La hipologia - (del Grec hipos-Ἵππος = "cavall" i logos-λόγος = "paraula, pensament, raonament") o també ciència hípica, és la ciència que s'ocupa i estudia el cavall domèstic, la seva estructura, fisiologia, filogènia, reproducció i cria, incloent la història de la cultura relacionada amb el cavall.
Les obres que tracten dels cavalls han estat, i encara són, molt nombroses al llarg del temps. Al costat d’obres tècniques i austeres hi ha llibres romàntics, mitològics i literaris. Potser menys precisos però més agradables de llegir. Hi ha tractats descriptius, de cria de cavalls, d’ensinistrament... També hi ha tractats científics; genètics, de veterinària, de psicologia animal.
La que segueix és una llista no exhaustiva de qualsevol obra que tracti de cavalls. De forma exclusiva o parcial. Ordenada cronològicament i amb comentaris eventuals. Sempre que ha estat possible s’ha inclòs un enllaç a l’obra original per tal de permetre una consulta directa.
Parlant dels cavalls de curses, esmenta els millors:[10]
«
Curribus Cappadocum gloriosa nobilitas: Hispanorum par vel proxima in circo creditur palma. Nec inferiores rope Sicilia exhibet circo, quamvis Africa Hispani sauguinis velocissimos praestare consueverit.
»
— Tothom admet la glòria en el circ dels cavalls capadocis, però els cavalls hispans mereixen una fama semblant. Tampoc Sicília no en produeix d'inferiors als anteriors, tot i que Àfrica acostuma a oferir cavalls molt veloços de sang hispana., Digesta artis mulomedicinæ. Flavius Vegetius Renatus.
L’obra de Dieç fou presentada, en forma manuscrita i en català, a la cort d’Alfons el Magnànim a Nàpols. La seva difusió fou molt gran. Les edicions impreses foren les següents: 1495 (traduïda al castellà, a (Saragossa); 1498 (Saragossa); 1499 (Saragossa); 1500 (Valladolid); 1507, 1511, 1515 (Toledo); 1530 (Burgos); 1545 (Saragossa); una re-traducció al català fou publicada a Barcelona els anys 1515 i 1530.[25]
Els primers manuscrits catalans presentaven els pelatges "bayo" i "tord" que foren incorporats a la terminologia castellana de pelatges ("bayo", "tordo") i encara són usats actualment.
1438. Duarte I de Portugal. Livro da ensinança de bem cavalgar toda sela que fez El-Rey Dom Eduarte de Portugal e do Algarve e senhor de Ceuta.[26]
Període anys 1500-1600
1524. Libro de la natura de li cavalli. Et del modo di rivelarli, medicarli et ...[27]
1530. Jean Ruel. Veterinariae medicinae libri II.[28]
1541. Ferran I de Nàpols. Extratto da un libro de razza da cavalli del re Ferrante vechio de Aragona.[29]
Manuscrit consultable a la referència adjunta.[30]
1547. Agostino Colombre. Della natura de Cavalli, et del modo di medicare.[31]
1551. Federico Grisone. Gli ordini di cavalcare.[33]
1552. Costantino Castriota. Il sapere vtil'e diletteuole.[34]
Aquesta obra de temàtica variada tracta, entre altres coses, de: la natura del cavall, cavalls famosos, equitació, pelatges i marques dels cavalls.
