Guiu de Boulogne

Guiu de Boulogne, fou cardenal i llegat apostòlic del Papa entre els regnes espanyols.

Guiu de Boulogne

Nom original	(fr) Guy de Boulogne
Biografia
Naixement	1313 Boulogne-sur-Mer (Regne de França)
Mort	25 novembre 1373 (59/60 anys) Lleida (Principat de Catalunya)
Causa de mort	verí
Sepultura	Abbaye du Bouschet-Vauluisant (en)
Degà del Col·legi Cardenalici
1364 – 1373
Arquebisbe catòlic
31 març 1341 (Gregorià) – ← Guillaume de Sure – Henri II de Villars → Diòcesi: arquebisbat de Lió
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1341–), sacerdot catòlic, polític
Participà en
29 desembre 1370	Conclave de 1370
22 setembre 1362	conclave de 1362
Família
Pares	Robert VII d'Alvèrnia   i Maria de Dampierre
Germans	Matilda d'Alvèrnia Guillem XIII d'Alvèrnia Joan I d'Alvèrnia

Fill del comte Robert VII de Boulogne. El 1340 fou nomenat arquebisbe de Lió i cardenal el 1342. Innocenci VI li encarregà de gestionar la pau entre França i Anglaterra el 1353 en el conflicte de la guerra dels Cent Anys. Després que Carles II de Navarra demanés ajut als anglesos el 18 de gener de 1354 per salvar les seves possessions a França, va aconseguir que es firmés el 22 de febrer del mateix 1354 el tractat de Mantés, pel que el monarca es reconciliava amb Joan II de França.^[1]

Durant la guerra dels Dos Peres, el 1359 per Innocenci VI fou enviat a Tortosa per convèncer Pere el Cruel en va de la necessidad d'arribar a un acord amb Pere el Cerimoniós.^[2] i el 1361 obtingué la Pau de Terrer entre els Dos Peres. El 1371 el papa l'envià de nou com a llegat per evitar una nova guerra entre Pere el Cerimoniós i la República de Gènova.

El 1373, el cardenal va ajustar una treva matrimonial entre l'infant Carles de Navarra, i la infanta Elionor de Castella, i sentenciar que els termes de Fitero i el castell de Tudején eren navarresos per estar dins dels termes de Corella i Tudela.^[3]

Referències

1. (castellà) José Goñi Gaztambide, Relaciones de Carlos II con la Santa Sede
2. (castellà) Manuel Becerra, Las relaciones diplomáticas entre la Corona de Aragón y Granada durante la Guerra de los Dos Pedros. I: Desde 1356 hasta 1359, p-256-257
3. (castellà) Revistaiberica.com Fitero, cuna de la orden de Calatrava