Gemma Miralles Esteve

Gemma Miralles Esteve (Alcoi, L'Alcoià, 9 de maig de 1973) és una actriu, directora escènica, autora i docent del teatre valenciana.^[1][2] Com a directora, va obtenir el Premi del Públic dels Premis Abril amb Una de quatre formatges, i com a dramaturga destaca amb l'obra De Sukei a Naima, Premi Eduard Escalante dels Premis Ciutat de València (2016) i Premi de la Crítica de l'Associació d'Escriptors en Llengua Valenciana (2017). Com a actiu cal destacar la seva participació a Passionària, millor espectacle als XI Premis Turia i millor espectacle als Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana.

Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista.

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.

Gemma Miralles Esteve

Biografia
Naixement	9 maig 1973 (51 anys) Alcoi
Formació	Institut del Teatre
Activitat
Ocupació	actriu de teatre, dramaturga, directora de teatre

Biografia

Una substitució de la seva germana, Pepa Miralles, en la representació de les Rondalles d'Enric Valor a la Sala Escalante de València li va fer canviar la seva primera intenció d'estudiar Filologia per la inscripció a les proves de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, on es va llicenciar en Art Dramàtic amb l'especialitat d'Interpretació l'any 1996. Durant aquests anys d'estudi, va participar en diversos muntatges, un dels quals dirigit per Albert Boadella. La formació complementària li ha estat impartida per figures com Mónica Extremiana, Juan Carlos Gené, Sol Picó i Júlia Varley.^[3]

Des de l'any 1991 fins al 2000 va formar part de l'equip que representava l'espectacle tradicional alcoià de titelles nadalenques El betlem de Tirisiti, declarat BIC per la Generalitat Valenciana^[4] i que estava al càrrec de la companyia de teatre La Dependent.

Acabada de llicenciar, s'estrenà com a ajudanta de direcció en una producció del Teatre Escalante de València, Els viatges de Marco Polo, en què treballava amb el director Joan Miquel Reig. La primera obra que va dirigir en solitari va ser Invents a dues veus, amb la companyia Essa Minúscula, que es va estrenar a la Mostra de Teatre d'Alcoi i va estar tres setmanes al Teatre Moratín.^[3]

Pel que fa a la interpretació, ha treballat a les ordres de directors com Jaume Policarpo, Oriol Broggi, Rafa Calatayud, Jorge Picó, Francesc Nel·lo, Àngel Llàcer, Juli Cantó, Jaume Melendres, David Plana, Núria Anglada, Berti Tobias i Pep Cortés.^[5]

Gemma Miralles ha treballat esporàdicament al món audiovisual. Ha actuat en sèries de la RTVV (Ràdio Televisió Valenciana) com ara Bon dia, bonica, Les moreres i El món d'Àlex. També a la sèrie de TV3 Laberint d'ombres. A més, ha participat al recitat en públic de poemes de Verdaguer, Estellés i Sagarra.^{[cal citació]}

Com a cantant, ha format part d'un disc d'Elies Monxolí, actuacions com a solista de l'orquestra La Noche i presentadora de la Gala dels Premis Ciutat d'Alcoi.^[6] L'any 2020 va participar al IV Torneig de Dramatúrgia de l'Institut Valencià de Cultura, un "combat" literari anual en què va haver d'enfrontar-se al també dramaturg Joan Nave.^[7]

L'any 2017 es va estrenar com a dramaturga en presentar la primera obra escrita per ella mateixa. De Sukei a Naima és un drama que mostra els esdeveniments viscuts per tres famílies morisques valencianes, sobretot el tràngol de l'expulsió el segle xvii. L'obra va ser coproduïda per La Dependent i l'IVC (Institut Valencià del Cultura) i es va estrenar al Festival de Teatre de Sagunt, dirigida per Cristina Lügstenmann.^[8]

Gemma Miralles també ha exercit la docència, primer a l'àmbit escolar valencià i català, després al Centre Teatral Escalante de València,^[9] i a la Universitat Miguel Hernández d'Elx i la Universitat de València.

Dramatúrgia

Ha escrit les obres teatrals De Sukei a Naima, Separeu-vos junts! i el monòleg Tocant el cel, i comparteix autoria amb Irene Pérez a les obres L'altra cara de la lluna i Consciència. També ha adaptat al teatre la novel·la Júlia, d'Isabel-Clara Simó.^[10][11]

Direcció i interpretació

Principals obres que ha dirigit i interpretat ^[12][5]

Any	Títol	Dramatúrgia	Direcció[13]	Producció	Actriu
1993	Pervertimento	José Sanchis Sinisterra	Juli Cantó	La Dependent	Sí
1996	La moral de la señora Dulska	Gabriela Zapolska	Jaume Melendres	Teatre Adrià Gual	Sí
1996	Mala sang[14]	David Plana	David Plana	Sala Beckett	Sí
1996	El pas	Michel Azama	Núria Anglada	Teatre La cuina	Sí
1996	El tigre de Mary Plexiglàs	Miquel Obiols	Berti Tobias	Teatre Tantarantana	Sí
1997	Souvenir	Ximo Llorens	Juli Cantó	La Dependent	Sí
1997	Cyrano de Bergerac[15]	Jaume Policarpo (adaptació)	Gemma Miralles	Bambalina Titelles
1998	La corte del faraón		Francesc Nel·lo	Teatre La Cuina	Sí
1999	Morir no es tan fácil[16]	David Plana	Gemma Miralles	Teatre de la Caixeta
1999	Botí	Joe Orton	Gemma Miralles	La Dependent / Teatres de la Generalitat
2000	El miracle d'Anna Sullivan	William Gibson (versió Rodolf Sirera)	Rafa Calatayud	La Pavana	Sí
2000	Pasionaria	Jaume Policarpo	Jorge Picó	Bambalina Titelles / Picó	Sí
2000	Aladí i el geni de la llàntia	Vicent Vila	Gemma Miralles	Teatre de la Caixeta
2001	Una teoria sobre això	Pasqual Alapont	Gemma Miralles	La Dependent
2002	Tócame con tus ojos		Gemma Miralles	La sonrisa de Caín
2002	Lennon	Jaume Policarpo	Gemma Miralles	Bambalina Teatre
2003	Bultaco 74		Gemma Miralles	La Dependent
2003	Circus	Eduard Costa	Gemma Miralles	Anem Anant
2005	Primera història d'Esther[17]	Salvador Espriu	Oriol Broggi	Teatre Nacional de Catalunya	Sí
2005	Ubú	Versió de Juan Luis Mira	Jaume Policarpo	Bambalina Titelles / Paco Bascuñán / Teatres de la Generalitat	Sí
2005	Flesh 1.74		Gemma Miralles	La Sonrisa de Caín
2005	Construyendo a Verónica		Gemma Miralles	Bramant Teatre
2006	L'infern de Marta	Pasqual Alapont	Gemma Miralles	La Dependent
2006	Una de quatre formatges	Pasqual Alapont	Gemma Miralles	La Dependent / Teatres de la Generalitat
2007	Malajes		Gemma Miralles	La Sonrisa de Caín
2008	El somriure de Maureen O'Hara	Pasqual Alapont	Gemma Miralles	La Dependent
2009	Els contes de Grimm		Gemma Miralles	Centre Teatral Escalante / Anem Anant	Sí
2010	Les dones de Lockerbie	Deborah Brevoort	Gemma Miralles	La Dependent / Teatre Micalet	Sí
2010	La nòvia de Gary Cooper[18]	Pasqual Alapont	Gemma Miralles	La Dependent
2012	El geperut de Notre-Dame			Bambalina Teatre	Sí
2013	1,2,3 Macbeth		Gemma Miralles	Anem Anant	Sí
2013	Els contes de les mil i una nits	Vicent Vila	Gemma Miralles	Centre Teatral Escalante
2016	De Sukei a Naima	Gemma Miralles	Gemma Miralles	La Dependent / Institut Valencià de Cultura	Sí
2018	Separeu-vos junts! [19]	Gemma Miralles	Pepa Miralles	La Dependent	Sí
2018	Història d'una mestra[20]		Gemma Miralles	Cactus Teatre	Sí
2020	El método Grönholm[21]	Jordi Galcerán	Gemma Miralles	Olympia Produccions / Ornitorrinc
2021	Icària[22][23]	Pasqual Alapont	Pepa Miralles	La Dependent	Sí
2022	Júlia[10]	Isabel-Clara Simó (Adaptació: Gemma Miralles)	Gemma Miralles	La Dependent

Premis

• Premi del Públic als Premis Abril 2007 per Una de quatre formatges^[24]
• Premi a la Millor Contribució Teatral als XI Premis Turia 2002 per Pasionaria.^[25]
• Premi al Millor Espectacle dels Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana 2002 per Pasionaria^[26]
• Premi Eduard Escalante dels Premis Ciutat de València de Teatre en valencià 2016 per De Sukei a Naima. ^[27]
• Premi de la Crítica de l'Associació d'Escriptors en Llengua Valenciana 2017 per l'obra De Sukei a Naima. ^[28]

