From Wikipedia, the free encyclopedia
Un gratacel (neologisme inspirat per l'anglès skyscraper) és un edifici de moltes més plantes que la mitjana.[1]
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. |
La redacció d'aquest article no és pròpia d'una enciclopèdia. |
No hi ha un criteri absolut o universal per determinar si un edifici és un gratacels.[2] La Conferència internacional sobre recerca i pràctica d'enginyeria de seguretat anti-incendis (iCFSERP) defineix gratacels com qualsevol edifici, del qual l'alçària tingui un impacte greu en l'evacuació.[3] L'Associació dels bombers americans, en canvi, el considera un edifici de gran alçària a partir de 23 metres. La base de dades d'Emporis (1996-2021) classificava els edificis de 35 a 100 metres com de gran alçària, o quan tenia mínimament dotze pisos. A partir de 150 metres els classifiquen com gratacels.[2] La manca d'una definició consistent fa difícil comparar estudis sobre els reptes o efectes de la construcció en altura.[4]
Els gratacels esdevingueren comercialment possibles amb l'invenció de l'ascensor segur i elèctric per E. Graves Otis el 1854.[5][6] Des dels primers tocanúvols a mitjan segle xix, que tenien deu pisos i una quarantena de metres d'alçària, s'ha passat a torres de més de huit-cents metres a la primeria del segle xxi.
Se solen construir en llocs on el sòl és car per aprofitar-lo al màxim i treure'n més rendiment. Per això, n'hi ha sovint als centres de les ciutats fora d'Europa, sobretot en ciutats en auge que tenen poc o gens teixit històric. Tenen l'avantage de permetre estalviar d'impermabilitzar sòl, però amb el desavantatge d'un gran cost energètic per construir i mantenir-los.[7] La densificació urbana resultant de la construcció de gratacels també té desavantatges ja que sovint és difícil i costós augmentar la capacitat dels carrers i carreteres per absorbir l'augment d'usuaris.[8] Tot i això, davant l'escassesa de terra urbanitzable, el «model de Benidorm» de construcció de gratacels s'expandeix ja que la ciutat dispersa malgasta més terreny, aigua i energia, i davant l'augment de la població arriba al límit davant els altres usos com l'agricultura i la presència de boscs i natura.[9]
Un gratacel pesa molt, i fa menester fundacions sòlides i pregones per a aguantar el pes. Ans al contrari de la construcció tradicional, no hi ha parets de càrrega que porten el pes de l'edifici. Les parets es fixen a l'estructura de diverses formes, i no serveixen per a poc més que separar els espais de l'edifici i aïllar de l'exterior.
Els gratacels tenen un fort impacte simbòlic en l'entorn humà. Un fenomen particular és la competició permanent entre estats i ciutats metropolitanes per a qui tindrà el gratacel més alt, sobretot en el territori asiàtic.[10] La llegenda de la Torre de Babel insinua que els edificis alts ja tenien una significació important al món antic.[11][12] L'agrupació de gratacels és una particularitat de la línia d'horitzó característica d' algunes ciutats, com ara Nova York, Chicago, Panamà i Hong Kong. Segons Gaspar Pericay: «Des dels inicis, aquests reptes arquitectònics, alguns veritables obres d'art, han estat un símbol de poder i grandiloqüència que s'ha allunyat de la dimensió humana.»[13]
L'estructura més alta de l'antiguitat va ser la Gran Piràmide de Gizeh de 146 m a l'antic Egipte, construïda al segle 26 aC. No va ser superada en alçària durant milers d'anys, els 160 m de la catedral de Lincoln l'havien superat entre 1311 i 1549, abans que l'agulla central s'enfonsés. Aquest últim, al seu torn, no va ser superat fins al Monument a Washington de 555 peus (169 m) l'any 1884. No obstant això, en estar deshabitada, cap d'aquestes estructures compleix realment amb la definició moderna de gratacels.[14]
