Giulietta Guicciardi

Julie ("Giulietta") Guicciardi (Przemyśl, Polònia, 23 de novembre de 1782 – Viena, Àustria, 22 de març de 1856) fou una comtessa austríaca i estudiant de piano alumna de Ludwig van Beethoven. El compositor li va dedicar la seva sonata per a piano núm. 14, coneguda com a Clar de lluna.

Giulietta Guicciardi

Biografia
Naixement	23 novembre 1782 Przemyśl (Polònia)
Mort	22 març 1856 (73 anys) Viena (Àustria)
Residència	Trieste Nàpols Viena
Activitat
Professors	Ludwig van Beethoven
Instrument	Piano
Família
Cònjuge	Wenzel Gallenberg (1803–)
Fills	Marie Julie, Gräfin von Gallenberg, Maria Julia von Gallenberg

Biografia

Julie Guicciardi, segons el nom pel qual la coneixia la seva família, va néixer en Przemyślen 1782.^[1] Va arribar a Viena amb els seus pares des de Trieste en juny de 1800, on la seva bellesa va ser a bastament comentada per l'alta societat vienesa. Aviat es va comprometre amb el comte von Gallenberg (1780^[2]–1839), un compositor aficionat amb qui es va casar el 14 de novembre de 1803.^[3] Després del casament es van traslladar a viure a Nàpols. Va viure a Itàlia al llarg d'uns 20 anys. Va morir a Viena en 1856.

Relació amb Beethoven

Beethoven va conèixer Guicciardi a través de la família Brunsvik. Ell tenia una relació propera amb les germanes Therese i Josephine Brunsvik, a les quals havia donat lliçons de piano ençà 1799. A finals de 1801 Beethoven va esdevenir professor de piano de Guicciardi, i aparentment va quedar encisat per ella.^[4] Julie fou probablement la "noia encisadora" a la qual Beethoven feia esment en una carta del 16 de novembre de 1801 que va escriure al seu amic Franz Gerhard Wegeler: "La meva vida és ara, un cop i un altre, una mica més agradable, entre la gent – difícilment es podria creure com de desolada, com de trista ha estat la meva vida en aquests últims dos anys; aquest canvi ha estat causat per una noia dolça i encantadora, que m'estima i a qui jo estimo. Des de fa dos anys estic de nou gaudint de moments de felicitat, i és la primera vegada que crec que el matrimoni podria fer-me feliç, però malauradament ella no és del meu estatus, i -queda clar- jo no podria casar-me amb ella".^[5]

Portada de la primera edició de la partitura de la sonata publicada el 1802 a Viena per Gio. Cappi, dedicada a la comtessa Giulietta Guicciardi.

En 1802 Beethoven va dedicar a la jove la sonata per a piano núm. 14, la qual, malgrat que l'edició l'anomena Sonata quasi una Fantasia (com a la sonata núm. 13, publicada juntament amb el mateix Opus, números 1 -la 13- i 2 -la 14-) va ser coneguda popularment amb el nom de Sonata Clar de Lluna.^[6] La dedicatòria de la sonata 14 a Guicciardi no havia estat la primera intenció del compositor, no sent ella qui l'havia inspirat l'obra. Thayer, en el seu llibre Vida de Beethoven, indica que el compositor havia pensat dedicar a Guicciardi el Rondó en Sol, Op. 51 núm. 2, però el va haver de dedicar a la comtessa Lichnowsky. Així, a l'últim moment va dedicar la sonata a Guicciardi.^[7][8]

En 1823 Beethoven va confessar al seu llavors secretari, i més tard biògraf Anton Schindler, que de fet ell s'havia enamorat de Guicciardi en aquells temps.^[9] En la seva biografia de 1840, Schindler va afirmar que Giulietta era la destinatària de la carta a l'estimada immortal del compositor. Aquesta idea va ser immediatament qüestionada en privat per Therese Brunsvik: "Tres cartes de Beethoven presumptament per a Giulietta. Podrien constituir un engany?"^[10] Els dubtes de Therese estaven ben fonamentats perquè, a diferència de Schindler i altres contemporanis, ella coneixia molt bé el llarg i intens amor de Beethoven a la seva germana Josephine: "Tres cartes de Beethoven... deuen ser per a Josephine, a qui havia estimat apassionadament".^[11]

En la pel·lícula Immortal Beloved (Amor immortal) de 1994, el paper de la comtessa Guicciardi va ser interpretat per Valeria Golino.

