L'idioma dogri és una llengua indoària del grup Pahari occidental,[1] parlada principalment a la regió de Jammu, Índia, amb grups més petits de parlants a les regions adjacents de l'Himachal Pradesh occidental, al nord del Panjab,[2] i el nord-est del Panjab pakistanès.[3] Inusualment per a una llengua indoeuropea, el dogri és tonal,[4] un tret que comparteix amb altres llengües pahari occidentals i el panjabi. Té diverses varietats, totes amb una similitud lèxica superior al 80%.[5]
डोगरी  | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 2.000.000 (1997 ) |
| Autòcton de | Himachal Pradesh, Jammu i Caixmir i Panjab |
| Estat | Índia i Pakistan |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües indoàries septentrionals Dogri-Kangri-Bhateali (en)  | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | Dogri Devanagari orthography (en) , dogra i escriptura perso-àrab |
| Codis | |
| ISO 639-3 | dgo |
| Glottolog | dogr1250 |
| Ethnologue | dgo |
| IETF | dgo |
El dogri és parlat per 2,6 milions de persones a l'Índia (segons el cens de 2011). També és una de les cinc llengües oficials del territori de la unió de Jammu i Caixmir.
Guió
L'idioma dogri va ser escrit originalment amb l'antiga escriptura Dogra Akkhar, una versió modificada de Takri.[6] Una versió modificada d'aquest guió va ser creada per l'ordre del Maharaja Ranbir Singh de Jammu i Caixmir, que llavors es deia Nom Dogra Akkhar.[7] Actualment, el Devanagari és el guió oficialment reconegut per Dogri a l'Índia i pràcticament tota la literatura Dogri s'hi publica.
Fonologia
Consonants
| Labial | dental/ Alveolar |
Retroflex | Postalv./ Palatal |
Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | ɳ | ɲ | ŋ | ||
| oplosiva/africada | sense veu | p | t̪ | ʈ | t͡ʃ | k | |
| aspirat | pʰ | Error utilitzant {{IPA symbol}}: "t̪ʰ" no sha trobat a la llista | ʈʰ | t͡ʃʰ | kʰ | ||
| expressat | b | d̪ | ɖ | d͡ʒ | ɡ | ||
| Fricativa | sense veu | ( f ) | s | ʃ | ( x ) | ||
| expressat | ( z ) | ( ɣ ) | ɦ | ||||
| Aixeta | ɾ | ɽ | |||||
| Aproximant | ʋ | l | j | ||||
- La geminació es produeix en totes les consonants excepte les consonants /ɾ ɳ ɽ ʃ/.
- Consonants retròflexes /ɽ ɳ/ poques vegades apareixen a la posició inicial de la paraula.
- /f z x ɣ/ només apareixen a partir de paraules de préstec perso-àrab. /f/ també s'escolta com un al·lòfon de /pʰ/.
- /ɾ/ també es pot escoltar marginalment com a trillat [r] en algun discurs.
- En algunes paraules, /s/ pot arribar a ser més feblement pronunciat, o fins i tot eliminar i substituir-se per un so fricatiu glotal [h].
- Un so nasal palatal [ɲ] es produeix normalment quan una nasal dental precedeix una consonant africada post-alveolar, rarament apareix en paraules, inicialment o medialment.
- Un so nasal velar [ŋ] es produeix normalment quan una nasal dental precedeix una consonant plosiva velar, i rarament apareix inicialment o medialment.[8]
Vocals
- Hi ha variacions nasalitzades de les vocals següents /ĩ ũ ẽ õ ɛ̃ ɔ̃ ã/.[9]
- Els sons vocàlics solen ser nasalitzats quan apareixen abans d'una paraula-medial o una paraula-final /n/, excepte quan /n/ apareix abans d'una vocal final de paraula.
- /ʊ/ pot tenir un al·lòfon de pujada marginal [ʊᵛ] quan apareix abans d'un so vocàlic /a/.
- Una final de paraula /aː/ es realitza com un so de darrere [ɑː] i també pot derivar cap a una [äː] centralitzada.[8]
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