El mot «gratacel» es va aplicar per primera vegada als edificis de construcció d'estructura d'acer d'almenys deu pisos a final del segle xix, resultat dels primers edificis alts que es construïen a les grans ciutats americanes. El primer gratacel d'estructura d'acer va ser l'edifici Home Insurance, originalment de deu pisos amb una alçària de 42 m,[15] a Chicago el 1885; s'hi van afegir dos pisos ulteriorment.[6] Va ser dissenyat pel nord-americà William Li Baron Jenney.[16][17][18] Alguns apunten a l'edifici Jayne de deu pisos de Filadèlfia (1849–50) com un proto-gratacel o a l'edifici Equitable Life de set pisos de Nova York, construït el 1870, però el disseny de les estructures en limitava inherentment l'alçària. La construcció d'esquelets d'acer permet els gratacels superalts actuals. 'altre possible candidat a primer gratacel seria el New York World Building,[19][20] de vint plantes i construït a Nova York el 1890. No obstant això, per als estàndards moderns, el primer gratacel autèntic seria el Singer Building de Nova York, construït el 1908.[21][22][23]
Els gratacels construïts a Nova York durant els anys trenta de segle xx constitueixen els referents arquetípics: Empire State Building, Chrysler Building i Rockefeller Center.
Els invents que van permetre la construcció dels gratacels van ser l'acer, el formigó armat, el cristall, la bomba hidràulica i sobretot ems ascensors. Abans del segle xix els edificis de més de sis plantes eren estranys, ja que l'alçària els feia poc pràctics. A més, els materials i tècniques per a construir un gratacel són notablement diferents dels utilitzats en edificis baixos. Els primers gratacels van aparèixer a final del segle xix a ciutats amb una densitat de població alta, com Nova York, Londres o Chicago. No obstant això, els constructors de Londres i Chicago es van trobar amb normes urbanístiques que limitaven l'altura, i a l'Europa continental va haver dubtes sobre la seguretat enfront d'incendis o estètica, i llavors, als primers anys del segle xx Nova York va ser la ciutat capdavantera amb aquesta mena de construccions.
A partir dels anys 30 del segle xx, es van construir els primers gratacels a ciutats de l'amèrica llatina (Mèxic, São Paulo, Buenos Aires), Caracas també a l'Àsia (Xangai, Hong Kong). Després de la Segona Guerra Mundial la Unió Soviètica es va planificar la construcció de vuit grans torres (les Torres Stalin). La resta d'Europa va començar també a construir grans edificis, un dels primers va ser el Boerentoren (87,5m) en estil art deco inaugurat el 1931 a Anvers (Bèlgica) i durant uns pocs anys el gratacel més alt d'Europa, en una parcel·la cèntrica del barri històric, destruïda durant la Primera Guerra Mundial.[24]
A Europa, nogensmenys, l'entusiasme va ser més moderat. París per exemple, limita l'alçària a 37 metres o una desena de pisos. Per respondre a la demanda de les empreses, si ha construït des de 1958 un barri nou de gratacels, La Défense, fora del centre històric.[7] La majoria de les ciutats metropolitanes europees van seguir una política similar, excepte en Alemanya, on la destrucció massiva durant la Segona Guerra Mundial va estimular arquitectes a crear llur «ciutat ideal», no refrenats per edificis històrics i aprofitant la tabula rasa pels bombardejos per crear gratacels i autopistes penetrants fins al cor de la ciutat.[25] Altres ciutats com Brussel·les i Lieja, que no van ser gaire bombardejats, van destruir després de la guerra barris senzers per fer una ciutat «moderna» amb gratacels i amiga dels cotxes segons el model alemany[26] o novayorkès.[27]
Actualment són la Xina, els Emirats Àrabs Units i els Estats Units els països amb més nombre de gratacels i amb els gratacels més alts. A Espanya hi ha dos nuclis urbans amb molts gratacels, Madrid i Benidorm.
