From Wikipedia, the free encyclopedia
Giorgio Pasquali (Roma, 29 d'abril de 1885 − Belluno, 9 de juliol de 1952) va ser un filòleg clàssic italià. L'obra de Pasquali ha estat important pel que fa a la redefinició de la filologia. Amb la fonamental Storia della tradizione e critica del testo (1934) va plantejar una nova forma de filologia que feia servir els criteris mecànics propis del mètode de Lachmann i part de les observacions de Joseph Bédier, les quals buscaven donar més importància i pes a la història de la transmissió manuscrita del text i a les fonts com a objectes individuals i històricament definits.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 abril 1885 Roma |
Mort | 9 juliol 1952 (67 anys) Belluno (Itàlia) |
Causa de mort | mort accidental, accident de trànsit |
Formació | Universitat de Roma La Sapienza |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura de l'Antiga Grècia, literatura llatina, filologia clàssica i Gramàtica del grec antic |
Lloc de treball | Pisa Florència |
Ocupació | filòleg clàssic, professor d'universitat, gramàtic |
Ocupador | Università degli Studi di Firenze Scuola Normale Superiore de Pisa |
Membre de | |
Alumnes | Dino Pieraccioni, Fritz Bornmann, Henry Rudolph Immerwahr, Alessandro Ronconi, Franco Munari i Antonio La Penna |
Premis
|
Va estudiar a la Universitat de Roma −tenint per professor a Girolamo Vitelli−, on es va graduar en Lletres amb una tesi sobre La comèdia mitològica i els seus precedents en la literatura grega. Va continuar els seus estudis a Basilea i a Göttingen entre 1908 i 1909. Va ser professor de gramàtica grega i llatina a Messina entre 1911 i 1912, a Göttingen de 1912 a 1915, i més endavant seria professor de literatura grega a Florència de 1915 a 1920. A partir de 1924, va passar a ser catedràtic de literatura grecollatina. El 1925 va signar el Manifesto degli intellettuali antifascisti, redactat per Benedetto Croce. Durant la dècada de 1930, va ser professor a la Scuola Normale Superiore de Pisa. El departament de Ciències de l'Antiguitat de la Universitat de Florència porta el seu nom. El 3 d'abril de 1936 va ser elegit membre de la prestigiosa Accademia della Crusca.[1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.