From Wikipedia, the free encyclopedia
Els herbicides són productes agroquímics o fitosanitàries que eviten el desenvolupament de les plantes adventícies considerades com mala herba. Alguns actuen interferint amb el creixement de les males herbes i es basen sovint en les hormones de les plantes.[1] Els herbicides selectius controlen espècies de males herbes específiques, deixant al cultiu desitjat relativament indemne, mentre que els herbicides no selectius (a vegades denominats herbicides totals en els productes comercials) poden utilitzar-se per a netejar terrenys erms, terrenys industrials i de construcció, vies fèrries i terraplens de ferrocarril, ja que maten tot el material vegetal amb el qual entren en contacte. A part de la selectivitat/no selectivitat, altres distincions importants són la persistència (també coneguda com a acció residual: el temps que el producte roman en el lloc i continua sent actiu), el mitjà d'absorció (si s'absorbeix només pel fullatge sobre el sòl, a través de les arrels o per altres mitjans) i el mecanisme d'acció (com funciona). Històricament, productes com la sal comuna i altres sals metàl·liques s'utilitzaven com a herbicides, però el seu ús ha anat disminuint i en alguns països alguns d'ells estan prohibits a causa de la seva persistència en el sòl i a la preocupació per la toxicitat i la contaminació d'aigües subterrànies. Els herbicides també han estat utilitzats en guerres i conflictes per exemple com a agents defoliants o per a pertorbar la producció agrícola.
Els herbicides moderns solen ser imitacions sintètiques de les hormones vegetals naturals que interfereixen en el creixement de les plantes que són l'objectiu del producte. El terme herbicida orgànic ha arribat a designar als herbicides destinats a l'agricultura ecològica. Algunes plantes també produeixen els seus propis herbicides naturals, com el gènere Juglans (noguera), o l'arbre del cel; aquesta acció dels herbicides naturals, i altres interaccions químiques relacionades, es denomina al·lelopatia. A causa de la resistència als herbicides -una de les principals preocupacions en l'agricultura actualment- diversos productes combinen herbicides amb diferents mitjans d'acció. La gestió integrada de plagues pot utilitzar herbicides juntament amb altres mètodes de control de plagues.
Als Estats Units el 2012, al voltant del 91% de tot l'ús d'herbicides, determinat pel pes aplicat, va utilitzar-se en l'agricultura.[2] El 2012, la despesa mundial en plaguicides va ascendir a gairebé 24.700 milions de dòlars; els herbicides van representar prop del 44% d'aquestes vendes i van constituir la major part, seguits d'insecticides, fungicides i fumigants.[2]:5 L'herbicida també s'utilitza en la silvicultura, on s'ha descobert que certes formulacions suprimeixen les varietats de fusta dura en favor de les coníferes després de la tala d'arbres, així com els sistemes de pasturatge, i la gestió de les zones reservades com a hàbitat de la fauna.[2][2][3][4]
Ja en l'antiguitat es coneixia les propietats herbicides i esterilitzants de la sal comuna. En temps de l'imperi romà era una pràctica simbòlica i alhora efectiva d'abocar sal sobre els camps de les ciutats conquerides com es va fer per exemple a Cartago. En aquests casos però la pluja acaba eliminant la sal en poc temps i la terra recupera la fertilitat.
Fins a 1940 aproximadament el control de les herbes adventícies es feia amb mitjans mecànics, traient les a mà, amb aixades o a través de llaurades. A partir d'aquell any es van utilitzar els primers herbicides de naturalesa senzilla com el clorat de sodi i l'àcid sulfúric. Cap d'ells es fa servir actualment com herbicides. La segona generació d'herbicides van ser els hormonals (2,4 D i 2,4 T utilitzats posteriorment com defoliants "«agent taronja» a la guerra del Vietnam[5][6] i posteriorment els inhibidors de la fotosíntesi.
Algunes males herbes desenvolupen, a través d'un ús repetit d'una matèria activa herbicida, una resistència permanent a l'herbicida aplicat. En agricultura ecològica no s'utilitza cap herbicida, ja que tots ells són productes de síntesi química, però s'estan investigant herbicides provinents de la natura i el control biològic en utilitzar enemics naturals.
Un herbicida natural o herbicida orgànic pot ser usat en l'agricultura ecològica. Actualment aquest tipus d'herbicides no estan gaire desenvolupats però n'existeixen sota diverses marques comercials.[8] Entre els herbicides orgàniques hi ha:
A les fulles l'herbicida per arribar al citoplasma ha de superar una triple barrera: La cutícula, la paret cel·lular i la membrana cel·lular, els diversos mecanismes químics dels productes acaben trencant les barreres i penetrant a l'organisme vegetal. En general la mala herba quan està en període de creixement actiu és més sensible a l'herbicida. Les condicions ambientals de temperatura, lluminositat, humitat suficient i vent el més encalmat possible faciliten l'absorció. El producte herbicida no convé que sigui gaire volàtil perquè aleshores es produeix una dispersió que disminueix l'eficàcia i pot afectar zones properes.
La contaminació causada pels herbicides, entre altres productes agroquímics, és un dels problemes medioambientals més greus en l'actualitat. Com que hi ha molt poc control en la venda i l'ús, en moltes ocasions els herbicides s'apliquen d'una manera massa indiscriminada o irresponsable. Les grans extensions on s'apliquen herbicides junt amb el desconeixement de la naturalesa dels productes intermedis de degradació fan necessari extremar les precaucions. Un factor que va ser negligit fins fa poc és l'impacte sobre les abelles i el seu paper en la pol·linització de les plantes.[14] Sí herbicides són menys tòxiques per a abelles que insecticides, tenen altres efectes, com per exemple el glifosat que segons certes fonts les desorientaria en canviar les aromes de les plantes.[15]
La degradació és un factor important, que determina els efectes segundàries, per exemple quan l'excedent per la pluja contamina les rius. Dins del sòl el pH del terreny influeix en la degradació dels herbicides, els quals per la seva banda poden ser de reacció àcida o bàsica. Els herbicides de reacció molt similar a la del sòl són fortament retinguts per aquest i actuen menys sobre les males herbes. També actuen com activadors de la degradació els factors climàtics. La degradació microbiana està facilitada per una humitat de mitjana a elevada, la presència d'oxigen en els porus del sòl i una temperatura entre 27 i 32 °C, el pH comprés entre 6’5 i 8 i un alt contingut de matèria orgànica. La descomposició química depèn de la naturalesa de l'herbicida. A la descomposició per la llum o fotodescomposició són sensibles els herbicides derivats de les triazines, urees i dinitroanilines.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