Referències

1. Steblin (2009, p. 96) va assumir que Guicciardi no havia nascut en 1784, com sovint es diu, sinó dos anys abans. En aquest cas Guicciardi va fer servir un certificat baptismal falsejat. La làpida de la seva tomba indica també l'any 1784 com el del seu naixement.
2. Una altra data corregida per Steblin (2009, p. 123). Sovint indicat havent-hi tingut lloc en 1783, fent Gallenberg 3 anys més jove.
3. Steblin (2009, p. 145). Una altra data que sovint s'indica incorrectament: no va ser ni el 3 ni el 4 de novembre de 1803.
4. Misha Donat. «Death and the muse», 12-06-2004. [Consulta: 6 gener 2012].
5. Original en alemany: "Etwas angenehmer lebe ich jezt wieder, indem ich mich mehr unter Menschen gemacht, du kannst es kaum glauben, wie öde, wie traurig ich mein Leben seit 2 Jahren zugebracht ... diese Veränderung Barret ein liebes zauberisches Mädchen hervorgebracht, dau mich liebt, und dau ich liebe, es sind seit 2 Jahren wieder einige seelige Augenblicke, und es ist das erstemal, daß ich fühle, daß – heirathen glücklich machen könnte, leider ist sie nicht von meinem stande". (Brandenburg 1996, #70)
6. L'ús per part de Beethoven del nom italià Giulietta és coherent amb el del seu propi nom italianitzat, com a Luigi van Beethoven.
7. Thayer, Alexander Wheelock. Elliot. Thayer's Life of Beethoven (en anglès). Princeton: Princeton University Press, 1967, p. 291-297. ISBN 0-691-02702-1.
8. Segons recents informacions, Beethoven podria haver dedicat la sonata a Julie com a "retorn" per un regal no desitjat que havia rebut de la seva mare. Steblin (2009, pp. 90, 131).
9. Ludwig van Beethoven Konversationshefte, ed. Karl-Heinz Köhler i Dagmar Beck, vol. 2, Leipzig 1976, p. 366.
10. "Drei Briefe von Beethoven, angeblich an Giulietta. Sollten es Machwerke sein?" (Diari de Therese, 12 de novembre de 1840, en Tellenbach 1983, p. 15). La carta a l'estimada immortal consisteix en tres parts (tres cartes).
11. "3 Briefe von Beethoven ... sie werden wohl an Josephine sein, die er leidenschaftlich geliebt hat" (Diari de Therese, 15 de febrer de 1847, en Goldschmidt 1977, p. 295). La afirmació de que Giulietta era la l'estimada immortal no és havia en dia creïble.

Bibliografia

• Sieghard Brandenburg. Ludwig van Beethoven: Briefwechsel. Gesamtausgabe (8 volums). Múnic: Henle, 1996.
• Goldschmidt, Harry. Um die Unsterbliche Geliebte. Ein Beethoven-Buch. Leipzig: Deutscher Verlag für Musik, 1977.
• Goldschmidt, Harry. «Beethoven in neuen Brunsvik-Briefen». A: Beethoven-Jahrbuch 1973/77, 1977, p. 97–146.
• Beethoven aus der Sicht seiner Zeitgenossen. 1, 2009, p. 411–414.
• Lipsius (La Mara), Ida Marie. Beethoven und die Brunsviks, 1920.
• Schindler, Anton. Biographie von Ludwig van Beethoven, 1840.
• Steblin, Rita. «'A dear, enchanting girl who loves me and whom I love': New Facts about Beethoven's Beloved Piano Pupil Julie Guicciardi». A: Bonner Beethoven-Studien. 8, 2009, p. 89–152.
• Tellenbach, Marie-Elisabeth. Beethoven und seine "Unsterbliche Geliebte" Josephine Brunsvik. Ihr Schicksal und der Einfluß auf Beethovens Werk. Zuric: Atlantis, 1983.