From Wikipedia, the free encyclopedia
Howard Zinn (Brooklyn, 24 d'agost de 1922 - Santa Monica, 27 de gener de 2010)[1] va ser un historiador social, politòleg i anarquista estatunidenc. Els seus plantejaments van incorporar idees procedents del marxisme, l'anarquisme i socialisme. Des de la dècada del 1960, va ser un referent dels drets civils i el moviment antibèl·lic als Estats Units. És l'autor de més de 20 llibres, incloent-hi A People's History of the United States (editat en castellà com La otra historia de los Estados Unidos) i Declarations of Independence.[2]
.jpg) (2009)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 agost 1922 Brooklyn (Estats Units d'Amèrica) |
| Mort | 27 gener 2010 (87 anys) Santa Monica (Estats Units d'Amèrica) |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Sepultura | Newton Cemetery (en)  |
| Grup ètnic | Jueus |
| Ideologia | Antiimperialisme |
| Formació | Universitat de Nova York Universitat de Colúmbia Thomas Jefferson High School, Brooklyn |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història |
| Ocupació | dramaturg, periodista, activista per la pau, historiador del moviment obrer, activista pels drets humans, professor d'universitat, historiador, escriptor, politòleg, director de cinema |
| Ocupador | Universitat de Boston (1964–1988) Universitat Harvard (1960–1961) Spelman College (1956–1963) |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Segell discogràfic | Alternative Tentacles |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Fills | Jeff Zinn |
| Premis | |
| |
| Lloc web | howardzinn.org |
         
   | |
Va estudiar Història i Ciències Polítiques en el Spelman College d'Atlanta i a la Universitat de Boston, en què va ser professor emèrit. Igualment ha destacat en teatre. La seva obra teatral al voltant de la vida d'Emma Goldman ha estat estrenada a Boston, Nova York, Bilbao i Tòquio. Va ser, al seu torn, un notable col·laborador de Z Communications.[3]
Zinn es va descriure a si mateix com "una mena d'anarquista, una mena de socialista. Potser un socialista democràtic".[4][5] Va suggerir mirar el socialisme en el seu context històric complet com una idea popular i positiva que té un mal nom en associar-se amb el comunisme soviètic. A Madison, Wisconsin, el 2009, Zinn va dir:
| « | Anem a parlar de socialisme. Crec que és molt important per retornar la idea del socialisme en la discussió nacional a on estava al tombant del segle passat abans que la Unió Soviètica li donés un mal nom. El socialisme tenia un bon nom en aquest país. El socialisme tenia Eugene Debs. Tenia Clarence Darrow. Tenia Mother Jones. Tenia Emma Goldman. Tenia varis milions de persones que llegien diaris socialistes de tot el país. El socialisme bàsicament deia: Ei!, tindrem una societat més amable. Anem a compartir coses. Tindrem un sistema econòmic que produeixi coses no perquè siguin rendibles per alguna corporació, sinó que produeixi coses que la gent necessiti. La gent no hauria d'aparcar la paraula socialisme perquè hauríeu d'anar més enllà del capitalisme.[6] | » |
Ell va escriure extensament sobre els drets civils i els moviments contra la guerra i la història laboral dels Estats Units. El seu llibre de memòries, You Can't Be Neutral on a Moving Train (No es pot ser neutral en un tren en moviment), també va ser el títol d'un documental de 2004 sobre la vida i l'obra de Zinn. Zinn va morir d'un atac de cor el 2010, als 87 anys.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
