Georges Prêtre

Georges Prêtre (Waziers, 14 d'agost del 1924 - Navés, 4 de gener de 2017) fou un director d'orquestra francès.^[1]

Georges Prêtre

Biografia
Naixement	14 agost 1924 Waziers (França)
Mort	4 gener 2017 (92 anys) Castres (França)
Altres noms	Georges Dhérain
Formació	Conservatoire de Paris Regional Conservatoire of Douai (en)
Activitat
Camp de treball	Música
Ocupació	director d'orquestra
Activitat	1946 -
Gènere	Música clàssica
Professors	Maurice Duruflé
Alumnes	Vannina Santoni
Segell discogràfic	EMI
Participà en
3 juny 2006	Festival d'Atenes
Família
Cònjuge	Suzanne Lefort
Fills	Isabelle Prêtre
Premis
(10 maig 1995)  Comandant de l'Orde Nacional del Mèrit  Gran Oficial de la Legió d'Honor

Va néixer a Waziers, un poble del nord de França, i estudià harmonia amb Maurice Duruflé i direcció amb André Cluytens, entre d'altres, al Conservatori de París. Després de graduar-se, dirigí en un nombre de petits teatres d'òpera francesos, qualque vegada sota el pseudònim de Georges Dherain,^[2] abans de fer el seu debut a París, a l'Òpera còmica, amb l'obra de Richard Strauss Capriccio. Feu el seu de debut al Royal Opera House, Covent Garden l'any 1961, amb primeres aparicions al Metropolitan Opera de Nova York i La Scala de Milà, més tard, en els anys 1960. Treballà amb Maria Callas en diverses ocasions, i hi feu gravacions de Carmen i Tosca.^[1] Per un temps va ser director musical de l'acadèmia de la música reial de l'Òpera de París.^{[cal citació]}

A més de l'òpera, Prêtre és conegut per les seues interpretacions de música francesa. Està especialment associat amb Francis Poulenc, del qual va estrenar l'òpera La Voix humaine a l'Opéra-Comique el 1959 i els seus Sept répons des ténèbres l'any 1963. L'any 1999 donà una sèrie de concerts a París per celebrar el centenari del naixement de Poulenc.^[1] L'any 1988 Marcel Landowski li dedicà la seva quarta simfonia.^[3]

Va dirigir el Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena el 2008 i el 2010.^[1]