actriu canadenca From Wikipedia, the free encyclopedia
Geneviève Bujold (Mont-real, 1 de juliol de 1942) és una actriu quebequesa coneguda especialment per la seva interpretació d'Anna Bolena a la pel·lícula Anna dels mil dies el 1969.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r juliol 1942 (82 anys) Montreal (Quebec) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu de teatre, actriu de cinema |
| Activitat | 1964 - |
| Família | |
| Cònjuge | Paul Almond (1967–1973) |
| Premis | |
| |
      
| |
Procedent d'una família canadenco-francesa catòlica, rep una educació estricta al convent durant dotze anys abans d'entrar al Conservatori d'art dramàtic de Mont-real. Debuta al teatre amb el paper de Rosine d’Il barbiere di Siviglia.[2]
El 1965, de gira amb el Théâtre du Rideau Vert a París, el director Alain Resnais es fixa en ella i li ofereix un paper a la seva pel·lícula La guerra s'ha acabat, al costat de Yves Montand. L'any següent, roda dues altres pel·lícules; Le Roi de cœur de Philippe De Broca, amb Alan Bates, i Le Voleur de Louis Malle, amb Jean-Paul Belmondo.[3][4]
De tornada al Canadà, es casa amb el director Paul Almond el 1967, de qui té un fill, Matthew (nascut el 1968). Surt de manera successiva en tres amb les seves pel·lícules; Isabel (1968), The Act of the Heart (1970), i Journey (1972). La parella es divorcia el 1973, però treballen de nou junts a Final Assignment (1980) i The Dance Goes On (1992).
Actua a Entre la mer i l'eau douce (1967), de Michel Brault, així com a Kamouraska (1973), de Claude Jutra, basada en la novel·la d'Anne Hébert, que li val el premi a la millor actriu al Festival de Cinema canadenc (avui Premi Geni).
Però és el 1969, amb la pel·lícula Anna dels mil dies de Charles Jarrot, al costat de Richard Burton, que es converteix en una estrella internacional. La seva interpretació li val un Globus d'Or a la millor actriu dramàtica,[5] així com una nominació a l'Oscar a la mateixa categoria.[6] L'any següent, fa el paper de Cassandra a The Trojan Women, pel·lícula de Michael Cacoyannis, al costat de Katharine Hepburn, Vanessa Redgrave i Irene Papas.
Paralel·lament a la seva carrera en el cinema, surt a la televisió canadenca i americana, sobretot en els clàssics de George Bernard Shaw, com Saint Joan (1967) i Caesar and Cleopatra (1976), així com Antigone de Jean Anouilh (1974).
Per resoldre una discussió amb Universal Studios, amb qui té contracte, accepta interpretar a la pel·lícula de catàstrofes Terratrèmol (1974) i la pel·lícula d'aventures Swashbuckler (1976), després segueix amb thrillers com Obsessió (1976), Coma (1978), Tightrope (1984), Dead Ringers (1988).
Després d'un llarga absència del Quebec, retroba Michel Brault i surt en dues de les seves pel·lícules; Les Noces de papier (1989) i Mon amie Max (1994).
El 1994, és contractada per interpretar el paper del capità Nicole Janeway en la sèrie americana Star Trek: Voyager, però abandona just després del rodatge de l'episodi pilot, a causa de les condicions de rodatge massa difícils.[7]
Viu des de fa anys a Malibu (Califòrnia) amb el seu company Dennis Hastings, de qui té un segon fill Emmanuel (nascut el 1980), i roda ara sobretot pel·lícules de petit pressupost de productors del sector privat.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
