Iacopo da Varazze

Iacopo o Jacopo da Varazze o da Varagine, conegut també en català com a Jaume de Voràgine (Varazze, ca. 1230 - Gènova, 1298 o 99) va ser un frare dominic, arquebisbe de Gènova i conegut com a autor de la Legenda sanctorum o Llegenda àuria una de les obres més conegudes de l'Edat mitjana europea.^[1] Va ser proclamat beat e 1816.

Iacopo da Varazze

Biografia
Naixement	(it) Jacopo de Fazio c. 1228 Varazze (Itàlia)
Mort	13 juliol 1298 ↔ 14 juliol 1298 (69/70 anys) Gènova (Itàlia)
Sepultura	San Domenico (en)
Arquebisbe de Gènova
1292 – juliol 1298 ← Opizo (en) – Porchetto Spinola (en)  →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Camp de treball	Teologia i activitat literària
Ocupació	bisbe catòlic (1292 (Gregorià)–), arquebisbe, escriptor, cronista, sacerdot catòlic, teòleg, traductor
Orde religiós	Orde dels Predicadors
Consagració	Latino Malabranca Orsini
Enaltiment
beat
Festivitat	13 de juliol
Obra
Obres destacables (1297) Chronica de civitate Ianuae (en) (1298 (Gregorià)) Llegenda àuria (segle XIII) Sermons (en)

Biografia

Havia nascut a Varagine, actual Varazze, a la costa de Ligúria. Va entrar a l'Orde de Sant Domènec el 1244 i el 1265 esdevingué prior del convent i, dos anys després, provincial de Llombardia fins al 1285.

El 1292 va ser nomenat arquebisbe de Gènova fins a la seva mort, el 1298. Hi destacà en els seus esforços per pacificar la ciutat, que patia la lluita entre els partits dels güelfs i gibel·lins.

Obres literàries

Manuscrit de la Legenda sanctorum de 1419, a la biblioteca universitària de Heidelberg.

• Article principal: Llegenda àuria

La seva fama es deu a l'obra hagiogràfica que va escriure en llatí a partir dels anys seixanta del segle xiii, coneguda com a Llegenda àuria (Legenda sanctorum). L'obra, molt difosa arreu d'Europa, va tenir una gran influència en la literatura i l'art medievals, servint com a font iconogràfica a molts artistes. Se'n feu una traducció al català, impresa a Barcelona per Joan Rosenbach, l'any 1494.

També va escriure, sempre en llatí, sermons i una crònica de Gènova (Chronicon januense).

Des de la seva mort, va rebre culte a Gènova, que va ser confirmat el 1816 pel papa Pius VII.

Referències

1. Casas Codinach, Sònia «Qui era Sant Jordi». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, 5-2007, p. 13. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia

• Jacopo da Varazze; Maneikis Kniazzeh, Charlotte S (editora); Neugaard, Edward J. (editor); Coromines, Joan. Vides de Sants Rosselloneses Traducció catalana del S. XIII de la Llegenda Daurada de Jacopo da Varazze. Barcelona: Rafael Dalmau, 1977 (Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 48, 51 i 53). ISBN 842320099X.
• Iacopo da Varazzeː La leyenda dorada. 2 volums. Madridː Alianza, 2016 ISBN 9788491043904
• Iacopo da Varazzeː Llegenda àuria. Olotː Aubert, 1976

Enllaços externs

• Biografia (anglès)