Gerardo Guevara

Gerardo Guevara (Quito, 1930) és un compositor equatorià.

Gerardo Guevara

Biografia
Naixement	23 setembre 1930 (94 anys) Quito (Equador)
Formació	École Normale de Musique de Paris
Activitat
Ocupació	compositor, director de cor, pianista, director d'orquestra
Gènere	Òpera
Professors	Nadia Boulanger

Algunes obres

• El espantapájaros, pasillo,
• Jaguay, vocal, 1980
• Combate poético for baritone & piano, 1980
• Otoño per a veu i piano, 1980
• Fiestaper a piano, 1982
• Diálogos per a flauta i piano (dedicada a Luciano Carrera), 1982
• Recitativo & Danza per a guitarra, 1983
• Juegos, 1983
• Suite Ecuatoriana, per a flauta i piano 1985
• Cuaderno pedagógico per a estudiants de piano, 1985-86
• Et in Terra Pax Hominibus per a baríton i orquestra i, el text de Jorge Enrique Adoum, 1987
• Huayra Shina per a soprano, baríton i orquestra, 1987
• Historia per a orquestra, 1990.
• Del maíz al trigo (tonada), 1993.
• De mestizo a mestizo per a orquestra (en tres moviments), 1994

Biografia

A partir del 1959 i gràcies a una subvenció de la UNESCO, Guevara va estudiar composició amb Nadia Boulanger a l'École Normale de Musique de París, on es va graduar com a director d'orquestra. Durant la seva estada a París, també va estudiar musicologia a la Universitat de La Sorbona. Després de dotze anys a França, va tornar a l'Equador, on el 1972 va formar el cor de la Universitat Central de Quito. Un any més tard, va crear la Sayce (Societat per a la protecció dels músics).

Va actuar com a director de l'Orquestra Nacional Simfònica de 1974-75 i director del Conservatori Nacional (1980-88) on va impartir classes de composició i la història de la música equatoriana.

És sobretot un compositor nacionalista3f però també explora la tècnica contemporània; aquest fet va conduir a Robert Stevenson a escriure: "Guevara Viteri s'ha basat en els estils europeus".^[1] Més adequadament comentaris Béhague: "Les tècniques més avançades de composició va aparèixer en algunes de les obres de Gerardo Guevara".^[2] Compositor prolífic, ha escrit també assaigs i articles sobre música. Com a docent també va tenir una profunda influència en els seus estudiants.

Publicacions

• La música coral en Ecuador. En: Diners no. 1, Març 1980, pp: 30-33. Quito: Diners Club del Ecuador.
• Segunda Sonata para piano de Luis H. Salgado, en Opus, Any III, no. 31, gener. pp 48–51, editat per Arturo Rodas. Quito: Banc Central de l'Equador.
• Vamos a cantar: cancionero popular. Quito: Ministerio de Educación y Cultura, 1991. 205 pàgines (publicat novament el 1992).

Notes

1. Stevenson 2001. 20:685
2. Behague. 2001. 7:872

Bibliografia

• Béhague, Gerard. 2001. "Ecuador. Art Music". The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, editat per Stanley Sadie i John Tyrrel. Londres: Macmillan Publishers; Nova York: Grove's Dictionaries of Music.
• Stevenson, Robert. 2001. "Quito". The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, editat per Stanley Sadie i John Tyrrel. Londres: Macmillan Publishers; Nova York: Grove's Dictionaries of Music.
• Walker, John L. 2001. "The Younger Generation of Ecuadorian Composers". Latin American Music Review 22, no. 2 (Tardor / Hivern): 199–213.
• Gerardo Guevara: Grandes compositores ecuatorianos. 1999. Editat per Pablo Guerrero G. CONMÚSICA.

Enllaços externs

• Homenatge a Gerardo Guevara Fundación Filarmónica y Casa de la Música
• di-arezzo scores, Spain Arxivat 2013-01-06 at Archive.is Sis cançons de Gerardo Guevara
• The Art Song in Latin America: Selected Works by Twentieth-Century Composers música coral d'Amèrica Llatina.
• Pérez Pimentel, Rodolfo. Diccionario Biografico Ecuatoriano Arxivat 2010-03-24 a Wayback Machine.