Guido Gezelle

Guido Gezelle
Biografia
Naixement	(nl) Guido Pieter Theodorus Josephus Gezelle ; 1r maig 1830 ; Bruges (Bèlgica)
Mort	27 novembre 1899 (69 anys); Bruges (Bèlgica)
Sepultura	Centrale Begraafplaats (en) ; tomb of Guido Gezelle (en)
Residència	Bruges (1899–1899); Bruges (1899–1899); Kortrijk (1894–1899); Kortrijk (1880–1894); Kortrijk (1879–1880); Kortrijk (1878–1879); Kortrijk (1872–1878); Bruges (1872–1872); Bruges (–1866); Bruges (1866–1872); Bruges (1861–); Bruges (1860–1861); Roeselare (1854–1860); Bruges (1830–1854)
Religió	Catolicisme
Formació	Seminari de Bruges (1850–1854); Klein Seminarie Roeselare (en) (1846–1849); Episcopal College Our-Lady Ter Duinen (en) (1841–1846)
Activitat
Camp de treball	Església, periodisme, literatura i sistema educatiu
Lloc de treball	Bruges (1899–); Kortrijk (1872–); Bruges (1860–); Roeselare (1854–1860)
Ocupació	Curat (1865–1889), vicerector (1861–1865), catedràtic (1860–1865), sacerdot catòlic (1854–1899), mestre d'escola (1854–1899), traductor, editor col·laborador, sacerdot, periodista polític, poeta, educator (en) , escriptor, professor, filòleg, director espiritual, folklorista, periodista
Ocupador	Engels Klooster (en) (1899–1899) ; Germanes del Nen Jesús (1889–1893) ; Congregation of the Sisters Paulinen (en) (1879–) ; Congregation of the Most Holy Name of Mary (en) (1879–) ; Gazette van Kortrijk (en) (1876–) ; Patronaat van de Katrientjes (en) (1875–1899) ; bisbat de Bruges (1865–1889) ; 't Jaer 30 (en) (1864–1870) ; English college (en) (1860–1861) ; English Seminary (en) (1860–1865) ; Klein Seminarie Roeselare (en) (1854–1860)
Membre de	Met Tijd en Vlijt (en) (–1899); Maatschappij der Nederlandse Letterkunde (en) (1890–1899); Reial Acadèmia de llengua i literatura neerlandesa (1886–1899); Comité flamand de France (1884–1899)
Gènere	Vers lliure, sàtira, occasional poem (en) , nature poetry (en) , poesia religiosa, lletra, prosa, periodisme i editorial
Professors	Pieter Benoit, Joannes Brans (en) , Bernardus Nachtergaele i Pierre Joseph D'Hollander
Alumnes	Hugo Verriest../... 38+
Nom de ploma	Spoker ; W(est) Vl(aming) ; Trim ; Loquela
Company professional	Joseph Ryelandt ; Johan De Stoop ; Michel Bianchi (en)
Obra
Obres destacables	Obres destacables Goddelijke beschouwingen (en) ../... 20+ ;
Localització dels arxius	Guido Gezelle Archief van de Openbare Bibliotheek Brugge (en) ;
Família
Pares	Pieter Jan Gezelle i Monica De Vriese
Germans	Louise Gezelle; Florence Gezelle; Romaan Gislijn Gezelle; Joseph Gezelle
Parents	Maria Magdalena Gezelle, neboda; Maria Constantia Gezelle, tia; Maria Josepha Gezelle, tia; Catherine de Kyvere, cosina segona; Maria Philomena Lateur, neboda; Marie Elise Amandine Lateur, neboda; Dymphna Gezelle, neboda; Hortense Gezelle, neboda; Philomena De Smet, cunyada; Pieter Jozef Gezelle, avi; Anna Theresia Morice, àvia; Jozef De Vriese, avi; Isabella Rosa De Riemaecker, àvia; Clara De Vriese, tia; Coleta De Vriese, tia; Amelia De Vriese, tia; Josephus De Vriese, oncle; Karel De Vriese, oncle; Eugenius De Vriese, oncle; Leon De Vriese, oncle; Rosalie Van Craeymeersch, tia; Reine De Bal, tia; Jacobus Gezelle, oncle; Pieter Frans Gezelle, oncle; Catharina Gezelle, tia; Michaël Dominique Gezelle, oncle; Maria Theresia Debusschere, tia; Constantia Franciscus Dilgat, tia; Barbe Theresia Malfait, tia; Charles Louis Dedeurwaerder, oncle; Jozef Gezelle, nebot; Georges Gezelle, nebot; Caesar Gezelle, nebot; Mathilde Gezelle, neboda; Stijn Streuvels, nebot; Karel Lateur, nebot; Maria Louisa Lateur, neboda; Camille Henri Joseph Lateur, nebot; Melanie De Vriese, neboda; Mathilde De Vriese, neboda; Mathilde De Kyvere, cosina segona; Ludovica Giselina De Vriese, cosina; Maria Theresia De Vriese, cosina; Karel De Vriese, cosí; Karel Lodewijk De Vriese, cosí; Karel Lodewijk De Vriese, cosí; Mathilde Guislena De Vriese, cosina; Theodorus De Vriese, cosí; Felix Rigardus De Vriese, cosí; Henricus De Vriese, cosí; Clementia De Vriese, cosina; Gustavus De Vriese, cosí; Elise Mathilde Maria Gezelle, neboda
Premis
	(6 març 1889) cavaller de l'orde de Leopold; (30 desembre 1888) Medalla Pro Ecclesia et Pontifice; (6 maig 1887) doctor honoris causa per la Université catholique de Louvain ;