1562. Francisco de la Reina. Libro de Albeyteria.[35]
1567. Pasqual Caracciolo. La Gloria del Cavallo.[36]
1567-1572. Hernán Ruiz de Villegas. Tratado de cauallería a la gineta.[37]
1569. Libro de marchi de cavalli con li nomi de tutti li principi et privati signori che hanno razza di cavalli.[38]
1572, Pedro de Aguilar. Tractado de la cavalleria de la gineta.[39]
1573. Claudio Corte da Pavia. Il Cavallerizzo di Claudio Corte da Pavia: nel qual si tratta della natura de caualli, delle razze, del modo di gouernarli, domarli & frenarli.[40]
1580. Pedro Fernandez de Andrada . De la naturaleza del cavallo: en que estan recopiladas todas sus grandezas: juntamente con el orden que se a de guardar en el hazer de las castas y criar delos potros: y como se an de domar y enseñar buenas costumbres y el modo de enfrenarlos y castigarlos de sus vicios y siniestros / compuesto por Pedro Fernandez de Andrada, vezino de Seuilla.[41]
1580. Juan Suárez de Peralta. Tratado de la jineta y de la brida.[42]
1580. Francisco de la REYNA. Libro de Albeyteria, en el qual se veran todas quantas enfermedades y desastres suelen acaescer a todo genero de bestias ...[43]
1599. Pedro Fernández de Andrada. Libro de la gineta de España.[45]
1599. Jean Heroard. Hippostologie, c'est a dire, discours des os du cheval.[46]
Període anys 1600-1700
1600. Bernardo de Vargas Machuca. Libro de Exercicios de la Gineta.[47]
1606. Giovanni de Gamboa. La Raggione dell'arte del caualcare.[48]
1609. Nicholas Morgan (of Crolane). The Perfection of Horse-Manship, Drawne from Nature, Arte, and Practise, Etc.[49]
1610. Federico Grisone. L'ESCVIRIE DV FEDERIC GRISON GENTILHOMME NAPOLITAIN.[50]
1616. Pedro Fernandez de Andrada. Nueuos discursos de la gineta de España sobre el uso del cabeçon.[51]
Aquesta obra indica l'antiguitat en l'ús del cabestre per a ensinistrar cavalls a Andalusia. El cabestre ja s'emprava en altres indrets i tindria una gran importància en la doma de cavalls a Califòrnia (“jáquima” en castellà, “hackamore” en anglès). Vegeu Picador de cavalls.
1642. José Micheli y Márquez. Tesoro militar de cavalleria .[57]
Aquesta obra tracta de la cavalleria relacionada amb la noblesa. Fou dedicada a Nicolàs de Cardona.
1642. Luís Pacheco de Narváez. Advertencias para la enseñanza de la filosofia, y destreza de las armas, assi à pie, como à cavallo.[58]
1643. Gregorio de Tapia y Salzedo. Exercicios de la Gineta.[59]
1650. Giovanni Battista di Galiberto. Il Cavallo da maneggio: Libro dove si tratta della nobilissima virtu del cavalcare, ... diviso in tre parti..[60]
1657. Fernando Calvo. Libro de albeiteria: en el qual se trata del cavallo, mulo y iumento.[61]
1661. Almerico Emilii da Pesaro. Avertimenti di cavalcare, dialoghi divisi in 8 giornate.[62]
1669. Francesco Liberati Romano. La perfettione del cavallo: libri tre.[63]
1671. Sieur Delcampe. Le Noble Art de monter à Cheval: augmenté d'une seconde partie des Remedes les plus efficaces pour les Maladies des Cheveaux par Samuel Fouquet.[64]
1672. Gerónimo Cortés. Libro, y Tratado de los Animales Terrestres, y Volatiles.[65]
1678. Antonio GALVÃO D'ANDRADE. Arte da Cavallaria de Gineta e Estardiota, bom primor de ferrar, & alueitaria.[66]
1687. Georg Simon Winter. TRACTATIO NOVA ET AUCTIOR DE RE EQUARIA...[67]
1690. Vincenzo Auria. La giostra, discorso historico, del dottor d. Vincenzo Auria, palermitano.[69]
Període anys 1700-1800
c1700. Johann Georg de Hamilton (1672 – 1737). Pintor de cavalls i d’escenes de caça. A més dels documents escrits, dibuixos, pintures, escultures, monedes, medalles, etc...formen part de la cultura del cavall.
