Els ibi, també coneguts com a yui o ibihica, eren un cacicat timucua a l'actual estat de Geòrgia durant els segles xvi i xvii. Vivien al sud-est de Geòrgia, a uns 50 quilòmetres de la costa. Igual que els seus veïns, la tribu Icafui (o Cascange), que parlava un dialecte de la llengua timucua anomenat Itafi.
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
El llogaret principal del cap era Ibihica, i ell controlava quatre llogarets de la zona. Els ibi va trobar per primera vegada els frares espanyols en 1597, i aviat es van integrar al sistema de missió espanyola. La missió de San Lorenzo de Ibihica hi va ser fundada després de 1616. La ciutat i la missió semblen haver estat destruïdes pels espanyols després de la rebel·lió timucua de 1656, i la població fou recol·locada. Els ibi supervivents podrien haver-se fusionat amb altres grups timucua o haver marxat més enllà de l'esfera d'influència espanyola.
Els ibi també es coneixen com a yui, encara que això sembla un error manuscrit: la lletra u ha estat substituïda per v, que es pronuncia com i, sovint substituïda per b en castellà contemporani.[1] Com a tal l'ortografia correcta seria Yvi o Ybi, estandarditzada a Ibi, una paraula timucua per a referir-se a aigua.[1] L'antropòleg John Worth prefereix referir-s'hi com a Ibihica, el nom del seu poble principal on es trobava la seva missió.[1]
Poc se sap de la població nativa del sud de Geòrgia en la prehistòria. L'estudi arqueològic de la regió ha estat limitat i la cronologia ceràmica no està ben establerta, però la zona en el seu conjunt sembla haver estat una "zona transitòria" entre les cultures Savannah i St Johns.[2] Els ibi entraren per primer cop en el registre històric durant l'era de missions espanyoles, moment en el qual es va assenyalar que vivien a la Geòrgia continental a 14 llegües (unes 50 milles) de la Missió San Pedro de Mocama, la missió a la direcció Tacatacuru a l'illa de Cumberland.[3] Els ibi sumaven entre 700 i 800 persones vivint en cinc viles sota un cap, i la vila principal era coneguda com a Ibihica.[1][3][4] Parlaven un dialect del timucua conegut com a Itafi o Icafui, que també era parlat pels seus veïns, els icafui (també coneguts com els Cascangue).[5] Més a l'oest, potser al marge oriental d'Okefenokee Swamp, hi havia un altre grup timucua, els oconi.[6]
Els ibi es van involucrar en el sistema de missió espanyola relativament aviat. Van ser visitats pel franciscà Fra Pedro Ruíz en 1597, i aquest mateix any el seu cap van viatjar a la capital colonial espanyola de San Agustín per retre obediència al rei espanyol.[7] Tanmateix, el 1597 es revoltà la tribu Guale, que vivia més al nord a la costa de Geòrgia, i provocà que Ruíz fos cridat. Tot i això, els ibi i els veïns oconi van ser visitats amb certa regularitat pels frares de les missions properes de San Pedro de Mocama i San Juan del Puerto.[8] Aquestes visites foren evangèlicament un èxit, però van afectar la població local, de manera que el 1603 els espanyols va assenyalar que alguns ibi "abandonaven els seus pobles" i s'instal·laven a les missions costaneres.[9] Després de 1616 els ibi van rebre la seva pròpia missió, San Lorenzo de Ibihica, establida en la seva vila.[10] la vila i la missió continuaren existint fins a 1656, l'any de la rebel·lió timucua contra el govern espanyol. En aquest moment sembla que tant Ibihica com el poble proper oconi van ser destruïts pels espanyols.[11][12] Els ibi supervivents podrien haver-se integrat en altres comunitats o traslladar-se fora de l'esfera d'influència del govern colonial espanyol.[12]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
