líder militar estatunidenc (1880–1959) From Wikipedia, the free encyclopedia
George Marshall (anglès: George Catlett Marshall, Jr.) (Uniontown, 31 de desembre de 1880 - Washington DC, 16 d'octubre de 1959), fou un militar i polític estatunidenc, cap de l'Estat Major durant la Segona Guerra Mundial i Secretari d'Estat dels Estats Units. El 1953 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau gràcies al desenvolupament del Pla Marshall, un pla d'ajuda econòmica per a setze països europeus devastats per la Segona Guerra Mundial.[1]
 |
Aquest article tracta sobre el militar i polític estatunidenc. Si cerqueu el director de cinema estatunidenc, vegeu «George Marshall (director)». |
George Marshall va néixer en una família de classe mitjana; fou educat a l'Institut Militar de Virgínia, i després de graduar-se s'allistà a l'exèrcit dels Estats Units.
Durant la Primera Guerra Mundial serví com a planificador dels entrenaments i de les operacions. El 1917 fou traslladat a França, on s'ocupà de la planificació de les operacions de la Primera Divisió d'Infanteria. El 1918 fou traslladat al quarter general de l'exèrcit nord-americà des d'on planificà, i coordinà, una de les operacions més importants de la Guerra i que permetrien la derrota de l'exèrcit alemany al front occidental, l'ofensiva d'Argonne.
A partir de 1920, sent ajudant del cap de personal de l'exèrcit John J. Pershing, Marshall fou encomanat de reordenar els entrenaments de l'exèrcit així com l'ensenyament de noves i modernes tècniques militars. El 1934 fou nomenat coronel, per esdevenir general el 1936. El 1939 Franklin Delano Roosevelt el va nomenar cap de personal, un càrrec que va desenvolupar fins al 1945.
Durant la Segona Guerra Mundial Marshall reordenà l'estructura de l'exèrcit de terra i de l'aire, dotant-lo d'una visió més moderna, i preparant-lo per entrar en combat. Va dissenyar l'estratègia central de totes les operacions aliades a Europa, va seleccionar Dwight Eisenhower com el comandant suprem de l'exèrcit aliat a Europa, i va dissenyar l'Operació Overlord, que va servir per a la invasió de Normandia. Winston Churchill l'anomenà l'organitzador de la victòria aliada, sent nomenat el 1944 home de l'any per la Revista Time. Marshall, després de la victòria dels aliats, es retirà de l'exèrcit el 1945.
Després de la Segona Guerra Mundial fou enviat a la Xina per a negociar una treva i construir un govern de coalició entre els nacionalistes i els comunistes que lluitaven en una guerra civil. La seva mediació no tingué efecte i el 1947 abandonà la Xina per retornar als Estats Units.
Aquell mateix any fou ordenat Secretari d'Estat, preparant des del primer moment un pla per la recuperació econòmica europea, una economia que havia quedat devastada a conseqüència de la Segona Guerra Mundial. Aquest pla de recuperació europea, conegut com a Pla Marshall, va ajudar econòmicament setze països europeus, tots ells aliats, i aconseguí que la Revista Time el tornés a nomenar Home de l'any el 1948. Com a Secretari d'Estats s'oposà al reconeixment de l'Estat d'Israel, en contra de l'opinió del President Harry S. Truman. Aquest enfrontament provocà la seva dimissió el 1949, i fou nomenat el 1950 Secretari de Defensa, càrrec al qual renuncià el 1951 després de tenir diverses disputes amb el senador Joseph McCarthy. Posteriorment fou nomenat president de la secció nord-americana de la Creu Roja.
El 1953 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau per la seva ajuda a la reconstrucció europea després de la Segona Guerra Mundial amb el Pla Marshall. L'any 1969 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, en reconeixement dels seus esforços per la unitat i l'estabilitat europea.
Tinent de 2a – 2/2/1902 (al 1902 no existia encara la insígnia)
Tinent – 7/3/1907
Capità – 1/7/1916
Major – 1/7/1920
Tinent Coronel – 21/8/1923
Coronel – 1/9/1933
Brigadier – 1/10/1936
Major General – 1/7/1939
Tinent General – 1/8/1939
General – 1/9/1939
General de l'Exèrcit – 16/12/1944 (rang permanent) – 11/4/1946.svg){kind=small}
Gran cordó de l'orde d'Ouissam Alauita (Marroc)Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
