Remove ads
Guglielmo Andreini (província de Bèrgam, 23 de setembre de 1954) és un ex-pilot d'enduro italià, quatre vegades Campió d'Europa (tres en 500 cc i una en superior a 500 cc 4T) entre finals dels anys 70 i començament dels 80.[1] Als Sis Dies Internacionals d'Enduro hi guanyà el Trofeu tres anys formant part de l'equip italià i hi assolí la victòria en la categoria superior a 500cc 4T el 1986. El 2015 va ser nomenat FIM Legend.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 setembre 1954  (70 anys)província de Bèrgam (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme, mecànic |
| Esport | enduro motocròs ral·li raid |
| Premis | |
| |
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Itàlia |
| Temporades | 1970 - 1989 |
| Equips | Penton, SWM, Maico, Husqvarna, Honda |
| Palmarès en enduro | |
| C. Eur. 500cc | 3 (1979 - 1980, 1982) |
| C. Eur. +500 4T | 1 (1984) |
| Total: 4 Campionats d'Europa | |
| C. FMI 100cc C. d'Itàlia 500cc | 1 (1971) 4 (1978, 1981 - 1983) |
| C. d'Itàlia 4T | 1 (1986) |
| La Valli | 3 (1980, 1982, 1984) |
| Resultats als ISDE | |
| Trofeu | 3 (1979, 1980, 1986) |
| +500 4T | 1 (1986) |
| Medalles d'Or |  15 |
| Palmarès en motocròs | |
| C. d'Itàlia 500cc | 1 (1979) |
| Activitat professional | |
| Residència | Resideix a Fino del Monte |
Remove ads
Andreini començà a competir el 1970, a 16 anys, amb una Gerosa 50, combinant la seva afecció amb tota mena de feines: aprenent de mecànic en dos tallers, conserge d'un diari, venedor de sandvitxos a l'estadi, etc.[1] Aviat, gràcies al seu físic d'atleta i gran talent, arribaren els resultats: El 1971 va guanyar el Trofeo FMI Regolarità de 100 cc, el 1978 assolí el seu primer campionat italià d'enduro i el 1979 el primer europeu,[3] començant així una llarga carrera plena d'èxits que el portà a pilotar per diverses marques, de les quals en destaquen SWM, Maico, Husqvarna i Honda.[1] Andreini arribà a participar també al Ral·li Dakar, concretament a l'edició de 1985.[1]
1989, retirada i mecànic de GP
La seva darrera temporada de competició fou la de 1989, després de la qual es retirà i complí el servei militar a la Fiamme Oro. Un cop llicenciat aprofità els seus grans coneixements de mecànica per a treballar en equips de motociclisme de velocitat, sobretot en competicions de Superbikes. Així, el 1993 feu de mecànic a l'equip de Giacomo Agostini, aleshores amb la Cagiva i Mat Mladin de pilot. El 1994 treballà per a John Kocinski i el 1995 acompanyà Doriano Romboni en els 250cc.[1]
Entre 1996 i 97 treballà per a Yamaha, primer amb Massimo Meregalli en Supersport i després amb Luca Cadalora en 500cc. El 1998 tornà a canviar, aquest cop a Ducati, on s'encarregà de les motos de Carl Fogarty, Ben Bostrom i Rubén Xaus.[1] A començaments del 2003 Ducati debutà en MotoGP i Andreini esdevingué el mecànic de Loris Capirossi en aquest campionat. Després d'anar canviant d'equips al llarg dels anys, el 2010 Andreini treballava com a mecànic d'Aleix Espargaró.[4]
Remove ads
Campionat d'Europa
- 4 Campionats d'Europa d'enduro:
- 3 Victòries a la Valli Bergamasche:
- 1980 - 500 cc (SWM)
- 1982 - 500 cc (Maico)
- 1984 - 4T (Honda)
ISDE
- 17 Participacions, aconseguint un total de 15 medalles d'or
- 3 Victòries al Trofeu amb l'equip italià a les edicions de 1979, 1980 i 1986
- 1 Victòria en categoria superior a 500cc 4T: 1986 (San Pellegrino Terme, Itàlia)
Campionat d'Itàlia
- 5 Campionats d'Itàlia d'enduro:
- 1 Trofeu FMI Regolarità 100 cc (1971, Penton)
- 1 Campionat d'Itàlia de motocròs 500 cc (1979, SWM)
Remove ads
Remove ads
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads