Guido Gezelle

From Wikipedia, the free encyclopedia

Guido Gezelle

Guido Gezelle, era un sacerdot i poeta belga que escriu en neerlandès. Va néixer a Bruges l'1 de maig de 1830 i hi ha mort el 27 de novembre de 1899.[1] La seva poesia s'inspira de la naturalesa i la religió.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Guido Gezelle
Thumb
Biografia
Naixement(nl) Guido Pieter Theodorus Josephus Gezelle
1r maig 1830
Bruges (Bèlgica)
Mort27 novembre 1899 (69 anys)
Bruges (Bèlgica)
SepulturaCentrale Begraafplaats (en)
tomb of Guido Gezelle (en)
ResidènciaBruges (1899–1899)
Bruges (1899–1899)
Kortrijk (1894–1899)
Kortrijk (1880–1894)
Kortrijk (1879–1880)
Kortrijk (1878–1879)
Kortrijk (1872–1878)
Bruges (1872–1872)
Bruges (–1866)
Bruges (1866–1872)
Bruges (1861–)
Bruges (1860–1861)
Roeselare (1854–1860)
Bruges (1830–1854)
ReligióCatolicisme
FormacióSeminari de Bruges (1850–1854)
Klein Seminarie Roeselare (en) (1846–1849)
Episcopal College Our-Lady Ter Duinen (en) (1841–1846)
Activitat
Camp de treballEsglésia, periodisme, literatura i sistema educatiu
Lloc de treball Bruges (1899–)
Kortrijk (1872–)
Bruges (1860–)
Roeselare (1854–1860)
OcupacióCurat (1865–1889), vicerector (1861–1865), catedràtic (1860–1865), sacerdot catòlic (1854–1899), mestre d'escola (1854–1899), traductor, editor col·laborador, sacerdot, periodista polític, poeta, educator (en) , escriptor, professor, filòleg, director espiritual, folklorista, periodista
OcupadorEngels Klooster (en) (1899–1899)
Germanes del Nen Jesús (1889–1893)
Congregation of the Sisters Paulinen (en) (1879–)
Congregation of the Most Holy Name of Mary (en) (1879–)
Gazette van Kortrijk (en) (1876–)
Patronaat van de Katrientjes (en) (1875–1899)
bisbat de Bruges (1865–1889)
't Jaer 30 (en) (1864–1870)
English college (en) (1860–1861)
English Seminary (en) (1860–1865)
Klein Seminarie Roeselare (en) (1854–1860)
Membre de
GènereVers lliure, sàtira, occasional poem (en) , nature poetry (en) , poesia religiosa, lletra, prosa, periodisme i editorial
ProfessorsPieter Benoit, Joannes Brans (en) , Bernardus Nachtergaele i Pierre Joseph D'Hollander
AlumnesHugo Verriest../... 38+
Nom de plomaSpoker
W(est) Vl(aming)
Trim
Loquela
Company professionalJoseph Ryelandt
Johan De Stoop
Michel Bianchi (en)
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
ParesPieter Jan Gezelle   i Monica De Vriese
GermansLouise Gezelle
Florence Gezelle
Romaan Gislijn Gezelle
Joseph Gezelle
ParentsMaria Magdalena Gezelle, neboda
Maria Constantia Gezelle, tia
Maria Josepha Gezelle, tia
Catherine de Kyvere, cosina segona
Maria Philomena Lateur, neboda
Marie Elise Amandine Lateur, neboda
Dymphna Gezelle, neboda
Hortense Gezelle, neboda
Philomena De Smet, cunyada
Pieter Jozef Gezelle, avi
Anna Theresia Morice, àvia
Jozef De Vriese, avi
Isabella Rosa De Riemaecker, àvia
Clara De Vriese, tia
Coleta De Vriese, tia
Amelia De Vriese, tia
Josephus De Vriese, oncle
Karel De Vriese, oncle
Eugenius De Vriese, oncle
Leon De Vriese, oncle
Rosalie Van Craeymeersch, tia
Reine De Bal, tia
Jacobus Gezelle, oncle
Pieter Frans Gezelle, oncle
Catharina Gezelle, tia
Michaël Dominique Gezelle, oncle
Maria Theresia Debusschere, tia
Constantia Franciscus Dilgat, tia
Barbe Theresia Malfait, tia
Charles Louis Dedeurwaerder, oncle
Jozef Gezelle, nebot
Georges Gezelle, nebot
Caesar Gezelle, nebot
Mathilde Gezelle, neboda
Stijn Streuvels, nebot
Karel Lateur, nebot
Maria Louisa Lateur, neboda
Camille Henri Joseph Lateur, nebot
Melanie De Vriese, neboda
Mathilde De Vriese, neboda
Mathilde De Kyvere, cosina segona
Ludovica Giselina De Vriese, cosina
Maria Theresia De Vriese, cosina
Karel De Vriese, cosí
Karel Lodewijk De Vriese, cosí
Karel Lodewijk De Vriese, cosí
Mathilde Guislena De Vriese, cosina
Theodorus De Vriese, cosí
Felix Rigardus De Vriese, cosí
Henricus De Vriese, cosí
Clementia De Vriese, cosina
Gustavus De Vriese, cosí
Elise Mathilde Maria Gezelle, neboda
Marie Verhamme, cosina segona
Martinus Jacobus De Gheselle, besavi
Premis


Tanca

Es feu sacerdot el 1854 i fou professor i capellà a Roeselare. Del 1872 al 1899 va ser capellà a l'església de la Mare de Déu de Kortrijk. Ja molt afeblit, l'abril va ser nomenat com a director espiritual d'un monestir de monges a Bruges, al qual va morir el novembre següint. Era implicat en política, era un activista al moviment flamenc per al reconeixement del neerlandès al jove estat belga.[2]

Estava molt influenciat pel moviment que volia separar el flamenc occidental com a llengua diferent del neerlandès. Va treballar molt amb el seu col·lega i amic Lodewijk De Bo per estudiar i conservar el vocabulari d'aquesta variant del neerlandès. Amb el lingïuista Karel de Flou (1853-1931) va tenir una extensa correspondència sobre la toponímia de Flandes Occidental.[3] Amb el seu amic, l'arquitecte Jean de Bethune va crear el 1851 la Société de Saint-Luc amb l'ànim de formar els arquitectes en l'espèrit religiós de tradició gòtica.[4]

Una gran part dels seus arxius literaris es troben al museu Casa de les Lletres, a Anvers. Aquest arxiu va ser inventariat per l'escriptora Christine D'Haen que li va dedicar una biografia a la qual estudia la seua relació complexa entre la seua llibertat de poeta i les obligacions del sacerdoci.[5]

La ciutat de Bruges va adquirir la seva casa natal que va ser transformada en museu, el Gezellemuseum.[6]

Obra

  • Kerkhofblommen (1858)
  • Vlaemsche Dichtoefeningen (1858)
  • Kleengedichtjes (1860)
  • Gedichten, Gezangen en Gebeden (1862)
  • Tijdkrans (1893)
  • Rijmsnoer (1897)
  • Laatste Verzen (1901)

Referències

Bibliografia

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.