Gonzalo de Castro

Biografia

Va acabar la carrera de dret amb 23 anys, però finalment va consagrar la seva vida al món de la interpretació.

El seu primers treballs van ser en teatre i petits papers en cinema, però va ser la sèrie 7 vidas (1999-2006, Telecinco) amb la qual va aconseguir una notable popularitat gràcies al seu paper de Gonzalo Montero. En principi, va treballar com a figurant i fins i tot ajudant de direcció, fins que el productor li va brindar l'oportunitat d'actuar a la sèrie.^[1]

Entre 2009 i 2011 va interpretar el seu primer paper protagonista en televisió amb Doctor Mateo (Antena 3), on interpretava a Mateo Sancristóbal, un metge espanyol resident en Nova York, que després de patir hemofòbia, decideix deixar-ho tot allí i establir-se al poble on estiuejava de petit: San Martín del Sella.^[2]

En 2014, i de nou en Telecinco i amb Globomedia (productora de 7 vidas), protagonitza al costat de Belén Rueda la sèrie de comèdia B&B, de boca en boca.^[3]

En teatre ha realitzat una quantitat considerable de treballs, i no sols com a actor, també com a tècnic. Entre les seves actuacions més destacades es troben Las últimas palabras de copito de nieve, amb la companyia Animalario (molt lligada a la seva trajectòria) i Luces de bohemia, amb el Centro Dramático Nacional, i ha treballat a les ordres de directors com Lluís Pascual, Gerardo Vera, Andrés Lima o Sergi Belbel.

Va ser parella sentimental de l'actriu Nathalie Poza fins a 2008. Entre 2010 i 2013 va ser parella de la també actriu Natalia Verbeke, a la qual va conèixer durant l'enregistrament de la sèrie Doctor Mateo.^[4]

Teatre

Idiota (2016) de Jordi Casanovas, dirigida per Israel Elejalde.
Invernadero (2015) de Harold Pinter, dirigida per Mario Gas.
Deseo (2013), de Miguel del Arco, dirigida per Miguel del Arco.
El inspector (2012), de Nikolai Gogol, dirigida per Miguel del Arco.
Luces de bohemia (2012), de Ramón María del Valle-Inclán, dirigida per Lluís Homar.
Glengarry Glen Ross (2009-2010), de David Mamet, dirigida per Daniel Veronese.
Hay que purgar a Totó (2007-2008), de Georges Feydeau, dirigida per Georges Lavaudant.
La buena persona de Sezuan (2006), de Bertolt Brecht, dirigida per Luis Blat.
Las últimas palabras de Copito de Nieve (2004-2006), de Juan Mayorga, dirigida per Andrés Lima.
Como en las mejores familias (2003-2004), de Agnès Jaoui i Jean-Pierre Braci, dirigida per Manuel Dueso.
Madre (el drama padre) (2001), de Enrique Jardiel Poncela, dirigida per Sergi Belbel.
Haciendo Lorca (1996), de Federico García Lorca, dirigida per Lluís Pascual.
El tiempo y la habitación (1996), de Botho Strauss, dirigida per Lluís Homar.
Terror y miseria del Tercer Reich (1995), de Bertolt Brecht, dirigida per José Pascual.
Testamento (1995), de Josep Maria Benet, dirigida per Gerardo Vera (veu en off).
Calígula (1994), d'Albert Camus, dirigida per José Tamayo Rivas.
Tirano Banderas (1992), de Ramón María del Valle Inclán, dirigida per Lluís Pasqual.
Por los pelos (1992-1993), de Paul Pörtner, dirigida per Pere Planella.

Premis i nominacions

Premis Goya