Giovanni Tadolini

Giovanni Tadolini (Bolonya, 18 d'octubre de 1789 – 29 de novembre de 1872) fou un compositor italià.^[1]

Giovanni Tadolini

Biografia
Naixement	(it) Giovanni Gaetano Gioacchino Tadolini 18 octubre 1789 Bolonya (Itàlia)
Mort	29 novembre 1872 (83 anys) Bolonya (Itàlia)
Sepultura	Certosa di Bologna, Galleria a Tre Navate, braccio ovest, loculo a parete n. 165 Grave of Tadolini (en)
Formació	Conservatori Giovanni Battista Martini
Activitat
Ocupació	compositor, mestre, pedagog musical, director d'orquestra, professor
Gènere	Òpera
Família
Cònjuge	Eugenia Tadolini

Deixeble de Mattei i Babini, va fer tant ràpids progressos que als disset anys fou contractat per a succeir a Giuseppe Mosca com acompanyant de piano i mestre de cors del Teatre Italià de París del què n'era director Gaspare Spontini, i on va tenir molts alumnes entre ells la soprano anglesa Anna Thillon i l'alemanya Sabine Heinefetter.^[2] Tornà a Itàlia el 1814. Poc temps després va estrenar a Venècia l'òpera La Fata Alcina, que fou cantada per Rubini, Zamboni i la Marcolini, i assolí un èxit brillant, com d'altres que feu representar més tard. El 1830 tornà a París amb el mateix càrrec que havia desenvolupat abans, en el que hi va romandre nou anys. Després s'establí a la seva ciutat natal.

A part de la ja mencionada va compondre les òperes:

• La principesa di Navarra (Bolonya, 1816);
• Il credulo deluso (Roma, 1817);
• Tamerlano (Roma, 1818);
• Il finto molinaro (Roma, 1820);
• Moctur (Bolonya, 1824);
• Mitridate (Venècia, 1826);
• Almanzor (Trieste, 1827) així com nombroses cantates, romances, etc.