gènere de mamífers From Wikipedia, the free encyclopedia
Homo o humans és un gènere de primats d'origen probablement africà.[1] Avui dia es considera que l'únic representant viu d'aquest tàxon és Homo sapiens. En el sentit més «tradicional», es caracteritza per ser bípede amb peus no prènsils i el dit primer alineat amb la resta. Presenten hipercefalització i una verticalització completa del crani, i també un gran desenvolupament cultural - incloent entre elles la fabricació d'eines i el domini del foc - que els ha permès adaptar-se a tots els ambients del planeta. Actualment se'l considera l'únic gènere de la subtribu Hominina.[2][3]
Per a «homo» amb el significat d'humà de sexe masculí vegeu Home. Per a «homo» amb el significat col·loquial d'homosexual vegeu Homosexualitat |
Respecte als estudis genètics, amb la tecnologia actual, no es pot analitzar l'ADN en mostres d'ossos fòssils anteriors als 100.000 anys (Paabo i Wilson 1991), la qual cosa no permet fer un arbre filogenètic fidedigne en espècies d'Homo més antigues que els humans de Neandertal.
Una minoria de zoòlegs ha debatut que les dues espècie de ximpanzés (encabides en el gènere Pan) i potser els goril·les (en el gènere Gorilla) s'haurien d'incloure en el gènere Homo, basant-se en similituds genètiques, prenent el paper dels homininis o dels hominins.[4] La majoria argumenten que els ximpanzés i els goril·les tenen massa diferències anatòmiques entre si i amb els humans per ser part del gènere Homo. El gènere Homo es troba, en data dels descobriments actuals, estretament emparentat amb Kenyanthropus platyops.
Tradicionalment, s'havia cregut que l'home de Neandertal era una espècie a part dels humans del gènere Homo que havia viscut fins temps més recents, però la trobada de l'home de Flores podria fer canviar aquest punt de vista.
Arbre genealògic d'acord a un estudi de 2019:[5]
Hominini |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Tot i que el recorregut per la variabilitat de les primeres formes d'Homo il·lustra bé la complexitat de fixar un origen de l'aspecte humà i dibuixar un arbre evolutiu, hi ha un gran buit al registre fòssil dins del període de 2-3 milions d'anys que trenca el plantejament lineal perquè les datacions indiquen camins evolutius molt diferents i, per tant, l'evolució de la morfologia humana és en mosaic.[6] L'Homo és l'únic gènere supervivent de la separació amb el ximpanzés fa entre 3 i 5 milions d'anys. Es calcula que el gènere va aparèixer fa entre 1,5 i 2,5 milions d'anys.
En la nomenclatura més tradicional, aquestes espècies serien:
No totes aquestes espècies són reconegudes per tots els autors.
Segons Eudald Carbonell no està clar a quina espècie pertany la primera generació d'emigrants.[7] Hi ha experts que diuen que són Homo erectus i d'altres que diuen que són grups d'Homo ergaster. Aquestes són dues espècies que s'assemblen molt, ja que, totes dues mesuren més d'un metre setanta d'alçada, tenen un cervell de quasi un litre i apareixen fa poc menys de dos milions d'anys. Més endavant els Homo erectus s'instal·len a l'Àsia i desapareixen fins fa 200.000 anys, mentre que Homo ergaster s'extingeixen fa més d'un milió d'anys. El més important és que fa prop d'un milió i mig d'anys ja hi havia una espècie humana que havia desenvolupat una tecnologia prou avançada per obligar els seus coetanis a emigrar més enllà de la península del Sinaí.
Aquest primer èxode no el van fer famílies aïllades o individus sols sinó que el van fer grups d'humans de no més de vint persones que no havien desenvolupat la tecnologia acheuliana i marxaven a l'Àsia. Els primers van marxar probablement fa un milió i mig d'anys, però el flux migratori devia durar centenars de milers d'anys.
Els que estaven a Atapuerca fa un milió d'anys no eren descendents dels primers que havien marxat mig milió d'anys abans, sinó que pertanyen a una espècie diferent, Homo antecessor, descendent directe d'Homo ergaster i avantpassat directe de H. sapiens. Es creu que Homo antecessor va aparèixer a l'Àfrica i va emigrar. El que passa és que tots els homínids que han aparegut a l'Àfrica després d'Homo ergaster han emigrat. I després d'emigrar, prosperen, perquè arriben a terres verges on no troben la competència que tenien a l'Àfrica, incloent-hi les migracions humanes prehistòriques.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.