1705. Gregorio de Zuñiga y Arista. Doctrina del cavallo y arte de enfrenar.[71]
1717. Fernando de Sande y Lago. Compendio de Albeyteria sacado de diversos autores.[72]
1723. Giuseppe d’Alessandro. Opera di Giuseppe d’Alessandro duca di Peschiolanciano.[73]
1729. Francisco García Cabero. Veterinaria apologética: curación racional de irracionales.[74]
1734. Johann Christoph Haynisch. De veterum Saxonum equestribus ludis, quos torneamenta vocant breviter ...[75]
1735. Bartolomé Guerrero Ludeña. Arte de herrar Cavallos: aora nuevamente compuesto en dialogo.[76]
1736. François Robichon de La Guérinière. École de cavalerie: contenant la connoissance, l'instruction et la conservation du cheval.[77]
1737. William Cavendish duc de Newcastle. Méthode et invention nouvelle de dresser les chevaux.[79]
1740. William CAVENDISH (Duke of Newcastle). A New Method and Extraordinary Invention to Dress Horses.[80]
1744. Sebastián ROBREDO y VILLARROYA. Observaciones prácticas de albeyteria.[81]
1751 Antoine de Pluvinel. Breve methodo de mandar los cavallos, y traerlos a la mas justa obediencia.[82]
1757. José Arcos y Moreno. Real Ordenanza de Cavalleria del Reyno.[83]
1759. Baron d' Eisenberg. L'art de monter à cheval, ou Description du manege moderne[84]
1775. Philippe Etienne Lafosse. Dictionnaire Raisonné D'Hippiatrique, Cavalerie, Manège Et Maréchallerie.[85]
1780. Paul-Gédéon Joly de Maizeroy. Tableau générale de la Cavalerie Grecque: composé de deux Mémoires et d'une traduction du Traité de Xenophon, intitulé le Commandant de la Cavalerie avec des notes...[86]
1781. Carlo Giovanni Brugnone. Trattato delle razze de' cavalli.[87]
1782. Francesco Locatelli. Il dilettante de' cavalli. Dato in luce sotto il nome di saggio sopra le ...[88]
1790. Manoel Carlos de Andrade. Luz da liberal e nobre arte da cavallaria.[89]
1793. Segismundo Malats. Elementos de veterinaria que se han de enseñar a los alumnos del Real Colegio de Veterinaria de Madrid.[90]
Període anys 1800-1900
1802. Francesco BONSI . Regole per conoscere perfettamente le bellezze e i difetti de'cavalli ...[91]
1807. Philippe Etiènne Lafosse. Curso de hippiatrica ó Tratado completo de la medicina de los caballos.[92]
1810. Pierre-Jean-Baptiste Nougaret. Histoire des chevaux célèbres: contenant un recueil des anecdotes relatives ...[93]
1812. Angelo Poliziano. Stanze di messer Angelo Poliziano per la giostra del magnifico Giuliano di Piero de' Medici.[94]
1813. Serafino SIEPI. Della equitazione muliebre. Discorso filosofico, etc.[95]
"Muliebre" significa pertanyent a les dones. L'obra és un interessant tractat sobre l'equitació femenina.
1816. Rene-Julien Chatelain. Memoire sur les chevaux arabes.[96]
L'obra indica que els millors cavalls de guerra eren, en la seva època, l'àrab, el barbaresc,el cavall llemosí (desaparegut), el cavall polonès i l'espanyol de muntanya (andalús de Ronda i semblants).
