Hipacrosaure

L'hipacrosaure (Hypacrosaurus, "el llangardaix quasi més alt" del grec υπο-/hypo-, "menys"; i ακρος/akros, "alt"; ja que era quasi tan gran com el tiranosaure)^[2][3] és un gènere de dinosaure hadrosàurid (dinosaures de bec d'ànec) externament similar al coritosaure. Com el coritosaure, tenia una cresta alta, buida i arrodonida, tot i que no tan llarga i recta. Aquest animal es coneix a partir de restes de dues espècies que visqueren fa entre 76 i 68 milions d'anys, al Cretaci superior, en el que actualment és Alberta, Canadà, i Montana, Estats Units, i és l'últim bec d'anec amb cresta buida que es coneix de bones restes a Nord-amèrica. Fou un gènere obscur fins a la descprició de nius, ous, i postes pertanyents a H. stebingeri a la dècada de 1990.

Hipacrosaure

Hypacrosaurus
Esquelet reconstruït
Dades
Principal font d'alimentació	herbívor
Longitud	9 m
Període
Cretaci superior
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Ornithischia
Família	Hadrosauridae
Gènere	Hypacrosaurus Brown, 1913
Nomenclatura
Sinònims	Cheneosaurus Lambe, 1917 Procheneosaurus Matthew, 1920 (en part)[1]
Espècies
H. altispinus (tipus) Brown, 1913 H. stebingeri Horner i Currie, 1994
Mida

Referències

1. Encara que les espècies s'han reassignat a diversos gèneres, el nom del gènere per si mateix és considerat un sinònim de Lambeosaurus ja que l'espècie tipus eventual de Procheneosaurus s'hi va assignar; L'esquelet de Matthew, tot i ser el primer espècimen anomenat Procheneosaurus, no és l'espècimen tipus degut a circumstàncies poc comunes. Vegeu Lambeosaurus i Procheneosaurus per a més informació.
2. Brown, Barnum «A new trachodont dinosaur, Hypacrosaurus, from the Edmonton Cretaceous of Alberta». Bulletin of the American Museum of Natural History, 32, 20, 1913, pàg. 395–406. Arxivat de l'original el 2014-10-22 [Consulta: 2 maig 2007].
3. Creisler, Benjamin S. «Deciphering duckbills». A: Carpenter, Kenneth (ed.). Horns and Beaks: Ceratopsian and Ornithopod Dinosaurs. Bloomington and Indianapolis: Indiana University Press, 2007, p. 185–210. ISBN 0-253-34817-X.