Helen Frankenthaler

Helen Frankenthaler (Nova York, 12 de desembre de 1928 - Darien, Connecticut, 27 de desembre de 2011)^[1] va ser una pintora expressionista abstracta estatunidenca.

Helen Frankenthaler

Biografia
Naixement	12 desembre 1928 Manhattan (Nova York)
Mort	27 desembre 2011 (83 anys) Darien (Connecticut)
Altres noms	Motherwell, Mrs. Robert Burns‏
Formació	Art Students League of New York Bennington College Hans Hoffman School of Fine Art (en)
Activitat
Camp de treball	Art abstracte
Lloc de treball	Nova York París Bennington Darien
Ocupació	gravadora, escultora, pintora, litògrafa, dibuixant
Activitat	1945 - 2011
Ocupador	Hunter College
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres Royal Academy of Arts (membre honorària) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Gènere	Art abstracte i paisatge
Moviment	Expressionisme abstracte i Color field
Professors	Rufino Tamayo, Paul Feeley i Hans Hofmann
Representada per	Artists Rights Society
Participà en
11 juliol 1959	documenta 2
Obra
Obres destacables (1952) Mountains and Sea (en)
Família
Cònjuge	Stephen McKenzie DuBrul (1994–2011) Robert Motherwell (1958–1971)
Pare	Alfred Frankenthaler
Germans	Gloria F. Ross
Premis
(2005)  Saló de la Fama de les Dones de Connecticut  Medalla Nacional de les Arts  doctor honoris causa per la Universitat Brandeis

Va rebre la influència de l'obra de Jackson Pollock i de Clement Greenberg amb qui també es va veure involucrada en el Moviment d'Art Abstracte entre 1946 i 1960. Era la filla menor d'un magistrat del Tribunal Suprem de l'estat de Nova York. Va estudiar a l'Escola Dalton amb Rufino Tamayo i també al Bennington College de Vermont. Més tard es va casar amb el també pintor Robert Motherwell.

Estil i tècnica

La seva carrera es va veure llançada el 1952 amb l'exposició de Mountains and Sea («Muntanyes i mar»). Aquesta obra és de grans dimensions (7 per 10 peus) i té l'efecte d'una aquarel·la, tot i que està pintada amb oli. Hi introdueix la tècnica de pintar directament en un llenç sense preparar de manera que el material absorbeix els colors. Diluïa molt la pintura a l'oli amb trementina o querosè. Aquesta tècnica, coneguda com a soak Stain va ser adoptada per altres artistes, com ara Morris Louis i Kenneth Noland, i va llançar a la segona generació de l'escola del Color Field Painting.^[2]