1856. Ramón Llorente Lázaro. Compendio de la Bibliografia de la veterinaria española: con algunas noticas...[120]
1857. Eugene Daumas. Les chevaux du Sahara et les moeurs du desert.[121]
1857. Henry William Herbert. Frank Forester's Horse and Horsemanship of the United States and ...[122]
1858. José de Mesa y Pastor. El Caballo español considerado como caballo de guerra.[123]
1860. Robert Jennings. The Horse and His Diseases: Embracing His History and Varieties, Breeding and Management and Vices; with the Diseases to which He is Subject, and the Remedies Best Adapted to Their Cure.[124]
1860. Alexis Étienne Joseph Guérin. Dressage du cheval de guerre: suivi du dressage des chevaux rétifs des des sauteurs aux piliers et en liberté.[125]
1861. Santiago W. Williams. Arte de amansar i domar caballos i mulos: de quitarles sus vicios i darles ...[126]
1863. Eugène Daumas. The Horses of the Sahara and the Manners of the Desert.[127]
1863. Juan Abdón Nieto y Martín. Arte de herrar teórico y práctico...[128]
1865. Pietro Delprato. Preliminari ai Trattati di mascalcía attribuiti as Ippocrate tradotti dall’ arabo in latino.[129]
1866. William Youatt, Isambard Kingdom Brunel (revisat i ampliat per William Watson). The Horse ... With Treatise on Draught. [By Isambard Kingdom Brunel.] Revised and Enlarged by William Watson.[130]
1868. Horses and Donkeys. True stories for young children.[131]
1872. Eugène Lemichel. Le cheval et le mulet: Caractères-organisation-races-hygiène.[132]
1875. Pascual de Gayangos. Memorias del cautivo en la goleta de Túnez, el alférez Pedro de Aguilar (Inclou “Pintura de un potro”).[133]
1877. Luis de Bañuelos y de la Cerda. Libro de la jineta y descendencia de los caballos Guzmanes.[134]
1881. Théophile de Saincthorent. Études sur les chevaux du Limousin, de l'Auvergne et de la Marche, par le commandant de Saincthorent.[135]
1881. Miguel Badillo. Origen del caballo y la caballería: estudio militar.[136]
1884. Edward Mayhew. The Illustrated Horse Management.[137]
1887. Frederick Henry Huth. Works on Horses and Equitation: A Bibliographical Record of Hippology.[138]
Bibliografia molt extensa ordenada cronològicament. Cita més de 8000 obres.
1888. James Harvey Sanders. Horse-breeding: Being the General Principles of Heredity Applied to the Business of Breeding Horses.[139]
1889. Matthew Horace Hayes. Illustrated Horse Breaking.[140]
1892. S. Sidney, George Fleming, James Sinclair, William Charles Arlington Blew. The Book of the Horse.[141]
1915. Luís Azpeitia de Moros. En busca del caballo árabe: Comisión á Oriente. Turquia.--Siria.--Mesopotamia.—Palestina.[148][149]
1967. Carl Reinhard Raswan, Ursula Guttmann. Les chevaux arabes.[150]
L'obra explica les diferents races i famílies dels cavalls àrabs del desert i el concepte "asil", amb el sistema de cria tradicional basat en la genealogia de les egües.
1977. Ibn Hudayl. Gala de caballeros, blasón de paladines. Traducció de Mª Jesús Viguera.[151]
L'obra original és un tractat nazarí de Furûsiyya. Amb molts capítols dedicats als cavalls i l'equitació.
1985. Ellen B. Wells. Horsemanship: A Bibliography of Printed Materials from the Sixteenth Century Through 1974.[152]
Bibliografia.
Període 2000 fins a l'actualitat
2004. Mohamed Mehdi HAKIMI. Tesi de doctorat: TRADUCTION DU TRAITE COMPLET DES DEUX ARTS EN MEDECINE VETERINAIRE: HIPPOLOGIE ET HIPPIATRIE. (LE NACERI).[153]
2005, Galeazzo Nosari, Franco Canova. I cavalli Gonzaga della raza de la casa: allevamenti e scuderie di Mantova nei secoli XIV-XVII.[154]
2006. Bernadette Barrière, Nicole de Blomac. Cheval limousin, chevaux en Limousin.[155]
2007. Anne McCabe. A Byzantine Encyclopaedia of Horse Medicine: The Sources, Compilation, and Transmission of the Hippiatrica.[156]
2010. Benedetto Salamone. La razza reale di Ficuzza.[157]
2015. Bernadette Lizet. La bête noire: À la recherche du cheval parfait.[158]
"In Ashokan times, there was great advance in veterinary science. For treatment of elephants, 'Palkapya samhita' and for treatment of horses, 'Shalihotra samhita' were written." K. Jamanadas, Decline and Fall of Buddhism: A Tragedy in Ancient India (2004), p. 235.
de Zuñiga y Arista, G. Doctrina del cavallo y arte de enfrenar(en castellà). En la imprenta de Valentin de Acosta Deslandes, impressor de la Casa Real,1705[Consulta: 5 octubre 2021].