Gerard de Cremona

Gerard de Cremona (llatí: Gerardus Cremonensis) (Cremona, 1114 - Toledo, 1187), fou un prolífic traductor d'obres científiques i filosòfiques àrabs al llatí dins del que es coneix com a escola de traductors de Toledo.

Gerard de Cremona

Imatge europea del metge persa Razes inserta a la traducció llatina feta per Gerard de Cremona (1250-1260).
Nom original	(la) Gerardus Cremonensis
Biografia
Naixement	1114 Cremona (Itàlia)
Mort	1187 (72/73 anys) Toledo (Regne de Castella)
Activitat
Ocupació	lingüista, escriptor, traductor, astrònom, astròleg
Ocupador	Escola de traductors de Toledo
Moviment	Escola de traductors de Toledo
Alumnes	Daniel de Morlay
Obres destacables
Manuscrit de la BNF d'una traducció de Gerard de Cremona del Kitab ihsa' al-'ulum d'Al-Farabí.

Vida

Malgrat ser el més prolífic dels traductors toledans de l'àrab,^[1] no es coneixen gaires detalls de la seva vida. La major part de les dades que coneixem procedeixen de tres documents antics: un elogi en prosa llatina, un catàleg de les seves obres escrit per ell mateix i una inscripció de set versos en una de les seves traduccions.^[2]

Sabem que va néixer a Cremona i que allí va fer els seus primers estudis; que, portat per un afany de coneixement, en data incerta, es va traslladar a Toledo, que havia passat recentment a mans cristianes sense ser saquejada (va ser una capitulació, no pas una conquesta) i que conservava bona part del llegat intel·lectual dels antics governants àrabs; que va romandre a Toledo fins a la fi dels seus dies portant a terme una incansable labor de traducció de texts científics àrabs, potser ajudat per altres persones anònimes.^[3]

Poques coses sabem més del cert. Fins i tot, hi ha hagut estudiosos que han afirmat que va morir a Cremona,^[4] tot i que no sembla gaire probable.

Obra

No és possible conèixer exactament totes i cadascuna de les traduccions d'aquest traductor infatigable.^[5] No obstant això, se'n pot fer una relació de les més significatives i influents en els segles posteriors:^[6]

D'Aristòtil va traduir:

• Els Segons analítics, versió àrab de Matta ibn-Yunus^[7]
• Sobre la generació i la corrupció
• Els meteors
• Liber de Causis, tot i no ser una obra original d'Aristòtil, aquesta traducció es va difondre per tot l'Occident cristià com si ho fos, i fou una de les obres més influents de Gerard de Cremona
• Altres comentaris d'obres aristotèliques d'Alexandre d'Afrodísies, d'Al-Kindí, d'Al-Farabí^[8] i d'Ishaq al-Israelí

Això no obstant, van ser l'astronomia i les matemàtiques les ciències que més van atraure la seva curiositat. En aquest camp, les seves traduccions més influents van ser:

• L'Almagest de Ptolemeu, a partir de la versió àrab d'Al-Hajjaj (segle ix)
• Les Taules astronòmiques d'Azarquiel
• Els Elements d'Euclides, també probablement de la versió d'Al-Hajjaj^[9]
• Les Esfèriques de Teodosi de Bitínia, a partir de la versió àrab de Thabit ibn Qurra
• La Mesura del cercle d'Arquimedes
• L’Àlgebra d'al-Khwarazmí
• Els Elements d'astronomia d'Al-Farghaní
• Les Tabulae Jahen d'Ibn Muadh al-Jayyaní
• La Correcció de l'Almagest de Jàbir ibn Àflah, a qui anomena Geber.
• i molts altres tractats matemàtics de Diocles, d'Autòlic de Pítana, d'Hipsicles, de Jàbir ibn Hayyan, de Gemine de Rodes, etc.

També va mostrar un cert interès per la medicina, disciplina de la qual va traduir:

• Diverses obres de Galé com De elementis, De secretis, De complexionibus, De crisi, Methodus melendi, etc.^[10]
• El Canon d'Avicenna.^[10]
• Quasi totes les obres conegudes d'Ar-Razí.
• El Liber veritatis Ypocratis, una col·lecció d'aforismes atribuïda a Hipòcrates que es va incorporar a l’Articella
• i altres obres d'Abulcasis, d'Ibn Wafid

Encara que menys influents, també va traduir obres d'alquímia, de geomància i d'endevinació.

Referències

1. d'Alverny, 1991, p. 452.
2. Boncompagni, 1851, p. 4.
3. Topcu, 2021, p. 174-175.
4. Nallino, 1832, p. 383.
5. Diaz Diaz, 1987, p. 451.
6. Lemay, 2008, p. x, en dona una relació exhaustiva.
7. Autoria de la versió àrab qüestionada per Minio Paluello.
8. Weber, 2002, p. 123 i ss.
9. Young, 2004, p. 311 i ss.
10. Garcia Ballester, 1994, p. 21.

Bibliografia

• Boncompagni, Baldassare. Delle Vita e delle opere di Gherardo Cremonese, traduttore del secolo duodecimo e di Gherardo da Sabbionetta, astronomo del secolo decimoterzo (en italià). Roma: Tipografia delle Belle Arti, 1851.
• d'Alverny, Marie Thérèse. «Translations and Translators». A: Robert L. Benson, Giles Constable, Carol Dana Lanham (eds.). Renaissance and Renewal in the Twelfth Century (en anglès). Medieval Academy of America, 1991, p. 421-463. ISBN 0-8020-6850-2.
• Diaz Diaz, Gonzalo. Hombres y documentos de la filosofía española, Volum 3 (en castellà). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1987. ISBN 84-00-06703-7.
• Garcia Ballester, Lluís. «Medicina i Aristotelisme a l'Europa dels segles XII-XIII». A: Actes de les I Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica. SCHCT, 1994, p. 13-32. ISBN 84-7283-269-4.
• Nallino, C.A. «Il Gherardo Cremonese autore della Theorica planetarum deve ritenersi esse Gherardo Cremonese da Sabbioneta» (en italià). Atti dell’Accademia dei Lincei Rendiconti, Vol. 8, 1832, pàg. 383-404.
• Topcu, Cemal «A Bourdieuan Analysis of Toledo School and Gerard of Cremona» (en anglès). Çeviribilim Ve Uygulamaları Dergisi, Vol. 30, 2021, pàg. 165-177. DOI: 10.37599/ceviri.885370. ISSN: 2687-2846.
• Weber, Michael C. «Gerard of Cremona: The danger of being half-acculturated» (en anglès). Medieval Encounters, Vol. 8, Num. 2-3, 2002, pàg. 123-134. DOI: 10.1163/15700670260497015. ISSN: 1380-7854.
• Young, Gregg de «The Latin Translation of Euclid's Elements Attributed to Gerard of Cremona in Relation to the Arabic Transmission» (en anglès). Suhayl, Vol. 4, 2004, pàg. 311-383. ISSN: 1576-9372.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gerard de Cremona» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Lemay, Richard. «Gerard of Cremona» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 31 agost 2013].