El principal avantatge dels gratacels és el d'obtenir una gran quantitat de superfície útil en un espai de sòl reduït. El que n'explica l'interés dels promotors immobiliari.
Moltes empreses estimem més concentrar el personal i serveis en una àrea reduïda per ser econòmicament més eficient i augmentar el rendiment.
Per les mateixes raons, la concentració d'un nombre elevat d'empreses facilita els intercanvis entre empreses complementàries. Això, evidentment, podria fer-se en edificis més baixos, però els gratacels permeten que això es fa al centre de les grans ciutats, on els mitjans de transport públic faciliten l'accés als treballadors i clients.Aquesta concentració permet l'ús de mijtans de transport públic en comptes de l'automòbil individual. Relacionat amb l'anterior, els mitjans de transport verticals (ascensors i escales automàtiques) són més eficients que els mitjans de transport horitzontals (automòbils, autobusos…).
D'aquesta forma, el consum energètic derivat del transport es redueix.Hi ha inconvenients. L'alta concentració de persones exigeix grans inversions en infraestructures de transport, instal·lacions de subministrament d'aigua, electricitat, comunicacions, sanejament… El cost d'aquests equipaments recauen sovint en els poders públics i pot ser un cas de privatitzar beneficis i socialitzar les desgràcies.
A diferència dels gratacels les torres estàn habitades parcialment i es fan servir per a telecomunicacions, radiodifusió, mirador i, en alguns casos, restaurants. Històricament han rivalitzat amb els gratacels per a aconseguir el rècord d'altura, fet que va aconseguir la Torre CN, amb una altura de 553,3 metres fins a ser superada pel Burj Khalifa. Actualment la torre més alta és la Tokyo Sky Tree amb un total de 634 metres.
Europa és absent de la llista. L'hotel Bali III a Benidorm, amb 210 metres i 52 plantes, el gratacel més alt del sud d'Europa, queda modest en aquest palmarès.[29]
Qualificació | Edifici | Ciutat | Altura | Nombre de pisos | Data d'acabament de l'estructura |
---|---|---|---|---|---|
1 | Burj Khalifa | Dubai | 828 m | 163 | 2010 |
2 | Shanghai Tower | Xangai | 632 m | 128 | 2015 |
3 | Abraj Al-Bait | La Meca | 601 m | 120 | 2012 |
4 | Ping An Finance Center | Shenzhen[30] | 599 m | 115 | 2017 |
5 | Goldin Finance 117[31] | Tientsin | 597 m | 128 | 2020 |
6 | Lotte World Tower[32][33] | Seül | 555 m | 123 | 2017 |
7 | One World Trade Center | Nova York | 541 m | 104 | 2014 |
8 | Guangzhou CTF Finance Centre[34] | Guangzhou | 530 m | 111 | 2016 |
9 | Tianjin CTF Finance Centre[35] | Tientsin | 530 m | 98 | 2019 |
10 | China Zun Tower[36] | Pequín | 528 m | 108 | 2018 |
11 | Taipei 101 | Taipei | 508 m | 101 | 2004 |
12 | Shanghai World Financial Center | Xangai | 492 m | 101 | 2008 |
13 | International Commerce Centre | Hong Kong | 484 m | 118 | 2010 |
14 | Wuhan Greenland Center[37] | Wuhan | 476 m | 97 | 2020 |
15 | Central Park Tower[38] | Nova York | 472 m | 99 | 2020 |
16 | Lakhta Center[39] | Sant Petersburg | 462 m | 86 | 2018 |
17 | Landmark 81[40] | Ho Chi Minh | 461 m | 81 | 2018 |
