Heinrich Scheidemann

Heinrich Scheidemann (cap al 1595 - 1663) era un organista i compositor alemany de principis del Barroc, i pel que fa a l'orgue, el més conegut a Alemanya del Nord a la primera meitat del segle xvii. Va ser un precursor important de Dietrich Buxtehude i J. S. Bach.

Heinrich Scheidemann

Biografia
Naixement	c. 1596 Wöhrden (Alemanya)
Mort	26 setembre 1663 (66/67 anys) Hamburg (Alemanya)
Sepultura	St. Catherine's Church, Hamburg (en)
Activitat
Ocupació	organista, compositor
Moviment	Música barroca
Professors	Jan Pieterszoon Sweelinck
Alumnes	Johann Adam Reincken
Instrument	Orgue i orgue
Família
Parents	Johann Adam Reincken, gendre

Biografia

Va néixer a Wöhrden, Holstein (Alemanya). El seu pare David Scheidemann (1570-1625),^[1] era organista tant a Wöhrden com a Hamburg. Probablement va ser el seu primer professor. Estudià amb Sweelinck a Amsterdam del 1611 al 1614, del qual va ser un dels alumnes favorits. Sweelinck li dedicà un motet abans que Scheidemann retornés a Alemanya. Cap al 1629, i possiblement abans, Scheidemann ja era a Hamburg com organista a l'església de Santa Caterina (Katharinenkirche), un càrrec que ocupà durant més de trenta anys, fins a la seva mort a Hamburg a començament de l'any 1663 a causa d'un brot de pesta.

Música i influència

Scheidemann va ser famós com a organista i compositor, com ho evidencia l'àmplia distribució de les seves obres. Ha sobreviscut més música d'orgue de Scheidemann que de cap altre compositor del seu temps. A diferència d'altres compositors alemanys de l'època, com Praetorius, Schütz, Scheidt i Schein, que componien en la majoria dels gèneres i estils, Scheidemann va escriure fonamentalment música per a l'orgue. Hi ha també algunes cançons, així com algunes peces per a clavecí, però molt poca cosa si ho comparem amb la quantitat de la producció per a orgue.

La contribució de Scheidemann a la literatura organística, i a la música del barroc en general, van ser les característiques dels seus corals. Es poden agrupar en tres tipus bàsics:

• Arranjaments d'un cantus firmus, que vindria a ser un primer tipus de preludi coral.
• Arranjaments monòdics, que imitarien l'estil del primer Barroc amb un solo vocal monòdic damunt del baix continu però adaptat per a orgue sol.
• Fantasies corals molt elaborades, que serien aportacions innovadores fonamentades en l'estil per a teclat de Sweelinck, però utilitzant els grans recursos de l'orgue del Barroc alemany que estava en ple desenvolupament.
• El llibre coral Melodeyen Gesangbuch en col·laboració amb Hieronymus Praetorius, Joachimum Deckerum, Jacob Praetorius (el jove) que es publicà a Hamburg, 1604.^[2]

A més a més dels seus arranjaments de corals, també va compondre arranjaments del Magnificat, no només en diverses parts sinó donant-li una forma cíclica, un tractament de l'estructura musical de moviment múltiple, un recurs que no tornaria a fer-se servir fins al segle xix.

Referències

1. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 54, pàg. 953. (ISBN-84-239-4554-5)
2. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 46, pàg. 1222. (ISBN|84-239-4546-4)

Bibliografia

• Article "Heinrich Scheidemann, a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. London, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2
• Manfred Bukofzer, Music in the Baroque Era. New York, W.W. Norton & Co., 1947. ISBN 0-393-09745-5
• Pieter Dirksen, Heinrich Scheidemann's Keyboard Music. Its Transmission, Style and Chronology, Ashgate, Aldershot, 2007. ISBN 978-0-7546-5441-4