Referències

1. ««He trabajado más como directora que como actriz»» (en castellà). Aquí medios de comunicación, 12-07-2021. [Consulta: 17 març 2023].
2. «Gemma Miralles Esteve». Autors a les aules. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 17 març 2023].
3. Vizcarra Fortuny, Esther «Gemma Miralles: La nueva generación.». Ciudad de Alcoy. Ciudad Semanal, 96, 22-05-1999, pàg. 7-11.
4. «Decret pel qual es declara Bé Immaterial d'Interés Cultural el Betlem de Tirisiti d'Alcoi». DOGV (Diari Oficial de la Generalitat Valenciana), 4389, 29-11-2002.
5. «Gemma Miralles ~ AAPV». Arxivat de l'original el 2019-09-02. [Consulta: 7 març 2020].
6. Peidro, Luis «Una gala espectacular» (en castellà). Ciudad de Alcoy, 9260, 15-03-2012, pàg. 3.
7. «Gemma Miralles y Joan Nave, dos 'pesos pesados' en el ring del IV Torneo de Dramaturgia» (en castellà). Europa Press, 07-01-2020 [Consulta: 8 març 2020].
8. «'De Sukei a Naima': la història cíclica dels (també) orígens del poble valencià». Diari La Veu. [Consulta: 7 març 2020].
9. Entraigües, J. «Las Jornadas de Creación de Teatro Infantil-Teatre Escalante presentan su segunda edición en la SGAE» (en castellà). Horta Noticias, 13-05-2019. [Consulta: 7 març 2020].
10. «Èxit de la versió teatral de 'Júlia'», 19-02-2022. [Consulta: 2 març 2022].
11. j c, a. «Bromera ret homenatge a Isabel-Clara Simó per l'estrena de ‘Júlia’ a Alcoi», 12-02-2022. [Consulta: 2 març 2022].
12. Roselló, Ramon X. «Els directors d'escena valencians en temps de democracia». Zeitschrift für Katalanistik, 26, 2013, pàg. 314.
13. ROSELLÓ, R. X. (2014). Más allá de la interpretación: nuevas creadoras en el teatro valenciano actual. Telondefondo. Revista De Teoría Y Crítica Teatral, 10(19), 83-107
14. GARCIA, B. (1997). Crítica de Mala sang, de David Plana. Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, (7), 151-155.
15. Oltra Albiach, Miquel Àngel. Els titelles i l'educació: propostes per a la incorporació dels titelles valencians als itineraris d'educació literària i intercultural (tesi). València: Universitat de València, 01-06-2011, p. 494-497.
16. Vizcarra, E. «La Caixeta presenta la obra "Morir no es tan fàcil"». Ciudad de Alcoy, 6718, 10-02-2002, pàg. 10.
17. Boreu, F. F. (2007). Què n'hem de fer, dels clàssics?. Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, (57), 295-298.
18. «Porque, en teatro, algunas segundas partes sí son buenas» (en castellà). Levante-EMV. [Consulta: 12 març 2020].
19. Entraigües, J. «La obra teatral ‘Separau-vos junts!’ recorre los escenarios de la Comunitat» (en castellà). Horta Noticias, 18-01-2019. [Consulta: 11 març 2020].
20. «El Escalante traza una radiografía de nuestra historia en su ciclo 'Teatro de la Memoria'» (en castellà). Valenciaplaza. [Consulta: 11 març 2020].
21. «'El método Grönholm', una divertida y feroz lucha por conseguir un empleo» (en castellà), 11-02-2020. [Consulta: 13 març 2020].
22. «‘Icària’ de la compañía alcoyana La Dependent en el Teatro Rialto». [Consulta: 2 març 2022].
23. Marcos, Nieves. «Moralidad y lucha de ideas se concitan en 'Icària'» (en castellà), 18-03-2021. [Consulta: 2 març 2022].
24. «La Dependent lleva a la Sala Russafa el humor para todos los públicos» (en castellà). Europa Press, 24-04-2013. [Consulta: 12 març 2020].
25. «XI PREMIS TURIA 2002» (en castellà). Cartelera Turia. [Consulta: 12 març 2020].
26. ««Pasionària» y «Bésame el cactus», Premios de las Artes Escénicas» (en castellà), 27-03-2002. [Consulta: 12 març 2020].
27. «Los alcoyanos Silvestre Vilaplana y Gemma Miralles reciben el reconocimiento de la Crítica de Escritores Valencianos» (en castellà). Radio Alcoy, 28-06-2018.[Consulta: 7 març 2020].
28. «Alonso, Aliaga, Claramunt, Miralles, Vilaplana i Pellicer, premis de la Crítica». El Temps. [Consulta: 11 març 2020].

Enllaços externs

• Fira del Llibre 2017 | GEMMA MIRALLES “De Sukei a Naima” (Bromera), entrevista a YouTube (2017)