Hugh Hudson

Hugh Hudson (West End, 25 d'agost de 1936 - hospital de Charing Cross, 10 de febrer de 2023)^[1] fou un director de cinema anglès,^[2] nominat a un premi Oscar al millor director.

Hugh Hudson

Biografia
Naixement	25 agost 1936 West End (Anglaterra)
Mort	10 febrer 2023 (86 anys) hospital de Charing Cross (Anglaterra)
Formació	Eton College
Activitat
Camp de treball	Direcció
Ocupació	director de cinema, productor de cinema, guionista, realitzador
Activitat	1967—2023
Obra
Obres destacables (1981) Carros de foc
Família
Cònjuge	Maryam d'Abo (2003–2023), mort del cònjuge
Pares	Michael Donaldson-Hudson   i Jacynth Ellerton
Premis
National Board of Review Award a la millor pel·lícula

Biografia

Hudson nasqué a Londres i fou el fill major de Michel Donaldson-Hudson i Jacynth Ellerton, propietaris grangers del comtat de Cheswardine Hall, Shopshire. Estudià al Eton College.

A la dècada dels 60, Hudson creà una companyia de documentals juntament amb els seus socis Robert Brownjohn i David Camell. De les seves mans, aparegueren els guardonats documentals "A for Apple" i "The Tortoise and the Hare". Associat amb Ridley Scott realitzà avisos comercials per a televisió. El 1975 fundà Hudson Film i es dedicà a la producció.

Aquest èxits animaren Hudson a entrar al món del cinema. La seva primera col·laboració seria com a director de la segona unitat de l'obra d'Alan Parker L'express de mitjanit. Però amb l'ajuda del productor David Puttnam, Hudson pogué fer realitat un dels seus major somnis i, a la fi, un dels seus millors treballs, Carros de foc (1981). La pel·lícula narra la història de dos corredors britànics, un devot cristià i l'altre jueu, als Jocs Olímpics de 1924. El film suposà un impols de la indústria del cinema britànic i guanyaria quatre Oscars, entre ells el de la millor pel·lícula. Hudson obtindria una nominació com a millor director, però no guanyaria l'estatueta.

Després d'aquest gran èxit, les posteriors produccion de Hudson incloen Greystoke, la llegenda de Tarzan (1984) o Revolució (1985), de temàtica situada a la Guerra de la Independència Espanyola i que suposà un fracàs al seu debut a Hollywood.

Posteriorment, realitzaria altres títols com ara Nous rebels (1989), Els secrets de la innocència (1999) i Vaig somiar amb Àfrica (2000). Entre els seus projectes, figuren la realització d'una història èpica sobre el faraó Akhenaton i la seva esposa Nefertiti, així com l'adaptació del llibre de Haruki Murakami ''Tokio blues (Norwegian Wood) i la de George Orwell Homenatge a Catalunya, protagonitzada per Colin Firth, Geoffrey Rush i Gérard Depardieu.

La seva primera dona fou la pintora Susan Michie i des de 2003, està casat amb l'actriu Maryam d'Abo.

Filmografia

Com a director:

• The Tortoise and the Hare (curt) (1967) també com a guionista
• Fangio (1975) - també com a guionista
• Chariots of Fire (1981)
• Greystoke, la llegenda de Tarzan (Greystoke: The Legend of Tarzan, Lord of the Apes) (1984) també productor
• Revolució (Revolution) (1985)
• Kinnock - The Movie sobre el procés d'elecció del candidat del Partit Laborista britànic (1987)
• Nous rebels (Lost Angels) (1989)
• Lumière i Companyia (1995) (un dels 41 directors)
• Els secrets de la inocència (My Life So Far) (1999)
• El somni d'Àfrica (I Dreamed of Africa) (2000)

Premis i nominacions

Nominacions

• 1967. BAFTA al millor curtmetratge per The Tortoise and the Hare
• 1981. Palma d'Or per Carros de foc
• 1982. Oscar al millor director per Carros de foc
• 1982. BAFTA al millor director per Carros de foc
• 1984. Lleó d'Or per Greystoke, la llegenda de Tarzan
• 1985. César a la millor pel·lícula estrangera per Greystoke, la llegenda de Tarzan
• 1989. Palma d'Or per Lost Angels^[3]