From Wikipedia, the free encyclopedia
Henri Louis Frédéric de Saussure (Ginebra, 27 de novembre del 1829 - ib., 20 de febrer del 1905) fou un mineralogista i entomòleg suís especialitzat en l'estudi dels himenòpters i els ortopteroides.
  | |
| Nom original | (fr) Henri de Saussure |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 27 novembre 1829 Ginebra (Suïssa) |
| Mort | 20 febrer 1905 (75 anys) Ginebra (Suïssa) |
| Sepultura | Cemetery of Genthod (en)  |
| Religió | Calvinisme |
| Formació | Universitat de París - diploma Universitat de Giessen - doctorat Universitat de Ginebra - magister |
| Activitat | |
| Camp de treball | Entomologia |
| Ocupació | entomòleg, ornitòleg, geòleg, zoòleg, mineralogista |
| Ocupador | Museu d'Història Natural de Ginebra |
| Membre de | |
| Professors | François-Jules Pictet de la Rive |
| Obra | |
| Abrev. zoologia | Saussure |
| Família | |
| Família | De Saussure (en) |
| Fills | Ferdinand de Saussure, Horace de Saussure, Léopold de Saussure, René de Saussure |
| Pare | Alphonse de Saussure |
| Germans | Théodore de Saussure |
| Parents | Edmond De la Rive, gendre Nicolas-Théodore de Saussure, oncle Albertine Necker de Saussure, tia Jacques Necker de Saussure, oncle |
| Premis | |
Després de graduar-se per la Universitat de París i obtenir el seu doctorat a la Universitat de Giessen, el 1852 publicà el seu primer article científic, que tractava de les vespes. El 1854 viatjà a Nord-amèrica, on conegué Louis Agassiz. El 1858 fou cofundador de la Societat Geogràfica de Ginebra. Dos anys més tard, tornà a Suïssa amb col·leccions d'insectes, miriàpodes, crustacis, ocells i mamífers americans. El 1872 fou nomenat membre honorífic de la Societat Entomològica de Londres i l'any següent membre de la Societat Filosòfica Americana.[1]
Tingué nou fills: el seu primogènit, el famós lingüista Ferdinand de Saussure (1857); Horace (c 1859); Albertine Adèle (1861), anomenada en honor de la tieta i la cunyada d'Henri; Elisabeth «Dora» Théodora (1863); Léopold (1866); René de Saussure (1868); Jeanne (ca. 1869); Louis Octave (1871) i Maximilien (1873).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
