From Wikipedia, the free encyclopedia
El granuloma piogènic o botriomicoma és un tumor vascular benigne format per teixit connectiu hiperplàstic, que sorgeix tant en les mucoses com en la pell després d'un trauma físic, una infecció o una irritació.[1] També s'anomena hemangioma capil·lar lobulat.[2] Habitualment apareix en solitari i amb freqüència afecta el llavi,[3] les genives,[4] la regió periunguial,[5] o la cavitat nasal.[6] La sinergia farmacològica entre determinats biomedicaments pot induir la seva gènesi en malalts oncològics.[7] Que es desenvolupi de forma múltiple i disseminada és un fenomen quasi excepcional, observat sobretot en individus cremats.[8] Molt poques vegades es localitza al tracte gastrointestinal,[9] provocant una anèmia seriosa i d'origen poc evident.[10]
 Granuloma piogènic  | |
| Tipus | granuloma |
|---|---|
| Especialitat | dermatologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | 2F26 |
| CIM-10 | L98.0 |
| CIM-9 | 686.1 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 29385 |
| MedlinePlus | 001464 |
| eMedicine | 910112 |
| MeSH | D017789 |
Els granulomes piogènics es veuen a qualsevol edat i són més freqüents en les dones que en els homes. Es creu que els estrògens i altres hormones sexuals formen part dels factors que afavoreixen el seu desenvolupament en les dones embarassades[11] Aquestes lesions es poden produir durant el primer trimestre de gestació, amb una incidència creixent fins al setè mes, i ocasionar eventualment epistaxis greus.[12] S'han descrit casos inusuals de granulomes piogènics en el pavelló auricular,[13] l'esòfag,[14] la còrnia[15] i en la conjuntiva[16] Poden créixer sobre un cos estrany de llarga evolució.[17]
La lesió característica és una pàpula vermella, pedunculada i molt friable. Menys comunament es presenta com una placa sèssil. Té un creixement exofític ràpid i la seva superfície acostuma a ulcerar-se amb facilitat.[18] Segons sigui el temps d'evolució i el grau de proliferació vascular del granuloma, la intensitat del seu color varia. Les mides solen oscil·lar entre uns quants mil·límetres i un parell de centímetres, tot i que es poden produir lesions més petites o més grans.[19] Alguna vegada, en persones immunodeficients, sorgeixen sobre zones que han rebut un empelt de pell per una infecció cutània prèvia i arriben a ser gegants.[20] Els granulomes piogènics sovint sagnen profusament quan reben un trauma lleuger o inclús ho fan sense cap agressió externa. Poden secretar una substància oliosa, fent que tinguin la superfície humida, en especial si el granuloma es troba al cuir cabellut.[21] Els intestinals són un origen infreqüent d'hemorràgies greus[22] o d'intussuscepció (desplaçament d'una part de l'intestí cap a l'interior de la porció següent)[23] i anèmia important.[24]
Histològicament, les lesions inicials del granuloma piogènic es caracteritzen per l'angiogènesi i la presència de dipòsits de col·lagen. Una vegada completament desenvolupades tenen morfologia polipoide i mostren un patró multilobulat, amb septes de teixit conjuntiu que separen lóbuls plens de capil·lars sanguinis. L'activitat mitòtica en les cèl·lules endotelials i estromals es molt variable i pot existir un escàs infiltrat de limfòcits, cèl·lules plasmàtiques i mastòcits. En estadis avançats d'evolució, s'observa un increment del teixit fibrós i una disminució de la mida dels lòbuls. Les lesions tardanes són similars a un fibroma i generalment acostumen a estar delimitades per prominents collarets d'epiteli, a causa del creixement endofític de les crestes epidèrmiques.[25] S'ha descrit algun insòlit cas de granuloma piogènic en una persona no immunodeficient amb trets histològics similars als d'un sarcoma de Kaposi.[26]
Per regla general, a banda de les intestinals i les oculars, les lesions mucocutànies del granuloma piogènic no són especialment greus i el tractament depèn de la seva localització. Poden ser extirpades quirúrgicament, eliminades emprant crioteràpia[27] o destruïdes amb diversos tipus de làser.[28][29] En la majoria dels casos el raspat del granuloma seguit de l'electrocoagulació de la seva base sota anestèsia local sol ser suficient. Les recidives del granuloma piogènic, és a dir, el desenvolupament de múltiples lesions satèl·lit després de tractar la lesió primària, són poc comunes.[30] En aquests casos, una resecció quirúrgica que inclogui pell normal en els marges laterals i profunds és el procediment d'elecció.[31] L'administració sistèmica de propanolol en el granuloma piogènic eruptiu disseminat pot aconseguir que les lesions desapareguin completament.[32]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
