From Wikipedia, the free encyclopedia
Karen Hulda Garborg (nascuda Bergersen, 22 de febrer de 1862 - 5 de novembre de 1934) fou una novel·lista, dramaturga, poeta, ballarina folklòrica i professora de teatre noruega.[1] Estava casada amb l'escriptor Arne Garborg, i fou més coneguda per contribuir al renaixement de la tradició bunad dins del nacionalisme romàntic noruec tardà.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 febrer 1862 Stange (Noruega) |
Mort | 5 novembre 1934 (72 anys) Asker (Noruega) |
Activitat | |
Ocupació | ballarina, poetessa, escriptora, diarista |
Partit | Partit d'Esquerra Liberal |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Arne Garborg (1887–valor desconegut) |
Fills | Arne Olaus Fjørtoft Garborg |
Premis | |
Karen Hulda Bergersen nasqué en una granja de Såstad a Stange, província d'Hedmark, filla de l'advocat Christian Frederik Bergersen (1829–1873) i la seua esposa Marie Petrine Olsen (1835–1888).[3] Tenia dues germanes majors, Martha i Sophie. Sos pares es divorciaren quan amb tenia dos anys, i es mudà a Hamar amb la seua mare. La família es traslladaria més endavant a Oslo, quan Hulda tenia dotze anys. Als dèsset anys es posa a treballar en una botiga per ajudar a la família. Durant aquest període, fou una figura rellevant entre els joves radicals d'Oslo. Al 1887 es casa amb el també escriptor Arne Garborg.[4]
La parella es muda a Tynset, a Osterdalen, on viuen durant nou anys en una petita cabana a la granja "Kolbotnen", als voltants del llac Savalen. Tingué un fill, Arne, també anomenat Tuften, al 1888. Durant l'estada a Kolbotn, la família freqüentava Oslo, Dieben am Ammersee, Fürstenfeldbruck i Berlín a Alemanya. Hulda, el seu marit i el seu fill també passaren un hivern sencer a París. Al 1896 abandonen Tynset i es muden a Stokke. Al 1897 es traslladen a Labraaten, a Hvalstad, que esdevingué la llar definitiva i on passarien els darrers anys de vida.[5] Arne Garborg construiria més tard la seua residència d'estiu, Knudaheio, a Time. Arne i Hulda estan enterrats a Knudaheio.
Garborg fou una pionera en el teatre i la dansa folklòrica, la cuina, la tradició bunad i els drets de les dones.[6]
Publicà articles sobre cuina tradicional noruega en el diari en nynorsk Den 17 de Mai, que apareixerien més endavant en Heimestell (1899).[3]
Escrigué l'obra teatral Mødre (1895, representada a Oslo), i les comèdies Rationelt Fjøsstell (1896, representada a Oslo i Bergen), Hos Lindelands (1899) i Noahs Ark (1899), així com les tragèdies Sovande sorg (1900), Liti Kersti (1903), Edderkoppen (1904), Sigmund Bresteson (1908), Under Bodhitræet (1911) i Den store Freden. Funda Det norske spellaget el 1899, la primera representació del qual tingué lloc en el Eldorado Teater, i fou cofundadora del Det Norske Teater.[4][7] Edità el llibre de cançons Norske folkevisor el 1903, i publicà Song-Dansen i Nord-Landi, també el 1903, i Norske dansevisur (1913). Escrigué Norsk klædebunad (1903), sobre la tradició bunad.[2]
Participava sovint en debats contemporanis com a ponent i columnista. Escrigué una sèrie d'articles per a revistes i periòdics, entre els quals destaquen Syn og Segn, Edda, Samtiden, Den 17 de Mai, Dagbladet i Verdens Gang. Els llibres Kvinden skabt af Manin ('Dona creada per l'home', 1904) i Fru Evas Dagbog (1905) contribuïren al debat sobre els drets de les dones.[6]
La seua primera novel·la, Et frit forhold, es publicà de manera anònima el 1892. La seua novel·la Eli (1912) es traduí al neerlandés el 1915 i al suec el 1916. Algunes novel·les seues més destacades són Mot Solen (1915), Gaaden. Efter Præstedatteren Else Marie Bogues Optegnelser (1916), Mens dansen gaar (1920), I huldreskog (1922), Naar heggen blomstrer (1923), Grågubben (1925), Trollheimen (1927), Helenes historiï (1929) i Hildring (1931). Garborg publicà les col·leccions de poesia Kornmoe (1930) i Symra (1934).[3] També edità els diaris del seu marit Arne Garborg, publicats pòstumament. Algunes parts seleccionades dels seus diaris es publicaren el 1962 amb el nom de Dagbok 1903–1914.[8]
Hulda Garborg també s'involucrà en política i fou representant del partit progressista Venstre a l'ajuntament d'Asker. Rebé els honors de Dama de Primera Classe de l'Orde de Sant Olaf al 1932.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.