18 | Changsha IFS[41] | Changsha | 452 m | 88 | 2017 |
19 | Torres Petronas (2 torres bessones)[42] | Kuala Lumpur | 452 m | 88 | 1998 |
20 | Zifeng Tower[43] | Nanquín | 450 m | 66 | 2010 |
21 | Suzhou IFS[44] | Suzhou | 450 m | 92 | 2017 |
22 | The Exchange 106[45] | Kuala Lumpur | 445 m | 95 | 2019 |
23 | Torre Willis[46] | Chicago | 442 m | 108 | 1974 |
24 | Kingkey 100[47][48] | Shenzhen | 442 m | 100 | 2011 |
25 | Guangzhou International Finance Center[49] | Guangzhou | 440 m | 103 | 2010 |
26 | Wuhan Center[50] | Wuhan | 438 m | 88 | 2019 |
27 | 111 West 57th Street[51] | Nova York | 435 m | 84 | 2020 |
28 | One Vanderbilt[52] | Nova York | 427 m | 58 | 2020 |
29 | 432 Park Avenue[53] | Nova York | 426 m | 85 | 2015 |
30 | Marina 101[54] | Dubai | 425 m | 101 | 2017 |
31 | Trump International Hotel and Tower[55] | Chicago | 423 m | 98 | 2009 |
32 | Jin Mao |[56] | Xangai | 421 m | 88 | 1999 |
33 | Princess Tower[57] | Dubai | 414 m | 101 | 2012 |
34 | Al Hamra Tower[58] | Al-Kuwait | 413 m | 80 | 2011 |
35 | International Finance Centre[59] | Honk Kong | 412 m | 88 | 2003 |
36 | Haeundae LCT The Sharp[60] | Busan | 412 m | 101 | 2019 |
37 | Nanning China Resources Tower[61] | Nanning | 403 m | 85 | 2019 |
38 | China Resources Headquarters[62] | Shenzhen | 393 m | 68 | 2018 |
39 | 23 Marina[63] | Dubai | 392 m | 88 | 2012 |
40 | CITIC Plaza[64] | Guangzhou | 390 m | 80 | 1996 |
41 | Shum Yip Upperhills Tower 1[65] | Shenzhen | 388 m | 80 | 2020 |
42 | 30 Hudson Yards[66] | Nova York | 387 m | 73 | 2019 |
43 | PIF Tower[67] | Riad | 385 m | 72 | 2019 |
44 | Shun Hing Square[68] | Shenzen | 384 m | 69 | 1996 |
45 | Eton Place Dalian[69] | Dalian | 383 m | 80 | 2015 |
46 | Logan Century Center 1[70] | Nanning | 381 m | 82 | 2018 |
47 | Burj Mohammed Bin Rashid[71] | Abu Dhabi | 381 m | 88 | 2014 |
48 | Empire State Building[72][73][74][75][76] | Nova York | 381 m | 102 | 1931 |
49 | Elite Residence[77] | Dubai | 381 m | 87 | 2012 |
50 | Central Plaza[78] | Hong Kong | 374 m | 78 | 1992 |
51 | Bashnya Federatsiya[79] | Moscou | 374 m | 98 | 2016 |
52 | Dalian International Trade Center[80] | Dalian | 370 m | 86 | 2019 |
53 | Address Boulevard[81] | Dubai | 370 m | 72 | 2016 |
54 | Golden Eagle Tiandi Tower A[82] | Nanquín | 368 m | 76 | 2018 |
55 | Bank of China Tower[83][84][85] | Hong Kong | 367 m | 72 | 1990 |
56 | Bank of America Tower[86] | Nova York | 366 m | 56 | 2009 |
57 | Vista Tower[87] | Chicago | 363 m | 101 | 2020 |
58 | Almas Tower[88] | Dubai | 360 m | 68 | 2008 |
59 | Hanking Center Tower[89] | Shenzhen | 359 m | 65 | 2019 |
60 | Gevora Hotel[90] | Dubai | 356 m | 75 | 2017 |
61 | JW Marriott Marquis Dubai (2 torres bessones)[91] | Dubai | 355 m | 82 | 2012 |
62 | Emirates Office Tower[92] | Dubai | 355 m | 54 | 2000 |
63 | Raffles City Chongqing (2 torres bessones)[93] | Chongqing | 355 m | 79 | 2019 |
65 | Torre OKO[94] | Moscou | 354 m | 85 | 2015 |
66 | The Marina Torch[95] | Dubai | 352 m | 86 | 2011 |
67 | Forum 66[96] | Shenyang | 351 m | 68 | 2015 |
