Gesaleic

Geseleic^[1] o Gesaleic^[2] (de Gisil, «fletxa» o Giselaic «que juga amb la fletxa»)^[1] va ser el rei dels visigots des del 507 al 510. Era fill il·legítim i successor d'Alaric II, escollit pels nobles a Narbona a la mort del seu pare a la batalla de Vouillé.

Gesaleic

Gesaleic, rei dels visigots (ca. 1855), en un retrat imaginat per Patricio Patiño, pertanyent a la Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya del Museu del Prado
Biografia
Naixement	segle V
Mort	512 (Gregorià) Borgonya (França)
Llista dels reis gots
507 – 510 ← Alaric II – Amalaric →
Activitat
Ocupació	sobirà
Altres
Títol	Rei visigot
Família	Baltungs
Pare	Alaric II
Germans	Amalaric

Gesaleic va abandonar Narbona, probablement ja en l'any 507 i es va establir a Bàrcino (Barcelona), que es va convertir en capital del regne.

Entre el 508 i el 511 Gesaleic va mantenir una estreta amistat amb els ostrogots d'Itàlia, però "es va aliar amb els enemics dels ostrogots" (segons Isidor de Sevilla) probablement un partit visigot oposat a la influència ostrogoda, i feu executar Goiaric, compliador del Breviari d'Alaric.^[3] En represàlia per l'esmentada aliança Teodoric el Gran va donar suport a Amalaric com a rei dels visigots, i va enviar Ibba a combatre Gesaleic, prenent Carcasona i Narbona en 509, obligant-lo a refugiar-se a Bàrcino, on fou atacat i deposat en 510,^[4] obligant-lo a fugir. Gesaleic es va refugiar al Regne dels Vàndals d'Àfrica, demanant-los ajuda per recobrar el tron. Trasamund, davant pel poder de Teodoric el Gran i el seu general Ibbas, no li va prestar tropes per al seu projecte i el va enviar a l'exili,^[5] refugiant-se a Aquitània, on havia de conservar certes amistats, però on va haver de viure amagat durant un any.

El general Ibbas va proclamar com rei a Bàrcino al jove Amalaric (511), fill d'Alaric II i net (per part de mare) de Teodoric el Gran. El nou rei només tenia nou anys, pel qual el mateix Teodoric va assumir la regència.

Gesaleic, mentrestant, romania a Aquitània on va poder reunir un exèrcit d'amics i mercenaris (se sap que el 511-512 la submissió d'Aquitània als francs no era completa). El 512 l'exèrcit de Gesaleic va entrar a la Tarraconense pels passos pirinencs orientals però va ser derrotat per Ibbas a 20 km de Barcelona. Gesaleic va fugir cap al nord, i després de travessar la Narbonense va intentar penetrar a Borgonya, però va ser capturat i mort en travessar el riu Durance,^[6] probablement per soldats ostrogots (514).^[7]

Referències

1. Albaigés, 1993, p. 126.
2. «Gesaleic». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 març 2017].
3. Bachrach, Bernard S. A History of the Alans in the West (en anglès). U of Minnesota Press, 1973, p. 94. ISBN 0816656991.
4. Arnold, Jonathan J. Theoderic, the Goths, and the Restoration of the Roman Empire (en anglès). ProQuest, 2008, p. 248. ISBN 0549818022.^{[Enllaç no actiu]}
5. Wolfram, Herwig. History of the Goths (en anglès). University of California Press, 1990, p. 300. ISBN 0520069838.
6. Livermore, Harold. Twilight of the Goths (en anglès). Intellect Books, 2006, p. 51. ISBN 1841509663.
7. Arnold, Jonathan J. Theoderic and the Roman Imperial Restoration (en anglès). Cambridge University Press, 2014, p. 271. ISBN 1107729874.

Bibliografia

• Albaigés, José María. Diccionario de nombres de personas (en castellà). Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 1993. ISBN 84-475-0264-3.