IEEE 802.11y

IEEE 802.11y és una modificació de l'estàndard 802.11 per WLAN desenvolupat pel grup de treball 11 del comitè d'estàndards LAN/MAN del IEEE (IEEE 802), que capacita el equips a transferir dades a alta potència, operant amb el protocol 802.11a en la banda de freqüència de 3650 to 3700 MHz als EUA. Aquesta configuració és a nivell de capa d'enllaç o MAC i de capa física o PHY. IEEE 802.11y fou ratificat el 2008.^[1][2]

IEEE 802.11y

Tipus	IEEE standard version (en)
Fitxa
Autor	IEEE
Llengua	Anglès
Publicació	EUA, 2008
Editor	FCC
Dades i xifres
Gènere	Norma

Característiques:^[3]

• Augment de potència fins a 20W (potència isotròpica radiada equivalent), implica un abast de 5 km o més.
• Funcionalitat de control de potència emesa (TPC) per a ajustar la mínima potència necessària per a mantenir l'enllaç (el sistema GSM presenta la mateixa funcionalitat)
• Funcionalitat de selecció dinàmica de freqüència (DFS) per a evitar la transmissió en canals que presenten alta ocupació.

Referències

1. «Guia a IEEE 802.11y» (en anglès). [Consulta: 7 gener 2017].
2. «IEEE SA - 802.11y-2008 - IEEE Standard for Information technology-- Local and metropolitan area networks-- Specific requirements-- Part 11: Wireless LAN Medium Access Control (MAC) and Physical Layer (PHY) Specifications Amendment 3: 3650-3700 MHz Operation in USA». standards.ieee.org. Arxivat de l'original el 2017-01-07. [Consulta: 7 gener 2017].
3. «IEEE 802.11y - Telecom ABC». www.telecomabc.com. [Consulta: 7 gener 2017].