Guido Gezelle, era un sacerdot i poeta belga que escriu en neerlandès. Va néixer a Bruges l'1 de maig de 1830 i hi ha mort el 27 de novembre de 1899.^[1] La seva poesia s'inspira de la naturalesa i la religió.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...

Tanca

Es feu sacerdot el 1854 i fou professor i capellà a Roeselare. Del 1872 al 1899 va ser capellà a l'església de la Mare de Déu de Kortrijk. Ja molt afeblit, l'abril va ser nomenat com a director espiritual d'un monestir de monges a Bruges, al qual va morir el novembre següint. Era implicat en política, era un activista al moviment flamenc per al reconeixement del neerlandès al jove estat belga.^[2]

Estava molt influenciat pel moviment que volia separar el flamenc occidental com a llengua diferent del neerlandès. Va treballar molt amb el seu col·lega i amic Lodewijk De Bo per estudiar i conservar el vocabulari d'aquesta variant del neerlandès. Amb el lingïuista Karel de Flou (1853-1931) va tenir una extensa correspondència sobre la toponímia de Flandes Occidental.^[3] Amb el seu amic, l'arquitecte Jean de Bethune va crear el 1851 la Société de Saint-Luc amb l'ànim de formar els arquitectes en l'espèrit religiós de tradició gòtica.^[4]

Una gran part dels seus arxius literaris es troben al museu Casa de les Lletres, a Anvers. Aquest arxiu va ser inventariat per l'escriptora Christine D'Haen que li va dedicar una biografia a la qual estudia la seua relació complexa entre la seua llibertat de poeta i les obligacions del sacerdoci.^[5]

La ciutat de Bruges va adquirir la seva casa natal que va ser transformada en museu, el Gezellemuseum.^[6]

Remove ads

Kerkhofblommen (1858)
Vlaemsche Dichtoefeningen (1858)
Kleengedichtjes (1860)
Gedichten, Gezangen en Gebeden (1862)
Tijdkrans (1893)
Rijmsnoer (1897)
Laatste Verzen (1901)

[1]
«Guido Gezelle», Biblioteca digital de la literatura neerlandesa
[2]
«Guido Gezelle». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
[3]
Strubbe, Eg. I. «Guido Gezelle en Karel de Flou» (en neerlandès). De Biekorf, 50, 1949, pàg. 241-246.
[4]
Devliegher, L. «Béthune, Jean de». A: Nationaal Biografisch Woordenboek (en neerlandès), p. 188-191.
[5]
D'Haen, 1988.
[6]
«Gezellemuseum». Visit Bruges. Ajuntament de Bruges. Arxivat de l'original el 2016-11-28. [Consulta: novembre 2016].

Remove ads

D'Haen, Christine. De wonde in 't hert: Guido Gezelle, een dichtersbiografie (en neerlandès). Tielt: Lannoo, 1988, p. 480. ISBN 9020911880.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guido Gezelle

[1] [1]
«Guido Gezelle», Biblioteca digital de la literatura neerlandesa

[2] [2]
«Guido Gezelle». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] [3]
Strubbe, Eg. I. «Guido Gezelle en Karel de Flou» (en neerlandès). De Biekorf, 50, 1949, pàg. 241-246.

[nbw-4] [4]
Devliegher, L. «Béthune, Jean de». A: Nationaal Biografisch Woordenboek (en neerlandès), p. 188-191.

[FOOTNOTED'Haen1988-5] [5]
D'Haen, 1988.

[6] [6]
«Gezellemuseum». Visit Bruges. Ajuntament de Bruges. Arxivat de l'original el 2016-11-28. [Consulta: novembre 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Guido Gezelle

Wikiwand in your browser!

Guido Gezelle

Wikiwand in your browser!

Obra

Referències

Bibliografia