From Wikipedia, the free encyclopedia
La Gran conquista de Ultramar és una narració medieval castellana en prosa que conté una crònica molt novel·lesca de la conquesta de Jerusalem durant la Primera Croada; la primera redacció del text es pot situar entre 1291 i 1295. En el text s'hi inclouen versions independents de gran interès i procedents de l'èpica francesa, com la història del Cavaller del Cigne, Berta la dels grans peus o el Mainet i també de textos occitans, com la Cansó d'Antioca.
Tipus | obra literària |
---|---|
Fitxa | |
Autor | valor desconegut |
Llengua | castellà antic |
Publicació | 1291 ↔ 1295 |
Dades i xifres | |
Gènere | crònica i llibre de viatges |
Personatges |
Es conserva en un imprès i quatre manuscrits incomplets:
Se'n feu una edició antiga per Pascual de Gayangos (1877) per a la Biblioteca de Autores Españoles. L'única edició moderna completa, amb concordances, és la de Louis Cooper, 1989.[2]
La Gran conquista de Ultramar consta de quatre llibres:
El tema principal és la narració de les Croades a partir d'una font bàsica, una obra en prosa llatina de l'arquebisbe Guillem de Tir, la Història rerum in partibus transmarinis gestarum (c. 1130-1184), en una versió traduïda al francès amb el títol de L'Estoire d'Eracles empereur et la conqueste de la terre d'Outremer, també coneguda com a Conqueste d'Outremer o Roman d'Eracle.[3][4]
A aquesta narració principal s'hi intercalen relats del Cicle de la croada i altres cançons de gesta en francès i occità. Els poemes francesos són els del cicle de la primera croada: Chanson d'Antioche, la Conquête de Jérusalem, Les Chétifs (Els Captius), i Helias i les Enfances de Godefroid de Bouillon, que inclou, al seu torn, material de la Chanson du Chevalier au Cygne. També hi ha materials de cançons de gesta del cicle de Carlemany, com a Berthe aux grands pies o el Mainet. Entre les fonts occitanes s'hi troba una versió de la Cansó d'Antioca.
El protagonista central de la crònica és Jofré de Bouillon, que apareix com a heroi de la conquesta. Per posar en relleu la figura d'aquest heroi se'l relaciona amb una genealogia fantàstica que el relaciona amb el Cavaller del Cigne.
La integració dels textos francesos i occitans és un dels punts d'interès literari més destacats d'aquest text, ja que ens dona notícia de la difusió a Espanya d'aquests relats poètics en els quals abunda l'element meravellós, contra la teoria més estesa del realisme axial de la literatura difosa en la Península.
La Gran Conquista de Ultramar s'ha conservat en diversos manuscrits i un imprès, els colofons dels quals susciten prou problemes, ja que uns atribueixen l'obra a Alfonso X El Savi (l'imprès i un manuscrit) i altres al seu fill Sanç IV de Castella (altres dos manuscrits). Cristina González adopta una postura intermèdia i pensa que el text es va iniciar sota el regnat d'un i es va acabar en el de l'altre. Fernando Gómez és de la mateixa opinió, ja que «no seria l'únic llibre començat en una cort i prosseguit en l'altra» com succeeix també amb el Llibre del tresor, enciclopèdia medieval de Brunetto Latini.[5]
Es podria parlar d'una composició en tres etapes:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.