Hemisyntrachelus

Hemisyntrachelus és un gènere extint de cetacis de la família dels delfínids que visqueren entre el Miocè superior i el Plistocè inferior. Se n'han trobat restes fòssils a Itàlia, els Països Baixos, el Perú i Xile.^[1] Malgrat la seva semblança amb els dofins mulars del gènere Tursiops, en el qual havien arribat a estar classificades, les espècies d'Hemisyntrachelus estaven relacionades amb els globicefalins d'avui en dia.^[2][3] Havien estat ubicades en la família Hemisyntrachelidae,^[4] que actualment es considera un sinònim subjectiu de Delphinidae.

Hemisyntrachelus

Període
Miocè superior - Plistocè inferior[1]
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Artiodactyla
Família	Delphinidae
Gènere	Hemisyntrachelus Brandt, 1873
Espècies
H. cortesii H. oligodon

Referències

1. Entrada «Hemisyntrachelus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2023].
2. Berta, 2017, p. 64.
3. Perrin, Wursig i Thewissen, 2002, «Morphology, Functional» (C. D. Marshall).
4. Thenius, 1969, p. 498.

Bibliografia

• Berta, A. The Rise of Marine Mammals (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2017. ISBN 9781421423265.
• Perrin, W. F.; Wursig, B.; Thewissen, J. G. M. Encyclopedia of Marine Mammals (en anglès). 2a edició. Academic Press, 2002. ISBN 0-12-551340-2.
• Thenius, E. Phylogenie der Mammalia: Stammesgeschichte der Säugetiere (einschließlich der Hominiden) (en alemany). Walter de Gruyter & Co., 1969. DOI 10.1515/9783111646824. ISBN 9783111646824.