Georges Eekhoud

Georges Eekhoud (nascut a Antwerpen (Bèlgica), el 27 de març de 1854 i mort a Schaarbeek el 29 de maig de 1927) era un escriptor flamenc de Bèlgica que escrivia en francès. Formava part d'un grup d'autors d'origen neerlandòfón que a cavall dels segles XIX i XX escrivien en francès: Marie Gevers, Maurice Maeterlinck, Alfred Rodenbach, Emile Verhaeren. L'escriptor és més conegut per la seva obra Escal-Vigor, apareguda el 1899, que va ser una de les primeres obres de la història de la literatura moderna amb una trama que mostra una actitud positiva cap a l'homosexualitat en una història d'una sortida de l'armari avant la lettre, sorprenent per la seva modernitat.

Georges Eekhoud

Biografia
Naixement	27 maig 1854 Anvers (Bèlgica)
Mort	29 maig 1927 (73 anys) Schaerbeek (Bèlgica)
Nacionalitat	belga
Religió	Vitalisme
Formació professional	Institut de Mechelen, Institut de Breidenstein (Suïssa)
Es coneix per	Escal-Vigor
Activitat
Camp de treball	Literatura belga
Ocupació	escriptor, novel·lista, poeta
Membre de	Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique (1920–1927)
Obra
Obres destacables (1899) Escal-Vigor
Localització dels arxius	Casa de les Lletres Hendrik Conscience Heritage Library (en)
Signatura

El 1920, el rei Albert I de Bèlgica va proposar-lo com a tercer membre de la nova Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique. Va morir el 1927 a l'edat de 73 anys, a Schaarbeek.

El municipi de Schaarbeek li va dedicar el carrer Georges Eekhoudlaan - Avenue Georges Eekhoud.^[1]

Obres[2]

• Myrtes et cyprès, poemes, París, Jouaust, 1877
• Zigzags poétiques, París, Librairie des Bibliophiles, 1877
• Henri Conscience, Brussel·les, Lebègue, 1881
• Les pittoresques, poemes, París-Brussel·les, Librairie des Bibliophiles/Librairie Muquardt, 1879
• Kees Doorik, novel·la, Brussel·les, Hochsteyn, 1883
• Kermesses contes, Brussel·les, Kistemaeckers, 1884
• Kees Doorik, novel·la, tom 2, Brussel·les, Kistemaeckers, 1886
• Nouvelles kermesses, contes, Brussel·les, Veuve Monnom, 1887
• Les milices de Saint-François, novel·la, Brussel·les, Veuve Monnom, 1888
• La nouvelle Carthage, novel·la, Brussel·les, Kistemaeckers, 1888
• Les émigrants et Contumace, Brussel·les, Kistemaeckers, 1889
• Le carnaval, la Cartoucherie, Brussel·les, Monnom, 1891
• Les fusillés de Malines, novel·la, Brussel·les, Lacomblez, 1891
• Le cycle patibulaire, contes, Brussel·les, Kistemaeckers, 1892
• Au siècle de Shakespeare, Brussel·les, Lacomblez, 1893
• La nouvelle Carthage, novel·la, edició definitiva, Brussel·les, Lacomblez, 1893
• Nouvelles kermesses, Brussel·les, Lacomblez, 1894
• Lescrime à travers les âges, Brussel·les, Lebègue, 1894
• Mes communions, contes, Brussel·les, Kistemaeckers, 1895
• Philaster ou l'amour qui saigne, Brussel·les, Le Coq Rouge, 1895
• Peter Benoit, Brussel·les, Veuve Monnom, 1898
• Escal-Vigor, novel·la, París, Mercure de France, 1899
• La faneuse d'amour, París, Mercure de France, 1899
• L'imposteur magnanime (Perkin Warbeck), Brussel·les, Bulens, 1902
• L'autre vue, novel·la, Paríss, Mercure de France, 1904
• Les peintres animaliers belges, Brussel·les, Van Oest, 1911
• Les libertins d'Anvers, novel·la, París, Mercure de France, 1912, novel·la històrica sobre el llibertinatge al segle xv a Anvers
• Dernières kermesses, contes, Brussel·les, Editorial de la Soupente, 1920
• Le terroir incarné, novel·la, Brussel·les, La Renaissance d'Occident, 1922
• Magrice en Flandre ou Le buisson des mendiants, novel·la, Brussel·les, La Renaissance du Livre, 1928
• Voyous de velours ou L'autre vue, novel·la, Brussel·les, La Renaissance du Livre, 1926; edició revisada de la novel·la publicada el 1904 * Proses plàstiques, contes, Brussel·les, La Renaissance du Livre, 1929, obra pòstuma

A més va traduir obres del neerlandès i de l'anglès. La seva obra va ser traduïda a l'alemany, al neerlandès, a l'anglès, a l'italià, el txec i l'esperanto.

Adaptacions

• Jacob Israël de Haan: Antwerpse Libertijnen, adaptació en versos de Les libertins d'Anvers, De Beweging, 1913 a: Verzamelde Gedichten (Obres poètiques completes), Amsterdam, Editorial G.A. van Oorschot, 1952, pàgines 7-48
• Jacob Israël de Haan: Een nieuw Carthago, adaptació en versos de La Nouvelle Carthage, De Beweging, 1913 a: Verzamelde Gedichten (Obres poètiques completes), Amsterdam, Editorial G.A. van Oorschot, 1952, pàgines 351-393
• Jacob Israël de Haan: Escal-Vigor, adaptació en versos d'Escal-Vigor, Wereldbibliotheek, 1911, a: Verzamelde Gedichten (Obres poètiques completes), Amsterdam, Editorial G.A. van Oorschot, 1952, pàgines 51-68
• Hugo Claus, traducció francesa de Mirande Lucien,^[3] escenari d'un film de 1995 mai no realitzat, publicat el 2002