Plasmòcit
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els plasmòcits són cèl·lules que tenen el seu origen en els limfòcits B. Es diferencien a plasmòcits arran de la presentació d'antígens per part dels macròfags.[1]
Produeixen anticossos, que són immunoglobulines. Abunden en zones amb un elevat risc de patir infeccions, com són el tracte digestiu i el respiratori.
Presenten una gran basofília i tenen un nucli esfèric amb forma de roda de carro. En els radis d'aquesta "roda", pot trobar-se heterocromatina. Tenen un RER molt desenvolupat causant de la basofília de la cèl·lula, i un complex de Golgi també bastant prominent.[2]
Els macròfags fagociten els bacteris i presenten els antígens als limfòcits B, que els reconeixen, activant-se (i convertint-se) en plasmòcits que secreten immunoglobulines.
Es troben també al teixit conjuntiu, especialment en el situat per sota dels epitelis més exposats a les infeccions bacterianes.
La presència d'un nombre anormalment alt de cèl·lules plasmàtiques en sang o en qualsevol altre teixit de l'organisme s'anomena plasmocitosi.[3] Pot ser indicativa d'una discràsia sanguínia, amb presentacions clíniques d'importància molt dispar.[4] Els plasmocitomes són proliferacions de cèl·lules plasmàtiques malignes, generalment intraòssies, que de vegades evolucionen cap a un mieloma múltiple.[5][6]
