XIX, Domènech va treballar sota les ordres del millor cuiner del començament del segle xx a l'Hotel Savoy, de Londres. La guía del gastrónomo és un llibre emparentat amb el canònic El Práctico, que Ramon Salvador Rabasó Figuerola va publicar la primera edició a Tarragona el 1920 i les posteriors a l'Argentina i que ha inspirat tants cuiners de l'estat espanyol, fins i tot Ferran Adrià, que, pel consell del llavors el seu Cap de Cuina, Miquel Moy, se'l va estudiar de dalt a baix. De La guía del gastrónomo se n'han fet diverses edicions, la darrera de les quals és del 1987. [5]
Ha estat tanta la importància d'aquest Mestre per la cuina catalana que l'any 2000, Josep Lladonosa i Giró va escriure un tractat del gran Escoffier i de Domènech mateix. L'any 2005 el gastrònom Josep Maria Blasi va publicar La cuina d'Ignasi Domènech, un recull de 59 de les millors receptes que Domènech va recopilar, adaptades als hàbits culinaris d'avui en dia, amb un perfil bibliogràfic i un recull fotogràfic de l'autor. Més recentment, Josep Garcia i Fortuny en la seva trilogia: Cuina i Cuiners a la Corona d'Aragó i Catalunya, el volum II està dedicat a 8 grans Mestres i, entre ells, no podia faltar la figura d'en Domènech.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.