Ignacio Zaragoza

Ignacio Zaragoza Seguin (24 de març de 1829 – 8 de setembre de 1862) va ser un militar mexicà reconegut com l'heroi de la famosa batalla de Puebla, que va tenir lloc el 5 de maig de 1862.^[1]

Ignacio Zaragoza

Biografia
Naixement	24 març 1829 Goliad (Texas)
Mort	8 setembre 1862 (33 anys) Puebla de Zaragoza (Mèxic)
Causa de mort	Tifus murí
Sepultura	Puebla de Zaragoza
Diputat a la Cambra de Diputats de Mèxic
Dades personals
Nacionalitat	Mèxic
Activitat
Ocupació	Militar
Activitat	1853 -
Partit	Liberal
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit de Mèxic
Rang militar	general
Conflicte	batalla de Puebla
Família
Cònjuge	Rafaela Padilla de Zaragoza

Independència de Texas

Ignacio Zaragoza va ser el segon fill de Miguel Zaragoza Valdés, de Veracruz, i María de Jesús Seguin Martínez, de San Antonio de Béjar, qui era parent de Juan José Erasmo Seguín. Quan els rebels texans, recolzats pels Estats Units d'Amèrica, van guanyar la guerra d'independència de Texas, Miguel Zaragoza, que era soldat d'infanteria, es va mudar amb la seva família des de la ciutat Presidi de la Bahia d'Esperit Sant (avui Goliad, Texas), on havia nascut el seu fill Ignacio, a la ciutat de Matamoros en 1834, i posteriorment en 1844, a la ciutat de Monterrey, on Ignacio va entrar al seminari, no obstant això en 1846 va abandonar els estudis, convençut que no tenia vocació sacerdotal.^[2]

Intervenció nord-americana

Quan els Estats Units d'Amèrica van envair Mèxic, en la coneguda Intervenció nord-americana a Mèxic, el jove Zaragoza va intentar allistar-se com a cadet, però va ser rebutjat.

Revolució d'Ayutla

En iniciar-se la Revolució d'Ayutla en contra d'Antonio López de Santa Anna, Zaragoza s'hi va adherir, i des d'aquell moment va militar al costat dels liberals. En 1853 es va unir a l'exèrcit de Nou León amb el grau de sergent, i quan el seu regiment va ser incorporat a l'Exèrcit Mexicà, va ser promogut a capità.

Guerra de Reforma

En 1860, Zaragoza i un petit nombre de combatents van lluitar a favor de la Constitució de 1857. Zaragoza va derrotar les tropes de Leonardo Márquez, situades a Guadalajara, Jalisco. Poc temps després, sota les ordres del general Jesús González Ortega va participar en la batalla de Calpulalpan, amb la qual es va donar fi a la Guerra de Reforma. A les ordres del president Benito Juárez, Zaragoza va servir com a secretari de Guerra des d'abril fins a octubre de 1861.^[3]