68 | The Pinnacle[97] | Guangzhou | 350 m | 60 | 2012 |
69 | Xi'an Glory International Financial Center[98] | Xi'an | 350 m | 75 | 2019 |
70 | Spring City 66[99] | Kunming | 349 m | 61 | 2019 |
71 | Tuntex Sky Tower[100] | Kaohsiung | 347 m | 85 | 1997 |
72 | Shimao Hunan Center[101] | Changsha | 347 m | - | 2019 |
73 | Aon Center[102] | Chicago | 346 m | 83 | 1973 |
74 | The Center[103] | Hong Kong | 346 m | 73 | 1998 |
75 | Neva Towers[104] | Moscou | 345 m | 79 | 2020 |
S'han presentat propostes per a aquestes estructures, com ara el Burj Mubarak Al Kabir a Kuwait i la torre de l'Azerbaidjan a Bakú. Les estructures de més d'un quilòmetre presenten reptes arquitectònics que fer-ne una nova categoria arquitectònica. El primer edifici en construcció i que es preveu que tingui més d'un quilòmetre d'alçària és la torre de Gidda.
S'han dissenyat i construït diversos dissenys de gratacels de fusta. Un projecte d'habitatges de 14 plantes a Bergen, Noruega, conegut com "Treet", és el bloc d'apartaments de fusta més alt del món el 2015. El rècord de "Treet" va ser eclipsat per Brock Commons, un dormitori de fusta de divuit pisos de la Universitat de la Colúmbia Britànica al Canadà el setembre de 2016.
L'arquitecte Anders Berensson ha proposat construir un edifici residencial de quranta plantes 'Trätoppen' a Estocolm, Suècia. Trätoppen seria l'edifici més alt d'Estocolm. El gratacels de fusta més alt actualment previst és el W350 Project de 70 pisos a Tòquio, que serà construït per l'empresa japonesa de productes de fusta Sumitomo Forestry Co. per celebrar el seu 350è aniversari el 2041. Un equip que inclou els arquitectes Perkins + Will i la Universitat de Cambridge ha proposat un gratacels de fusta de 80 plantes, la torre River Beech. La torre River Beech, a la vora del riu Chicago a Chicago, Illinois, seria 348 peus més curta que el projecte W350 tot i tenir 10 pisos més.
Els gratacels de fusta són al voltant d'una quarta part del pes d'una estructura equivalent de formigó armat i redueixen la petjada de carboni de l'edifici entre un 60 i un 75%. Els edificis s'han dissenyat utilitzant fusta laminada creuada (CLT) que dona una major rigidesa i resistència a les estructures de fusta. Els panells CLT estan prefabricats i, per tant, poden estalviar temps de construcció.
Des del punt de vista del paisatge urbà, algunes ciutats medievals mostraven una mena de gratacels que destacaven sobre les cases més baixes d'alçària normal. Particularment a Itàlia.[105] Aquestes cases-torre presentaven problemes tècnics i, també, problemes legals.[106]
Les cases-torre urbanes foren populars en algunes ciutats del nord d'Itàlia. Una torre alta, sobresortint del palau familiar, era una mostra de riquesa i poder de les persones poderoses. Les qualitats defensives tenien també una certa importància en aquells temps turbulents de lluites incessants.[107] Des del punt de vista psicològic, l'afany de construcció i emulació és molt semblant als veritables motius de construcció dels gratacels moderns.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.