From Wikipedia, the free encyclopedia
La geologia d'Europa és variada i complexa, i dona peu a l'àmplia varietat de paisatges del continent, que van des de les terres altes d'Escòcia fins a les planes ondulades d'Hongria. La característica més destacable d'Europa és el contrast entre l'Europa del Sud, que és plena d'altiplans i muntanyes, i una vasta plana septentrional, parcialment submergida, que s'estén des de la Gran Bretanya a l'oest fins als Urals a l'est. Aquestes dues meitats estan separades pels Pirineus i la serralada formada pels Alps i els Carpats. Les planes septentrionals estan limitades a l'oest pels Alps Escandinaus i les parts muntanyoses de les illes Britàniques, mentre que la fi de la regió muntanyosa meridional és marcada pel mar Mediterrani. El mar Cèltic, el mar del Nord, el mar de Barentsz i el complex del mar Bàltic són algunes masses d'aigua somes que submergeixen parts de les planes septentrionals.
També és el continent més pla, amb una altitud mitjana de 230 metres. La màxima expressió d'aquestes planures és la Gran Plana del Nord, que s'estén 2.000 km des de les costes atlàntiques franceses fins als Urals, la frontera física amb Àsia. Els punts més alts són el mont Elbrus (Rússia) a Europa oriental (5.642 m), el Shkhara (Geòrgia) (5.204 m) i el Mont Blanc (França) a Europa occidental (4.807 m).
Entre els golfs d'Europa destaquen el Golf de Biscaia (França-Espanya) i el Golf de Bòtnia (Suècia-Finlàndia). Els estrets europeus més importants són el Pas de Calais (França-Regne Unit), el de Gibraltar (Espanya-El Marroc), el de Dardanels (Turquia), el del Bòsfor (Turquia), el de Messina (Itàlia), el d'Oresund (Dinamarca-Suècia), etc.
Les seves principals penínsules són l'Escandinava, Ibèrica, Itàlica i Balcànica, a més de les penínsules de Kola (Rússia), Jutlàndia (Dinamarca), Bretanya (França) i Crimea (Ucraïna).
Les seves principals illes són:
Europa es compon dels següents cratons, terranes i microcontinents:
| ~2.300-2.200?? Ma | Bàltica | Es forma l'escut bàltic (Fennoscàndia) es forma a partir de cinc blocs provincials: el bloc esvecofènnic, el bloc esveconoruec, el bloc carelià, el bloc belmori i el bloc de Kola. |
|---|---|---|
| 2.300-2.100 Ma | Bàltica | Es forma el crató de Sarmàtia a partir d'altres blocs. |
| ???? Ma | Bàltica | Es forma l'escut de Volgo-Uràlia. |
| 1.900-1.800 Ma | Bàltica | El crató europeu oriental (≈ Bàltica) es forma a partir dels tres cratons citats més amunt i passa a formar part del supercontinent de Colúmbia. |
| ~1.500 Ma | Bàltica | El supercontinent Nena, compost d'Àrctica, l'Antàrtida Oriental i Bàltica, se separa de Colúmbia. |
| ???? Ma | Bàltica | L'Antàrtida Oriental és arrancada de Nena. |
| ~1.100 Ma | Bàltica | Bàltica i Àrctica, que actualment formen part d'un bloc de Laurèntia, s'uneixen a Rodínia. |
| ~750 Ma | Bàltica | El bloc Bàltica/Laurèntia, també conegut com a «Protolauràsia», és arrancat d'una Rodínia en procés de fragmentació. |
| ~550 Ma | Bàltica | Es desintegra Protolauràsia i es formen Bàltica i Laurèntia. |
| ~530 Ma | Avalònia | Avalònia se separa de Gondwana per rifting. |
| ~450 Ma | Avalònia | Avalònia entra en contacte amb Bàltica. |
| ~440 Ma | Bàltica/Avalònia | Laurèntia i Bàltica col·lideixen i formen Euramèrica, mentre que Avalònia s'uneix a la costa oriental de Laurèntia. |
| ~350 Ma | Bàltica/Avalònia | Euramèrica i Gondwana col·lideixen i formen Pangea, mentre que Avalònia queda aixafada en una regió estreta entre Gondwana i Lauràsia. |
| ~300 Ma | Bàltica/Kazakhstània | Sibèria i Kazakhstània són els últims continents en unir-se a Pangea pel bloc de Bàltica, cosa que dona peu a la formació del subcontinent de Lauràsia. |
| ~270 Ma | Cimmèria | La placa cimmèria se separa de Gondwana per rifting. |
| ~190 Ma | Bàltica | Lauràsia se separa de Gondwana a causa de l'expansió de l'oceà Atlàntic i ben aviat es divideix en Laurèntia (Nord-amèrica) i Euràsia. |
| 50 Ma — present | A mesura que els continents s'acostaven a la seva configuració actual, hi hagué períodes durant els quals Europa estigué connectada per terra a Nord-amèrica via Groenlàndia, cosa que en permeté la colonització per part d'animals nord-americans. Durant aquest temps, nivells del mar superior als actuals a vegades fragmentaren Europa en subcontinents insulars. El nivell del mar continuà baixant amb el pas del temps i el mar es retirà de les planes de l'oest de Rússia, establint la connexió actual amb Àsia i obrint la porta a la colonització d'Europa per part de moltes espècies d'animals asiàtics. |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
